La revista degana en valencià

Reforma Laboral

07/02/2022

La Reforma Laboral ha estat noticia aquestos dies,  la seua votació parlamentaria ha estat acompanyada d’ incidències que em plantegem prou interrogants i consideracions. Aquest instrument legislatiu ha estat precedit per un acord entre la patronal i els dos sindicats considerats més representatius a nivell estatal, fet aquest que podria haver significat un camí i un final més consensuat o previsible, no ha estat, però, així. A l’hora de donar suport al projecte del govern, que segons sembla s’ajusta a allò pactat entre els agents socials, les opcions a favor o en contra s’han produït tenint presents  interessos o factors que podríem considerar no relacionats amb el contingut de l’ esmentada la reforma, o reformeta.

La dreta en aquesta ocasió s’ ha desmarcat de la patronal votant no, i una part de l’esquerra nacionalista por motius diferents, també ha votat en contra. Altres opcions igualment han tingut contradiccions i problemes. Sols disposem de les dades que ens ha donat la premsa, i per tant ignorem prou de les motivacions que han condicionat les decisions. En altres moments en situacions anàlogues, l’esquerra es va trobar davant del dilema de acceptar reformes a canvi de l’estabilitat social i política, recordeu els Pactes de la Moncloa, allà en la transició. En aquells moments al si del conjunt de les esquerres es va instal·lar el reformisme, llavors els radicals hi érem al marge de les institucions i no contàvem gaire. Ara no eixe al cas. El vots més radicals van fer falta per l’ investidura del actual govern de coalició, ara amb la Reforma Laboral les coses s’han complicat.

Certament, per allò que veig, la reforma que s’ha votat no reflecteix les expectatives que s’havien generat al principi de la legislatura, doncs, s’ ha quedat curta. ¿El moment, les circumstàncies, però, son tals que caldria haver optat per una via diferent a la del no? ¿ Estem de nou en una versió actualitzada de la tensió entre reforma i canvi radical ? Caldrà esperar a veure els resultats, tant el de les esperades reformes com de les tensions que s’han generat al si de l’esquerra. Ha estat una experiència a tindre prou en compte, aleshores unes opinions i altres deuran reflexionar, de segur que s’han donat errors, de fons i de procediment. Els del sí i els del no que han vingut col·laborant, amb alguns des encontres puntuals, no tindran més remei que actualitzar el diàleg en moltes qüestions que resten pendents, en tant que els ciutadans que assistim al espectacle mediàtic continuarem esperant més debat de fons i transparència.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top