Tens 0 productes a la teua cistella
Fitxa bibliogràfica
Títol: Escrits valencians
Autor: Rafael Ferrer i Bigné
Introducció i edició: Rafael Roca
Editorial: Alfons el Magnànim
Any: 2023
Recentment, el doctor i professor Rafael Roca Ricart ha compilat i publicat l’obra valenciana —en vers i en prosa— de l’escriptor valencià Rafael Ferrer i Bigné (1836-1892) amb el títol Escrits valencians (2023), dins la col·lecció «Biblioteca d’autors valencians» editada per la Institució Alfons el Magnànim. I és una molt bona notícia.
Forjat com a escriptor als diaris valencians La Opinión i Las Provincias, on va treballar de redactor i crític literari, Ferrer i Bigné començà a escriure els primers poemes en castellà al voltant de 1854, i tres o quatre anys més tard arribaren els primers en valencià.
El llibre en qüestió es divideix en tres parts: a l’inici, un detallat estudi introductori del filòleg Rafael Roca, on repassa la trajectòria vital del poeta vuitcentista, la seua producció poètica en valencià, el seu vessant d’estudiós i erudit, l’origen i el tema dels escrits editats ací, així com els criteris d’edició seguits. A continuació, els trenta-cinc poemes i, per últim, els nou textos en prosa, tots ordenats d’acord amb la data d’escriptura.
Del les trenta-cinc composicions líriques, vint-i-nou es van publicar en diverses revistes valencianes i catalanes de l’època, i les sis restants són inèdites i s’han conservat manuscrites a l’arxiu personal de l’autor.
Pel que fa als textos en prosa, es van publicar originalment entre 1868 i 1881: els set primers estan dedicats a tres escriptors valencians de la primera meitat del segle xix com Tomàs Villarroya i Sanz, Josep Bernat i Baldoví i Pasqual Pérez i Rodríguez; el vuité dona notícia del testament d’Ausiàs March; i l’últim és el discurs d’inici de curs que va llegir el 5 de novembre de 1881 com a president de Lo Rat Penat.
Com afirma Roca a la introducció, «la contribució de Ferrer es mostra com una de les més sòlides i contundents no tan sols de l’àmbit valencià, sinó de tot el territori catalanoparlant». Si bé la seua lírica «no assoleix el nivell ni les dimensions de les d’alguns dels seus coetanis», del seu conjunt cal destacar-ne «algunes d’un notable simbolisme i qualitat, que el situen entre els poetes més destacables i meritoris del segle xix valencià»; a més de la importància dels seus textos en prosa.
Bon amic dels també lletraferits nostrats Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, Ferrer i Bigné també fou membre del nucli fundacional de Lo Rat Penat, entitat de la qual fou el quart president (durant el curs 1881-1882). La producció literària de Ferrer «esdevé definitòria d’una època» que «és en els darrers anys que hem començat a descobrir i entendre en la seua complexitat», com assevera Roca. Ens ho adverteix un dels grans experts en la literatura catalana del segle xix al País Valencià, que ha contribuït a estudiar i divulgar amb escreix, i amb aquesta obra ens apropa a la lectura d’«un dels escriptors més actius i destacats de la segona meitat del vuit-cents valencià».
És una molt bona notícia, deia a l’inici. D’entrada, perquè ens acosta l’obra d’aquest lletraferit valencià, massa desconegut pel públic general i injustament oblidat i poc estudiat des de l’àmbit acadèmic. D’altra banda, perquè aquesta és una edició divulgativa, amb fidelitat al text original, però que modernitza i adapta les grafies als usos i la normativa actual. I, al capdavall, perquè l’estudi introductori és molt complet i el llibre —en conjunt— ens ofereix una excel·lent edició dels escrits valencians del renaixencista Ferrer i Bigné, que cal valorar per la seua qualitat i escaiença.
Revista número 501. Abril 2024.
