Relat XXV (e)

en feia quatre que havia deixat l’escola i ja era orfe de pare, primer, i de mare, ja havia tastat el treball al molí, que era on feinejava son pare, que va morir asfixiat per la pols acumulada als pulmons, segons que va dir el metge, i per això mateix, passats els anys, no gaires, el mateix doctor li va suggerir al Frederic que el més aviat que pogués es deixara l’ocupació d’ensacar farina d’arròs i, en general, que anara pensant de canviar d’ofici, cosa que el jove es va prendre molt seriosament, de fet, en morir la mare i amb l’ajuda dels amos de La Fàbrica de Gel es va fer càrrec del negoci durant la temporada d’estiu i a l’hivern es va buscar feina al magatzem de taronges del Pallero, ho compaginava, estiu i hivern, amo i llogat, i ho duia francament bé, s’endinsava, havent resolt la forma de vida, el pa, xino-xano en les cabòries de la núvia, primer de cercar-la, clar, i quasi es diria que se la va trobar, ell amb vint-i-dos anys i ella amb divuit, al passeig, dia de mercat i ell enfeinat al local, estiu, i el festeig de dos anys i el casament, ella de dol per son pare, ’56, i el primer fill, Marc, ’58, i el segon, Mauro, ’60, i les ocupacions i el treball, la reforma del local, ’62, i l’estada a La Fàbrica de Gel, proposta d’Eulàlia, per tenir la família devora, en pocs anys segona mostra de solidaritat amb el germà petit, i els estius corrien com la vida pot permetre en plenitud, les pel·lícules a l’Astòria, les festes del poble instal·lades al passeig, el centre del món, totes les barraques i totes les atraccions davant de casa, devora la terrassa, milers de persones passaven cada dia per casa a consumir, milers de serveis, una gentada ocupada en la barra, les taules, però sempre, sempre, a l’obrador Frederic, des de les sis de la matinada fins les tres de la matinada, amb el descans del plemigjorn de dues horetes mal comptades, i els sopars a la fresca, quasi sortint el sol acabàvem per aixecar-nos, els horaris de tot el personal, els ingressos al banc, els recomptes de fitxes i diners, els jornals, per a l’època ben substanciosos, com els guanys, obvi, en pocs anys havien fet una petita recollida, i a començaments dels setanta planejaven de comprar un local al Passeig Colom per traslladar allà la producció, i també tenir venda, clar, i així poder ampliar i fer més còmoda la casa familiar, que a l’hivern quedava una mica suplantada per l’evidència del negoci, qui sap si poder amb el temps fer de la feina quelcom no temporer sinó estable, durant tot l’any, com ara passava amb El Tano de Gandia, que al Frederic li semblava un bon exemple a seguir, tot era una qüestió de variar l’oferta, més de calent a l’hivern, i seguir amb l’orxata i els gelats a l’estiu, però els fats existeixen perquè la felicitat tinga uns límits i fou així que un octubre, dia 5, després de tornar de l’habitual viatge de final de temporada, Encarnació ens va deixar, i ho feu per sempre, el món a terra, la vida aturada en sec, les il·lusions mortes de sobte, i altre cop, la tercera ja, la solidaritat d’Eulàlia amb el germà, ja vídua ella també, i les nits en vetlla compartint espais amb el germà i el pare, els llits com a refugi de l’entorn, dur, sense compassió, que ens va manllevar la mare i la dona de cop, en una sacsejada terrible que ens va durar moltíssim, a mi, Mauro, crec que encara em dura, la vida sense mare als dotze anys es fa insuportable, i als tretze, i als catorze, i als quinze, sempre una mare és el lloc on hom pot reconciliar-se amb el món i jo em vaig quedar sense redol, al bell mig del fred, i els dies anaven passant i entràvem a l’hivern i tornàrem a casa, i tots tres dormíem a l’habitació de matrimoni, on va morir la mare, on vaig veure morir la mare, on em vaig quedar tot sol amb la meua germana de dos anyets, Mireia, mentrestant mon pare i el meu germà anaven a cercar a Capeta, el metge, a l’altra banda del passeig, i avisàrem la tia Eulàlia, i vingué també la filla, Maria, que estudiava Medecina, i no hi hagué res a fer, una trombosis al cervell fou la causa fulminant de la mort, a primeres hores, amb els primers raigs de sol, el llevant volent-se fer sentir, i la instal·laren, altre cop la solidaritat d’Eulàlia, a La Fàbrica de Gel, l’entrada del Passeig, on tenia la vivenda ma tia, i allí, després de passar per les mans d’Indalecio, passà les hores en exposició fins als inicis de la vesprada del dia següent, ma mare, en què començà el passeig del soterrar, primer l’església, després els carrers, després l’exposició al cementeri, després el nínxol, després la tornada a casa, quina casa, si no tens ja mare?, i després encara el món, sense sentit ja…