Tens 0 productes a la teua cistella
23/03/2022
Des del passat dia 24 de febrer ens trobem novament en una guerra que ens retrotrau al passat i sagnant segle XX. S’ha dit i repetit “No hem aprés res del segle XX” i aquesta guerra i l’anterior d’Iraq ho posen de manifest.
L’amenaça de Putin d’usar les armes nuclears si s’interferia militarment la seua invasió d’Ucraïna des de l’OTAN, assenyalava d’entrada la continuació de l’absència de límits pròpia de la devastadora Segona Guerra Mundial. D’igual manera la resposta de J. Biden d’actuar militarment si s’envaïa una polzada de terra dels països de l’aliança atlàntica, mostra el perill de la guerra total, sense traves.
La invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus afecta, en primer lloc, a les dues unitats principals de l’antiga URSS: Rússia i Ucraïna i, a més, al conjunt d’Europa, novament com en el segle XX, escenari directament afectat. De retop, la guerra i les sancions econòmiques afecten de manera important a l’economia mundial, que pot entrar en recessió, i suporta una creixent inflació com no s’havia vist en dècades.
La guerra és l’activitat humana que genera l’impacte més important sobre la biosfera de la qual els humans formem part: persones mortes, edificis i territoris sencers desfets, l’emergència humana amb morts, ferits i desplaçaments milionaris de refugiats i l’emergència mediambiental es veu dramàticament accelerada.
L’existència de centrals nuclears en el territori afectades per l’ocupació militar russa com la de Txernòbil i la de Zaporíjia s’afigen a l’amenaça explícita de l’ús d’armes nuclears per part de Putin si ho considera necessari i, de manera implícita, per part de l’OTAN en cas que els països que pertanyen a aquesta aliança queden directament afectats per la guerra. Aquesta tessitura ens situaria, no cal dir-ho, davant del perill d’entrar en la pitjor catàstrofe humana haguda fins ara (extrem avisat literalment en declaracions recents V. Putin).
Diverses actuacions de ruptura de les normes del sistema democràtic.
L’existència d’un cap d’estat com Vladímir Putin, que ha format part de la policia política soviètica i que s’ha vist immers en diversos episodis de ruptura de la legalitat democràtica, ens indica el tipus de política, inclosa la guerra, que aplicarà.
A tall d’exemple podem mencionar els indicis en la participació fraudulenta en la campanya electoral dels EUA contra la candidata demòcrata H. Clinton i a favor de D. Trump. La connexió amb l’extrema dreta europea amb contactes amb Salvini, a Itàlia; Marine Le Pen, a França i Boris Johnson, a Anglaterra, entre altres.
L’encarcerament de polítics opositors que podien fer-li ombra en la política russa, i fins i tot l’enverinament d’opositors completa un panorama preocupant propi d’un polític i un sistema autocràtics.
Aquesta és una guerra il·legal
D’entrada feta sense declaració explícita, fins i tot amb prohibició d’usar la paraula guerra o invasió en els mitjans periodístics russos sota amenaça de presó. Els mitjans s’hi han de referir com a “operació especial”.
L’agressió armada trenca d’entrada amb la Constitució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, origen de l’actual Rússia i d’Ucraïna. La constitució vigent fins a la desaparició de l’URSS reconeixia el dret de separació de les repúbliques que constituïen l’Estat, entre ells la d’Ucraïna, que en 1995, prop del moment de dissolució de l’URSS, es va convertir en un Estat propi reconegut internacionalment i membre de les Nacions Unides.
La guerra contradiu també el Memoràndum de Budapest signat el 1994 per Ucraïna, Rússia, el Regne Unit i els EUA. Per aquest tractat Ucraïna cedia a Rússia el seu arsenal d’armes nuclears de l’etapa soviètica a canvi del reconeixement de la seua independència i amb l’obligació del Consell de Seguretat de l’ONU d’aturar immediatament l’agressió, cosa actualment impossible donat que l’agressor és Rússia i com a membre del Consell de Seguretat de l’ONU ha vetat la resposta favorable a Ucraïna[i].
A més contradiu la legislació internacional, ignora les Nacions Unides i el Tribunal Internacional de Justícia amb seu a la Haia.
