La revista degana en valencià

Reescriure la història

Les paraules no s’extingeixen mai als llibres. Són eternament incandescents. De sobte, l’espurna d’unes frases o d’un paràgraf bota al nostre cervell i revifa el foc d’una nova pensada que pot conduir-nos a una més extensa investigació, a endinsar-nos per territoris poc explorats. La lectura que va fer Òscar Vives, professor de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, del capítol final «Causas perdidas» narrada al llibre La Guerra Civil Española d’Antony Beevor sobre el bombardeig, en la primavera de 1938, de quatre pobles de l’Alt Maestrat efectuat pels Junkers 87, els Stuka de la Legió Còndor, va ser l’espurna que donà nova llum per investigar aquests quasi desconeguts fets d’una paorosa tragèdia humana. La citació del sempre meticulós Beevor conduí Vives a la consulta del complet expedient realitzat pel comandant alemany Fugger de la Legió Còndor, dipositat a l’Arxiu Militar de Friburg (Alemanya).

A partir d’ací, Òscar Vives, amb la col·laboració del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, començà a investigar l’episodi de la desfeta, al maig de 1938, dels centres històrics de Benassal, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat que ocasionaren la mort de trenta-huit persones. Calia donar resposta al per què aquestes quatre poblacions, allunyades trenta quilòmetres del front de guerra i sense cap incidència en la línia de batalla, van convertir-se en l’objectiu dels avions alemanys. La resolució arribà, després d’una rigorosa recerca, a concloure que la Legió Còndor volgué verificar la precisió i els efectes devastadors dels Stuka amb bombes de 500 quilos, sobre una població indefensa, allò que més tard s’anomenaria «guerra psicològica».

Cinc anys més tard d’aquest treball investigador es projecta a les pantalles el documental Experiment Stuka dirigit pels valencians Rafa Molés i Pepe Andreu, que ha guanyat, aquest novembre, el premi al millor documental en la I edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià, organitzats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports. El llargmetratge de Molés i Andreu tracta de reescriure la història d’aquesta devastadora acció militar que durant molts anys la polititzada historiografia franquista atribuí a la barbàrie roja, als republicans en la seua retirada En les imatges d’Experiment Stuka, a més de l’entrevista al mateix Antony Beevor, d’intervencions dels integrants del grup del Maestrat, de veïns i veïnes de les poblacions afectades, es mostren abundants fotografies i documents d’aquests terribles efectes des de l’aire i arran de terra. Unes imatges que la Legió Còndor de la Luftwaffe va prendre en el lloc dels atacs, uns dies més tard, quan foren ocupats els pobles afectats, per tal de verificar i avaluar els efectes destructius sobre edificis i esglésies. En la fotos fins i tot podem veure soldats cofois d’allò que havien fet al davant d’una església arrasada. Perquè, malauradament, la Guerra Civil va servir als nazis, a més d’ajudar Franco a guanyar la guerra, com a laboratori i camp d’experimentació per a assajar armaments i tàctiques de guerra, que després van emprar en la II Guerra Mundial. Així doncs, en 1939 les petites ciutats poloneses van ser destruïdes de forma tan cruel i despietada com aquests pobles de l’Alt Maestrat l’any anterior. Ara, malgrat el dolor que genera, la història ha retornat amb justícia les coses al seu lloc corresponent.