Tens 0 productes a la teua cistella
Confraries, gremis, congregacions i majordoms
L’any 1771, els corregidors van remetre al comte d’Aranda, president del Consell de Castella, uns informes sobre les despeses per les festes que organitzaven les confraries, gremis i altres congregacions. Ho feien complint l’orde de 28 de setembre de 1770 que Aranda va remetre a tots els intendents de Castella i als corregidors d’Aragó. L’expedient s’havia iniciat en 1768, com a conseqüència d’un escrit del bisbe de Ciudad Rodrigo, denunciant les excessives despeses que a través de les confraries feien els seus diocesans. En rebre-ho el govern il·lustrat d’Aranda, posà en marxa una operació reformadora amb l’objectiu de posar orde en les confraries, reduir-ne el nombre i les despeses en què incorrien.
El 25 de juny de 1783, el rei Carles III resolgué l’expedient ordenant la supressió de tots els gremis i de les confraries que no havien estat fundades amb autorització reial o eclesiàstica. Sols es permetia continuar, després de reformar les seues ordenances, a aquelles que comptaren amb autorització i les sacramentals.
Aquell expedient ens deixà un material molt valuós: els informes dels actes de culte, funcions d’església i festes de carrer que s’organitzaven als pobles cap a 1770. Sabem que la informació en alguns casos no fou exhaustiva, però no per això perd interés. En aquest article analitzem els informes remesos pels corregidors d’Alacant, Oriola i Xixona.
Devocions més populars
La Mare de Déu del Roser és l’advocació més present al territori estudiat. Pràcticament a tots els pobles hi ha confraria i se li feia festa (normalment al maig i l’octubre). Molts pobles celebren durant l’any cultes al Santíssim Sagrament. A Novelda, les quaranta hores per «carnestolendas» eren ja una festa important, tot i que la majordomia que l’organitzava no comptava amb facultat reial, ni apostòlica ni de l’ordinari. La processó del Dijous Sant, la festa del Corpus i la seua huitava apareixen esmentades en diverses poblacions. A Elx hi havia dues processons del Corpus i a Santa Maria la Confraria de la Minerva celebrava processó claustral el divendres de la infraoctava del Corpus. A Castalla estan documentats els «diumenges de Minerva».
Finançament de les festes: majordoms, clavaris i donatius
Quins actes conformaven les festes? A quines despeses s’havia de fer front? Entre els de caràcter religiós: misses, sermons, processons, salves, gojos, rosaris, vespres, novenaris, predicadors, organistes, cera, músics… I entre els profans: pólvora, balls, soldadesca, dolçainers…
Una figura fonamental era la dels majordoms, encarregats d’arreplegar els diners i organitzar la festa. A Biar, per al culte al Santíssim Sagrament, es nomenava anualment un clavari.
Pel que fa a la forma de finançar les festes, a alguns llocs s’arreplegaven donatius en temps de collites. A Elx, la cera per acompanyar el Viàtic es pagava amb una arrova d’oli que donaven els colliters a les parròquies de Santa Maria i el Salvador, i a Benejúzar la festa en honor a Sant Francesc amb el producte de dues tafulles de terra plantades de moreres que deixà en herència al Tercer Orde un matrimoni. A Alacant hi havia dues confraries de mariners: la de Sant Jaume, amb 200 individus, i la de Sant Pere, amb 170. Les dues donaven una part del que guanyaven en pesqueres per costejar les festes en honor dels seus patrons.
Al convent de la Trinitat d’Oriola, amb els donatius dels fidels es confeccionaven escapularis que sortejaven els tercers diumenges de mes.
Gremis
Als informes apareixen esmentats gremis a Alacant, Elx i Oriola. Feien festes en honor dels seus patrons i participaven en les processons de Setmana Santa i Corpus.
A Alacant hi havia 13 gremis. La majoria dels seus membres eren menestrals «pobres, amb un trist jornal per a mantindre les seues cases i família». El gremi que més gastava en festes era el de cordellers d’espart (50 pesos) i els que menys els armers, ferrers i manyans (4 pesos). Una despesa important era la cera per a les processons de Dijous i Divendres Sant, tot i que les autoritats denuncien que part dels diners els gastaven en «dolços secs i confitura que distribuïxen entre ells».
A Elx es mencionen 5 gremis: cordellers, fusters, obrers, sabaters i sastres. Pel que fa a les festes patronals, els sastres commemoraven santa Maria Magdalena i els sabaters sant Crispí, tots dos al convent de la Mercé. Els cordellers feien festa a sant Antoni Abat, i els obrers a la Mare de Déu dels Àngels i a sant Jordi. Els gremis contribuïen a la despesa per l’adorn de la custòdia per a les dues processons del Corpus i també participaven en la processó del Divendres Sant els cordellers, fusters, sabaters i sastres amb 10 mestres portant ciri o torxes i els obrers amb 8 mestres. Alguns, a més, es feien càrrec també de part de la despesa pels músics que acompanyaven aquestes processons.
A Oriola es mencionen 3 gremis: ferrers, panaders i sabaters, que tenien altar al convent de la Mercé. Feien festa als seus patrons gastant 5 o 6 pesos.
Congregacions penitencials
A Elx hi ha documentades dues congregacions de caràcter ascètic. A la parròquia del Salvador, l’Esclavitud de Maria, integrada per hòmens, no celebrava cap funció i la seua activitat consistia a ajuntar-se els divendres a la vesprada per tal de resar el rosari, fer oració i disciplina. A l’ermita de Sant Sebastià, annexa a la parròquia de Santa Maria, la congregació de l’Escola de Crist tampoc feia cap funció, però s’ajuntaven tots els dijous per fer dues hores d’exercicis espirituals, meditació, disciplina i plàtica dirigits pels sacerdots de la congregació.
Dispendis, rivalitats i polèmiques
A l’informe consten documentats casos amb despeses excessives. És el cas de dues congregacions d’Elx: la del Roser del convent de la Mercè i la de l’Aurora de l’ermita de Sant Jordi, annexa a la parròquia del Salvador. Tot i que les dues tenen per finalitat honrar la Mare de Déu del Roser, es dediquen a emular-se excedint-se en despeses supèrflues i costoses. Això fa que els seus majordoms gastaren més del que podien en focs i músiques. Com a conseqüència d’aquesta emulació, «han nascut competències, litigis i disgustos entre les dues congregacions i els seus directors». La situació era tan greu que l’ajuntament demanà al Consell de Castella que prengués alguna decisió per tal que aquestes congregacions tornaren a la moderació.
Un altre cas polèmic fou el de la subhasta de la Confraria de les Ànimes de la parròquia alacantina de Santa Maria. Llogaven una persona perquè arreplegara flors i fruites al mercat i després les subhastara. Atesa la finalitat i l’entusiasme amb què es feia la subhasta, se’n treien quantitats excessives. Segons l’informe, el desemborsament recau en «els pobres més infeliços» que acudeixen al mercat per al manteniment necessari i acaben consumint en la subhasta els diners que porten per a assortir-se d’aliments «quedant sense menjar la seua família». Les autoritats van considerar aquella pràctica una estafa que no havia de tolerar-se.
Revista número 510, pàgs. 48-40. Febrer 2025.