Causes del conflicte
Aquest conflicte d’agressió armada té moltes causes i les anàlisis i els articles d’opinió dels especialistes les donen. Una reflexió òbvia ens indica que a la reforma de ruptura amb el sistema comunista existent fins a la dissolució de l’URSS que, honestament i de manera encoratjada va fer M. Gorbatxov, no va ser seguida per polítics que hagueren posat en marxa un procés de transició democràtica eficient sinó que les derives de Borís Ieltsin primer i de Vladímir Putin després han anat en la direcció oposada. Ha faltat posar en marxa de manera eficient un sistema democràtic.
L’evolució cap a la democràcia i en concret cap al model de la Unió Europea seguit, no sense problemes, per Ucraïna ha creat un contrast que l’autocràcia russa no podia digerir i que considerava un perill per a la seua subsistència. L’opinió del director de cine S. Loznitsa expressada en el gener passat ho indica clarament, utilitzant les paraules d’un filòsof rus dels anys 90: “El pueblo ucraniano y el pueblo ruso son pueblos hermanos, muy cercanos, y ver cómo uno de estos pueblos empieza a evolucionar mientras el otro no, es muy doloroso de ver. Por lo cual Rusia intenta mantener el estatus quo, un régimen totalitario, y no permite que haya ningún desarrollo, quiere ser un estado dominante”.[ii]
Cloenda
El que cal preguntar-nos és perquè avançat el segle XXI estem encara immersos en els mateixos problemes i falta de solucions que patim des de la modernitat, quan la raó, les lleis, els drets humans i després l’existència d’institucions com les Nacions Unides i el Tribunal Internacional de la Haia funcionen. En un escrit publicat fa uns anys (Vallès, 2016)[iii] em referia específicament a la violència i la guerra com a problema cabdal de la societat humana i d’aquella reflexió, del tot actual, vull extraure dos fragments, un de la politòloga H. Arendt en referir-se als totalitarismes del segle XX[iv] “[el llibre] va ser escrit amb el convenciment que seria possible descobrir els mecanismes ocults mitjançant els quals, tots els elements tradicionals del nostre món polític i espiritual es van dissoldre en un conglomerat on tot sembla haver perdut la seua vàlua específica i s’ha tornat irrecognoscible per a la comprensió humana i per tant inútil per als fins humans. La comprensió significa examinar i suportar conscientment la càrrega que el nostre segle [el XX] ha posat sobre nosaltres, i no negar la seua existència ni sotmetre’s mansament al seu pes”
Per tant, no ens hem de sotmetre mansament al pes dels errors del segle passat i solucionar els que tenim en l’actualitat d’una altra manera.
En una altra part del meu escrit presente opcions que considere exemples positius en la resolució del problema[v]. De fet, la primera proposta que mencione, la de la Unió Europea és exigida per V. Zelensky com a meta i solució per a Ucraïna. “La construcció de la UE amb tots els seus defectes i vacil·lacions i altres processos de negociació abocats cap als col·lectius humans que siguen capaços de conviure i de col·laborar –com per exemple en el present actual d’Irlanda del Nord, un punt dins la UE per cert- són esperançadors.
L’enfortiment de les instàncies de negociació universals com les Nacions Unides i dels organismes de justícia internacionals com el de la Haia, com veurem en un altre punt més avant, són una possibilitat que cal i que és possible enfortir”.
Dels dos exemples proposats només el de la UE funciona, les instàncies de negociació universal com l’ONU no ha servit per a parar la guerra il·legal d’Iraq el 2003, els mals resultats de la qual encara cuegen ni l’actual guerra contra Ucraïna. El Tribunal de la Haia manté una aplicació encara molt reduïda.
[i]KORBUT, Anna (Rússia-Ucraïna) https://elpais.com/opinion/2022-03-10/los-errores-de-ucrania.html
[ii] LOZNITSA, S. (Rússia-Ucraïna)
El subratllat és del text reproduït [Consulta, 15.3.22]
[iii] VALLÈS, I (2016) http://ismaelvalles1.blogspot.com/2015/09/reflexions-de-tardor-de-lactualitat.html
[iv] ARENDT, H. (1963-1965): On Revolution. The Viking Press. Hi ha traducció castellana de P. Bravo: Sobre la revolución, Madrid, Alianza, 1988. p. 12 (la traducció catalana de la cita i el subratllat són meus).
[v] VALLÈS, I (2016) Publicat a l’acta del XXI Congrés de Filosofia del País Valencià
https://www.uv.es/sfpv/actes_xxi.pdf i al blog:
http://ismaelvalles1.blogspot.com/2015/09/reflexions-de-tardor-de-lactualitat.html
