Relació entre maquis i masovers

Als anys 40 del segle passat, els maquis o guerrillers antifranquistes van constituir l’amenaça més arriscada i seriosa contra el règim franquista. L’any 1946 naix la denominada Agrupación Guerrillera de Levante i Aragón (AGLA), que havia d’actuar sobretot a les comarques del sud d’Aragó i Catalunya i nord del País Valencià. Un llibre recent del professor Raül González Devís (Maquis i masovers. Entre la resistència, la supervivència i el terror, d’Onada Edicions) explica la relació que van tindre amb els masovers de la zona.

L’AGLA es va assentar en aquesta contrada perquè l’orografia permetia l’amagatall i la resistència, el poblament era dispers i la Guàrdia Civil tenia dificultats per controlar la gran extensió de territori. L’agrupació estava formada per homes joves d’extracció social baixa, i la majoria havien lluitat en l’Exèrcit Popular durant la Guerra Civil. Els primers militants a qui l’autor denomina «francesos» foren designats i enviats per la direcció del PCE radicada a França. Exiliats allà, havien continuat la seua militància participant activament en la resistència contra els nazis. Després s’afegiren militants de l’interior que, curiosament, s’havien anat reorganitzant en les presons. Finalment s’incorporaren a la guerrilla persones amb pocs horitzons laborals o amb problemes d’integració en la societat.

Raül González diu que és molt complex fer un estudi quantitatiu de la col·laboració de la població civil, i dels masovers en particular, amb la guerrilla, però no hi ha dubte que la col·laboració va existir i que va convertir els masovers en els principals col·laboradors, tot i que la col·laboració va ser diversa i variada: una gran part va voler mantenir-se al marge o va tenir una implicació forçosa, d’altres van col·laborar per parentesc o veïnatge, forçadament o moguts per factors econòmics.

La composició de la guerrilla va ser essencialment masculina, però les dones van tenir un caràcter crucial en les xarxes de suport. Elles teixien, curaven, subministraven, però sobretot, enllaçaven.

Un punt d’inflexió de la relació entre masovers i maquis va ser el nomenament de Manuel Pizarro Cenjor com a cap de la 5ª Zona Especial de la Guàrdia Civil, que va coordinar la lluita contra l’AGLA. Es van incrementar les dotacions i els recursos de la Guàrdia Civil i es va augmentar l’acció repressiva. Es van generalitzar les morts irregulars, indiscriminades i arbitràries amb l’aplicació de la Ley de Fugas. Hi va haver detencions massives, evacuacions de masies o la instauració de contrapartides – guàrdies civils que es feien passar per maquis–, i aquestes accions van atemorir el món rural. Això va anar debilitant l’agrupació guerrillera i la percepció de la seua fragilitat, amb nul·les expectatives d’èxit i la brutal repressió de la Guàrdia Civil, fet que va decantar una bona part del món rural cap a una inhibició envers les partides i una major cooperació amb la Guàrdia Civil.