Religiositat popular als corregiments Valencians del sud a finals del segle XVIII (II). Festes majors, patronals i parroquials

En aquesta segona part del treball dedicat a l’expedient que entre 1768 i 1783 els governs il·lustrats de Carles III van tramitar per intentar posar ordre a les confraries, pararem atenció a les dades referides a les festes patronals dins l’àmbit geogràfic dels corregiments d’Alacant i Xixona (del corregiment d’Oriola no hem trobat cap referència a aquest tipus de festes).

 

Xixona i Tibi

A Xixona, se celebraven a costa dels propis de la ciutat les festes de la dedicació de l’església, Sant Bartomeu, Sant Roc, Sant Gregori, Sant Josep i dues festes en honor de Sant Sebastià: la pròpia del sant (20 de gener) i la del miracle (24 de juliol). També estaven a càrrec de la ciutat les despeses per les palmes del Diumenge de Rams i la cera del monument del Dijous Sant.

Pel que fa a Tibi, per organitzar les festes en honor de la seua patrona Santa Maria Magdalena, la vila nomenava 8 o 10 majordoms, finançant-les amb almoines voluntàries dels veïns i 5 pesos que la vila pagava pel sermó. En cas de faltar-hi diners, els majordoms posaven 3 o 4 pesos cada un. La festa de Sant Vicent Ferrer «titular i patró» estava càrrec de 6 o 8 majordoms que «ho pagaven tot».

 

Ibi, Onil i Biar

La vila d’Ibi feia festes per Sant Salvador i per Sant Roc. El consell municipal, segons reglament, pagava 8 i 4 lliures, respectivament, i també 20 lliures per al predicador de la Quaresma.

El cas d’Onil és interessant pel nombre de festes a càrrec de la vila: Sant Antoni, Sant Blai, Sant Josep, Mare de Déu de la Salut, Sant Bonaventura, Sant Jaume, Santa Anna, Sant Joaquim, Santa Eufèmia i consagració del temple parroquial. «Per orde del Consell», la vila satisfeia tots els anys 50 lliures «per a missa, sermó, processó i lluminària». Segons Sempere Quilis, la Verge de la Salut fou nomenada patrona en 1743 i Sant Bonaventura i Santa Eufèmia foren també patrons de la vila (1999, p. 28). Actualment trobem el nom d’Eufèmia en una campana de l’església fosa l’any 1735: «IHS MARIA JOSEPH S. MIGUEL BLAS EUFEMIA I ANNA ROGAT POR NOSOTROS» (Campaners, 2013).

Pel que fa a Biar, estan descrites les festes en honor de la Mare de Déu de Gràcia celebrades els dies 11, 12 i 13 de maig. La vesprada del dia 10 es fa la processó per baixar la imatge des de l’ermita extramurs. Durant els tres dies que la Verge roman a la vila es feia sermó, missa, salve, música i focs «les nits del primer i segon dia», repetint-los al matí i al migdia amb morterets. La despesa anual, tret dels focs, era de 103 lliures que se sufragaven demanant almoina als veïns en temps de collites. L’informe esmenta també que alguns anys, amb motiu de donar gràcies a la Verge per la salut d’un malalt, s’acostuma a fer «una companyia de mosqueters» el dia que la imatge es restitueix a la seua ermita «i en el disparo gastaran unes 15 arroves de pólvora». A la despesa per la pólvora cal sumar la del refresc que el capità oferia als soldats (uns 30 pesos).

Biar també feia festa al seu patró, Sant Cristòfol (13 lliures i 6 sous) i oferia 4 misses votives els dies de Sant Bernardí, la Santa Faç, Sant Gregori i dels sants Abdó i Senén, amb «4 lliures de caritat», segons consta en el reglament del consell municipal.

 

Elx

A la parròquia de Santa Maria hi havia la confraria de la patrona, la Mare de Déu de l’Assumpció, que feia festes el tercer diumenge de novembre (patrocini de la Verge): missa amb música, sermó i il·luminació de l’altar (11 o 12 pesos). Altres actes eren: la salve a la patrona durant la novena (27 pesos); la salve dels dissabtes, que canta el clergat sense música (12 pesos), i la cera per a il·luminar la imatge els dies que se li feia festa (30 pesos). Totes les despeses se sufragaven amb almoines i dos reals que donava cada confrare.

A la parròquia del Salvador, la festa del seu titular estava a càrrec de dos majordoms i les despeses (26 pesos) eren assumides pels parroquians.

El corregidor constata que, tot i que els majordoms els nomenen les Juntes de Fàbrica i Parròquia, econòmicament es nodreixen «dels seus propis», la qual cosa implica una important càrrega que els parroquians miren amb displicència atés que les fàbriques de les dues parròquies «perceben part del delme». Per això proposa al Consell de Castella que les fàbriques col·laboren per tal d’alleujar els feligresos en la despesa de les festes.

 

Monfort i Agost

El corregidor d’Alacant informa que a la universitat de Monfort es fa festa a la Puríssima Concepció el 8 de desembre. Esmenta que el seu cost inicialment era de 8 pesos, però últimament s’ha dilatat fins a 250 pesos que empren en dos dies més de festa d’església «amb música, soldadesca amb armes de foc, tambors, flautí, clarins, focs de pólvora i dolçaines». Denuncia que per fer front a les despeses «algunes dones» exigeixen «certa almoina de pa diàriament pels forns». També hi contribueixen 60 hòmens que formen part d’una soldadesca amb el seu capità. Proposa que les coses tornen al seu estat inicial «prohibint el petitori de les dones, les soldadesques i tot bullici», dels quals «sols resulten neguits i discòrdies».

Agost celebrava festa a Sant Pere el 29 de juny, a càrrec d’uns majordoms que assumien les despeses per missa, sermó i processó. A més, s’afegeix la despesa per la soldadesca i altres profusions. El corregidor estima que es tracta de coses supèrflues i dignes de prohibir-se.

 

Mutxamel

Pel que fa a Mutxamel, l’informe es fa ressò de quatre festes: dues en honor de la Mare de Déu de Loreto (patrona de la vila), la del Corpus i la de la Mare de Déu de Montserrat. Dues estaven a càrrec de la vila, que hi contribuïa amb 5 pesos: la del Miracle de la Sabateta (el 9 de setembre) i la del Corpus. El problema estava en les despeses de les altres dues, a càrrec de majordoms.

Per a la festa en honor de la patrona celebrada l’1 de març (Miracle de la Llàgrima) feien «focs d’artifici de pólvora i dolçaina». Si la festa queia dins de la Quaresma, la despesa era de 30 pesos, però si ho feia «en carnal» ascendia a 100 pesos. La festa a la Mare de Déu de Montserrat, patrona del raval, tenia un cost de 80 pesos que gastaven «en morterets, dolçaines, balls públics i correguda de vaques». El corregidor considera aquestes despeses un dispendi que perjudica l’economia domèstica dels majordoms, per la qual cosa proposa que se’ls prohibisca gastar més de 5 pesos i la supressió de totes les diversions profanes «que s’oposen al culte a Déu i dels seus sants».

* * *

Els informes dels corregidors constaten el xoc de dues mentalitats: la racional dels il·lustrats i la sempre difícil d’explicar amb criteris raonables que subjau en l’ànima de tota festa major o popular. Segurament era necessari posar ordre i trellat en algunes despeses, però la necessitat de fer festa estava molt arrelada al poble. Sempre resultarà difícil posar límits als qui viuen per tal que la seua festa siga la més brillant i, si és possible, millor que la del poble o parròquia veïna. Bona festa!

 

Revista número 511, pàgs. 46-47. Març 2025.