Tens 0 productes a la teua cistella
01/02/2023
El dissabte 21 de gener de l’any que acabem d’estrenar dins de l’era marcada pel calendari gregorià, milers de persones van eixir pels carrers de València per tal d’exigir una transició energètica en benefici del Planeta i de la ciutadania i no sols dels interessos econòmics o empresarials.
La ciutadania organitzada no vol permetre que el govern valencià, el de l’estat i la mateixa Unió Europea, continuen posant-se de perfil davant les malifetes urbanístiques que s’ensumen amb la instal·lació de futurs parcs solars. El clam de la manifestació viscuda el quart dissabte de gener, ha deixat clar que la ciutadania vol que les renovables s’instal·len en zones degradades i en les teulades.
El Decret Llei 14/2022 limita la capacitat de decisió dels ajuntaments per a poder decidir els llocs i les dimensions més adequades per a les instal·lacions de renovables en els seus municipis. Destacats juristes asseguren que l’esmentat Decret, podria vorejar la inconstitucionalitat, per culpa del cas omís que en fa de les normes urbanístiques municipals.
Sobta el fet que hi haja multinacionals i fons d’inversió que, tot olorant-se la possibilitat de fer negoci, han desembarcat en la major part de les nostres comarques d’interior, per plantejar les seues instal·lacions en partides conreades o fins i tot espais protegits, sense haver de fer cap mena de declaració d’impacte ambiental i tot aprofitant-se de l’excusa barata de rebaixar la petjada de carboni.
Se sap, que hi ha transnacionals de l’electricitat que han començat per demanar, en favor de la seua activitat, la declaració d’interés comunitari i, d’aquesta manera, podrien arribar a l’expropiació dels terrenys necessaris per a les seues instal·lacions, sense cap mirament.
La ciutadania organitzada ha sol·licitat per activa, per passiva i per reflexiva, la derogació dels articles que no permeten que siguen els ajuntaments els que puguen decidir sobre les instal·lacions de renovables. S’han de cercar mecanismes que permeten als municipis participar en la planificació i ordenació de la implantació d’energies renovables en el seu terme.
Però a més d’això, s’ha de planificar el volum de megawatts que es poden generar des dels terrats de les ciutats, des de les infraestructures municipals (cementiris, pavellons esportius, cases de cultura, museus, naus de magatzems…) les que es puguen fabricar a tall d’umbracles i marquesines, així com les possibilitats que ofereixen escoles, instituts i centres educatius…
No pot ser que ara mateix tinguem les comarques d’interior farcidetes de peticions per desenvolupar projectes en grans extensions de terreny i no s’haja fet un estudi sobre les possibilitats que ofereixen les grans ciutats, nuclis que a més, són els grans consumidors últims de l’energia.
La ciutadania volem pagar el mínim possible per l’energia que consumim en les nostres llars, per a això només hi ha dues solucions, l’autoconsum individual i les Comunitats Energètiques.
Si omplim terrats amb participació municipal, els ajuntaments podran començar a oferir a la població una energia més barata o dedicada a les persones més vulnerables. Aquest hauria de ser el primer objectiu dels representants polítics valencians, ja que l’electricitat de les macroplantes no serà la que abaratisca el rebut de la llum.
