La reducció de jornada laboral, arribarà en 2025?

La reducció de la jornada laboral és un assumpte que té una presència important en el debat acadèmic, en el debat social i en l’agenda política. En l’esfera política, després d’algunes experiències més parcials, entre les quals hi ha la que va impulsar la Generalitat Valenciana amb el govern anterior, en l’any 2023 es va fer un pas decisiu. Després de les últimes eleccions generals, una coalició del PSOE i Sumar va aconseguir formar govern amb el suport d’altres partits. L’acord de govern entre el PSOE i Sumar, entre més coses, incloïa dur endavant una reducció de jornada laboral sense reducció de salaris. Concretament, en el bloc 2 de l’acord esmentat, dedicat a «Més i millors ocupacions, amb més drets i millors salaris», s’indica textualment: «Reduirem la jornada laboral màxima legal sense reducció salarial per a establir-la en 37 hores i mitja setmanals. La seua aplicació es produirà de manera progressiva reduint-se fins a les 38,5 hores en 2024 i culminant-se en 2025. A partir de llavors es constituirà una mesa amb els interlocutors socials que avalue els resultats de la reducció i continue avançant en la disminució de la jornada legal tenint en compte les característiques dels diferents sectors d’activitat, l’evolució de la productivitat i les circumstàncies econòmiques». El cas és que ja hem encetat el 2025 i la jornada encara roman inalterada. On està el problema? No és un projecte saludable?

Lògicament, una iniciativa com la que ens ocupa tindrà impactes socials i econòmics que determinaran la seua viabilitat tècnica. Ara bé, com totes les reformes de certa entitat, comportarà també un impacte distributiu, en no afectar de manera equilibrada tots els grups socials. I això últim es troba estretament vinculat amb la seua viabilitat política, resultat d’acumular els suports parlamentaris suficients per dur-la endavant.

La mesura, en cas d’adoptar-se, beneficiarà una bona part de la població assalariada, que comptarà amb més temps lliure. Al seu torn, si bé no es traduirà en un augment de les rendes salarials individuals, llevat que en alguns casos s’incrementen les hores extraordinàries, el salari mitjà per hora treballada creixerà atés que es treballaran menys hores amb els mateixos ingressos, la qual cosa pot interpretar-se com una compensació raonable a molts anys de moderació salarial que, amb certa freqüència, han desembocat en pèrdues de poder adquisitiu. I, pel que fa a l’impacte sobre el teixit productiu, sembla que el creixement dels marges empresarials dels darrers anys mostren que hi ha capacitat per a absorbir el creixement del salari/hora inherent a la mesura. Més encara, tot i que a algunes empreses i sectors individuals se’ls pot fer més costera amunt l’adaptació a curt termini a la reducció de jornada plantejada (sense reducció salarial), es tracta d’un estímul a mitjà i llarg termini per a incorporar millores tècniques i organitzatives que d’altra manera no acaben d’arribar.

De manera raonable, el Ministeri de Treball va canalitzar la negociació de la proposta a través de la Mesa de Diàleg Social. Després de quasi un any de treball, al novembre de 2024 la patronal espanyola no va trobar adequat embarcar-se en un acord sobre aquest assumpte, tot argumentant que era millor remetre la reducció de jornada a la negociació col·lectiva. A partir d’eixe moment, la representació del ministeri va decidir continuar la negociació amb els sindicats, amb el resultat que en la segona quinzena de desembre hi ha la signatura de l’acord entre el Govern de l’Estat, representat per la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, i pels sindicats CCOO i UGT. Amb el text acordat, que inclou diversos ingredients addicionals a la reducció de jornada (la desconnexió digital fora de l’horari de treball, per exemple), ja només resta buscar els suports parlamentaris suficients, els quals, juntament amb l’acord de la Mesa de Diàleg Social, en garantiran la viabilitat política necessària.

En aquesta última fase, amb l’acord ja aprovat, ha aparegut en escena el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, amb intervencions en el sentit de fer un pensament i estudiar la conveniència de flexibilitzar allò acordat. Tot i que sembla que abans que acabe el gener la proposta passarà pel Consell de Ministres (el pas previ al tràmit parlamentari), haurem d’esperar per veure com acaba tot això.

Del recorregut realitzat, podem identificar on es troben ubicades les principals dificultats al procés seguit. La primera, el posat de la patronal CEOE. Aquesta organització, ni a l’any 83 va acceptar la darrera reducció de jornada legal, ni ara tampoc. El problema és que allò que en 2010 va declarar qui aleshores era president de la patronal (Gerardo Díaz Ferrán) com a mesura d’eixida de la crisi, que consistia a treballar més i guanyar menys, és un discurs que encara no s’ha abandonat, tot i no ser positiu econòmicament. La segona dificultat, la manca d’actuació unitària per part del govern. Un govern que, després d’un acord a la Mesa de Diàleg Social assolit per la ministra de Treball, de Sumar, posa en escena el ministre d’Economia, del PSOE, per tal de supervisar i qüestionar-ne el procés. Això últim tampoc no afavoreix que la reducció de jornada arribe a bon port, més encara quan la coalició de govern no disposa d’una majoria parlamentària suficient. A la vista de tot això, encara hi ha molta feina a fer en un triple front: aconseguir aprovar al Parlament l’acord de la Mesa de Diàleg Social sobre reducció de jornada, millorar la dinàmica de treball del govern de coalició i redefinir l’anàlisi i l’estratègia majoritàries de la patronal. A arromangar-se, i com més prompte, millor!

Josep V. Pitxer. Professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València.

Revista Saó Núm.509, pàg.20. Gener 2025.