La revista degana en valencià

Reforma laboral i model productiu

15/03/2022

En el moment d’escriure aquesta nota, encara no sabem com serà la reforma laboral. Si limitarà mínimament les pràctiques de gestió laboral més precàries o si, per contra, serà sols un rentat de cara per mostrar que s’ha complit la promesa electoral. Siga com siga, el que sí que sabem ara és que no podem esperar grans canvis que transformen radicalment la situació laboral, ja que aquesta no depén sols de la normativa sinó també de les característiques del sistema productiu.

La idea que ha orientat gairebé totes les reformes laborals des que en 1984 es va fer el primer canvi en l’Estatut dels Treballadors, permetent la contractació temporal sense causalitat, és que, l’atur –i gran part dels mals que pateix la nostra economia– es deuen al fet que el mercat laboral espanyol és rígid. Clar, si la rigidesa és dolenta, el contrari serà bo i ens solucionarà els problemes. El resultat de tantes reformes flexibilitzadores és ben conegut: més precarietat sense que els problemes que suposadament es volien solucionar s’hagen resolt.

L’economia valenciana és una bona mostra d’aquesta dinàmica, en la mesura que els indicadors de precarietat superen la mitjana nacional: temporalitat més elevada, salaris més baixos, evolució de l’ocupació i de l’atur molt convulsa i ara mateix amb una recuperació molt feble. És evident que tot no pot explicar-se per la legislació laboral. També estan les característiques de l’estructura productiva, les pràctiques de gestió empresarials, les estratègies de competitivitat, etc. que afecten les condicions d’ocupació. Ara bé, tot i que aquestes dimensions tenen una dinàmica i característiques pròpies, estan afectades per la normativa laboral i no són completament independents d’aquesta.

Aquest és un aspecte que no està present en els debats que estan tenint lloc en la reforma actual. La regulació del mercat laboral afecta les condicions d’ocupació, però també delimita l’espai d’actuació de les empreses en la gestió de la mà d’obra. En aquest sentit, limitar les possibilitats de gestió més precàries pot ser un instrument per a frenar les estratègies empresarials més reactives i estimular formes de producció i de gestió més integradores, més participatives i més inclusives en termes laborals.

Cal una modernització de les pràctiques empresarials que vagen més enllà de les estratègies especulatives a curt termini i fomentar pràctiques en què la rendibilitat de les empreses no siga sols per l’extensió de la precarietat, sinó per la innovació, la integració i que la mà d’obra no siga considerada sols com un cost sinó com un factor de competitivitat. En definitiva, la reforma laboral va més enllà del mercat de treball i pot ser un instrument per a canviar formes de gestió que milloren les condicions de treball i de vida de gran part de la població i que també estimulen les empreses a ser més competitives i millorar la rendibilitat amb unes pràctiques menys precàries que les actuals.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top