Tens 0 productes a la teua cistella
“L’objectiu de la societat plural, diversa i igualitària ens queda un poc lluny, tot i que amb esperança i treball es pot aconseguir”
No, avui no és ni 17 d’abril ni 28 juny. No, avui no és ni el dia contra l’homofòbia, la bifòbia o la transfòbia, ni el dia de l’Orgull LGTBI. Avui és 23 de maig, un dimecres com un altre. Però, és avui dia per reivindicar els drets LGTBI, la seua visibilitat i acabar amb l’odi cap aquest col·lectiu?
Com he dit abans, avui no és cap d’aquells dies en que tots reflexionem per tal de plasmar amb un màxim de 280 caràcters a Twitter o amb un peu de foto a Instagram o Facebook, una frase, curta i emotiva que cautive als nostres seguidors i mostre el nostre suport sobre la llibertat d’estima, de gènere i per aconseguir la societat plural que desitgem.
El 17 de maig es commemora l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per l’organització Mundial de la Salut (OMS), a més, el 28 de juny es celebra el dia de l’Orgull LGTBI en record dels disturbis de Stonewall a Nova York iniciant així el moviment de l’alliberació homosexual. Però, sols aquests dos dies hem de denunciar massivament la discriminació del col·lectiu?
Fins al 1990 l’homosexualitat es tractava d’una malaltia mental i fins aleshores, eren constants els remeis que utilitzaven per tal de curar aquesta “malaltia”, com per exemple, amb teràpia d’electroxocs, hipnosis, implantació d’hormones o fins i tot la castració per evitar els encontres sexuals.
Els dies que he mencionat anteriorment, el 17 de maig i el 28 de juny són importants per eixir al carrer, manifestar-nos i que se senta ben fort i clar que cadascú ha d’estimar com i a qui vulga, cap persona no s’ha d’amagar i menys de sentir discriminada per la seua forma d’estimar, l’estima és bonica en qualsevol de les seues maneres i el millor que es pot fer amb ella és mostrar-la amb tota la seua diversitat.
És cert que encara hi ha persones, actituds i sobretot comentaris que evidencien l’existència d’una lgtbifòbia present dia a dia. No obstant, aquestes persones són les mateixes que veuen art en fer sofrir un animal, les que difamen d’un adoctrinament per atacar una llengua i uns costums propis, les que menyspreen a les persones que fugen del seu país per evitar una guerra, etc. Aquestes persones viuen lligades de cames i braços i amb els ulls tapats segueixen vivint de la ignorància i de la seua mentalitat antiga. Així, hi ha encara 75 països que persegueixen legalment l’homosexualitat i en 13 d’aquests, es pot castigar fins i tot amb pena de mort.
L’informe publicat fa uns dies per l’Observatori contra la LGTBfòbia recull un total de 54 delictes contra el col·lectiu LGTBI i mostra clarament la realitat d’aquestes agressions, que sols són denunciades un 20%. La solució és denunciar, trencar estereotips, armaris i comentaris, eliminar actituds discriminatòries i que guanye l’estima. És per això que recalque que no solament s’ha de visibilitzar aquest col·lectiu i molt menys els seus drets durant dos dies a l’any, el treball s’ha de fer dia rere dia, als instituts i al treball, a les universitats i al carrer, a les cafeteries i als ajuntaments… ja que l’objectiu de la societat plural, diversa i igualitària ens queda un poc lluny, tot i que amb esperança i treball es pot aconseguir i no haguem d’esperar molt.
A tu, home que estima a altres homes, no estàs sol; dona que estima a altres dones, tampoc estàs sola; a tu, que no et sents còmode amb el teu sexe, tampoc estàs sol; tu, que suportes insults de plomífer o efeminat, no estàs sol; a tu, xica que et fan sentir mal dient que tens una actitud masculina, no estàs sola; a tu, que et diuen que vas a dues bandes, desubicada o viciosa, tampoc estàs sola; tu, que tens por de dir-ho als pares, no estàs sol; i molt menys, tu que no t’estimes o et sents estrany, tampoc estàs sol. No hi ha cap norma que estableix com i de quina manera s’ha d’estimar, i com bé diu l’escriptora cubana Loynaz, “Si m’estimes, estima’m sencera, no per zones de llum o ombres. Si m’estimes, estima’m negra i blanca, gris i verda, rossa i morena. Estima’m de dia, estima’m de nit i estima’m de matinada, amb la finestra oberta i amb la finestra tancada. Si m’estimes no em retallis, estima’m tota o no m’estimis”.
