Tens 0 productes a la teua cistella
El 23 de març de 1748, quan es resaven les primeres oracions del dia a l’església del castell de Montesa, la terra començà a tremolar amb una violència formidable. Montesa esdevenia l’epicentre d’un terratrèmol devastador. L’episodi és a bastament conegut, així com el final tràgic de bona part d’aquells religiosos a qui els va caure a sobre el seu món de pedra.
A mitjan segle XVIII, el circuit editorial permetia que, pocs dies després, ja es distribuïssen textos sobre la notícia, que esdevingué d’abast internacional. Així, Teixidor estampava a Barcelona la Relación de los estragos y desgracias que en el Reyno de Valencia ha ocasionado el nunca visto uracán y temblor de tierra. Part del text està dedicat a la ruïna de Montesa per un terratrèmol que «duraría, según la más exacta observación, cerca de dos Credos». A més de les desgràcies personals, «allí quedó sepultado el archivo con sus importantes papeles […] y, lo que es más doloroso, no haverse encontrado todavía entre las ruinas a Christo sacramentado». Amb tot, el text volia explicar l’abast general del sisme, i descrivia l’assolament d’edificis en poblacions de la Costera o de la Ribera, en llocs com Carcaixent, on caigué «la veleta del campanario y su cura murió del susto».
Poc després, el mateix taller imprimia la Relación del terremoto y sus efectos que padeció el Sacro Convento de Montesa, dedicada exclusivament als estralls produïts al dit castell. S’hi descriu l’edifici abans i després de la catàstrofe, i s’hi explica on trobaren els cossos sense vida del prior, de quatre frares i de set novicis, a més del criat del prior i de l’organista, entre altres. Almenys, el 28 de març es consolaren amb la troballa del Santíssim Sagrament, miraculosament, intacte. L’avinentesa meresqué una solemne processó, de les ruïnes del castell a la «Heredad de la Arboleda», on improvisaren un altar ornat amb cortines de damasc per a allotjar-hi temporalment les formes sagrades.
El sisme del 23 de març fou el primer, però se sentiren unes 80 rèpliques fins al 2 d’abril. Així ho explicava Esteve Carrasco a la Relación puntual circunstanciada de la ruinas y extragos causados por los terremotos […] en varias partes del Reyno de Valencia, impresa a València i a Madrid. Carrasco detalla la devastació que el fenomen provocà arreu del país. Hi dedica una descripció del castell de Montesa i en destaca, com a defecte, que «careciendo de correspondientes estrivos que sostuviesen el empujo de los principales arcos […] fue causa de que con más facilidad la derrivase el terremoto».
Per la seua banda, Esteve Dolz imprimí a València una Relación verdadera de los terremotos padecidos en el Reyno de Valencia, en què constatava les desgràcies que havien patit moltes localitats. Segons el text, el 2 d’abril tornà a estremir-se la terra i acabà d’esfondrar-se el que quedava del castell, una nit en què morí un obrer d’Ontinyent que hi treballava netejant els enderrocs i «que quiso quedarse a dormir baxo de un arco». L’interés que despertaven aquestes notícies esperonà la publicació, a Madrid, d’una Segunda relación de las noticias […] de los estragos causados en todo el Reyno de Valencia. Encara el 1748 es componia a València una Verdadera relación de los estragos, sustos, ruinas y fúnebres sucessos, escrita en vers per «un afligido corazón». Les notícies, fins i tot, arribaren a Lisboa set anys abans del terrible terratrèmol que assolaria la ciutat portuguesa, on s’imprimí la Relaçao do formidavel e lastimoso terremoto succedido no reino de Valença no dia 23 de março deste presente anno de 1748.
Revista Saó, núm. 514, pàg. 9. Juny 2025.
