La repressió franquista al País Valencià

La particularitat evident de la repressió franquista al País Valencià radica en que les terres valencianes van caure en mans dels revoltats en pocs dies, a excepció de gran part de la província de Castelló, i, a més, va suposar el final dels enfrontaments bèl·lics; la qual cosa va proporcionar una gran quantitat de persones capturades ràpidament, sobretot després de la caiguda del port d’Alacant.

Com a element característic de la repressió franquista al País Valencià, cal dir que les seues víctimes van respondre a condicionaments distints respecte a altres zones de l’Estat, ja que els afusellaments van tindre lloc amb la guerra acabada (excepte el cas castellonenc), la qual cosa es va traduir en uns alts nivells d’execucions: un índex del 2’34 per mil enfront de l’1’2 per mil de Catalunya.

Les ànsies repressives del franquisme queden reflectides en els registres de defuncions, en què els executats apareixen inscrits en nombroses ocasions com ejecutado por Dios y por España o amb frases semblants, incloent les víctimes de saques i passejos efectuats pels falangistes.

L’anterior encara queda més patent en la comunicació oficial, quan, als requeriments de la superioritat, es contestava amb Tengo la satisfacción de contestar … que fue ejecutado por el Glorioso Movimiento Nacional o Felizmente el citado fue ejecutado… o Afortunadamente fue ejecutado etc.

Resulta impossible enumerar la quantitat de persones que van passar pels tribunals, però es calcula que quasi el 6% de la població valenciana va haver d’enfrontar-se a algun tribunal franquista. No obstant això, almenys el 10% de la població activa es va veure afectada pel maremàgnum repressiu.

Fins a 1956 van ser afusellades 4714 persones al País Valencià mentre 1165 presos van morir en presons i camps de concentració per causes directament relacionades amb el tracte proporcionat pels franquistes., segons Vicent Gavarda.

Una enorme quantitat de presos polítics va ser obligada a treballar per als vencedors i molts ho van fer per a empreses privades. Al País Valencià, 250 presos polítics treballaren per a l’empresa Portolés & Cia. en la construcció del pantà de Benaixeve -Pantà del Generalísimo. Altres 25 ho feren per a la casa Cuart Pat-Protección, de construcció, mentre què per a Canteras SICOT, a El Puig, van ser 21, al mateix temps que a les presons s’habilitaren tallers. 62 interns de Sant Miquel dels Reis treballaren al taller de confecció d’espardenyes, y altres 11 a la fusteria.

La incidència repressiva al sector públic presentà 2.391 expedients del magisteri de la província de València, estudiats per Carmen Agulló i Juan Manuel Fernández Soriano. Un 27’98% dels mestres van ser sancionats a causa d’haver ocupat càrrecs polítics (un 50% del total) amb una persecució particular cap a les dones més compromeses. Per la seua banda, Miguel Ors ha comptabilitzat el nombre de mestres afectats en la província d’Alacant. La Universitat de València va suportar un procés versemblant al del magisteri de primària aconseguint un professorat universitari addicte, com demostra Marc Baldó.

Marco Pestillo ha abordat la depuració dels 580 funcionaris de la Diputació de València. Un 58’57% dels funcionaris van ser depurats, encara que la majoria foren destituïts. Dels 328 encausats, únicament 14 van obtenir un expedient favorable.

Ferran Granen ha consultat els 121 expedients instruïts als funcionaris municipals de Castelló de la Plana. El seu contingut li ha permès constatar que la indefensió i l’arbitrarietat marcaren el procés.

Al sector privat, els empresaris van expulsar els obrers esquerrans. Manuel del Álamo documenta la depuració d’un terç de la Cementera Valenciana Raff (Buñol), i una incidència menor en Construcciones Devis (Valencia), el mateix que la fàbrica de joguines Payá o la textil Segarra.

La persecució contra comunistes i maçons ha estat comptabilitzada per Miguel Ors Montenegro, mentre Vicent Sampedro ens ha confegit un excel·lent treball pel que fa a la persecució dels maçons valencians.

La llibertat vigilada requeia sobre Falange, l’ajuntament, l’Església i les forces d’orde públic, que reglamentaven al mateix temps la vida quotidiana, la moral, les festes i l’associacionisme.

Referent al marc físic de la repressió, al País Valencià trobem els següents camps de concentració: Albatera, Fàbrica de taulells El Pelicano, a Algímia d’Alfara, el Camp dels Ametllers a Alacant; Benaguasil, Carcaixent, Elx, Moncofa, Oriola, la Paperera de Catarroja, Portaceli, Soneja, Sueca, Venta del Moro i Villena.

Com a centres habilitats, les presons provincials d’Alacant, Castelló i València i les de Gandia, Elx, Oriola, i instal·lacions militars, edificis eclesiàstics, seminaris, monestirs, sanatoris, asils, escoles, etc. com a Sant Miquel dels Reis o el Puig, el quarter de Monteolivete i les Torres de Quart, a València, les places de bous d’Alacant i València, els castells de Sant Ferran i Santa Bàrbara a Alacant; el camp de futbol, els cines d’Alacant Salón España, Granados, Nuevo Cine i Moderno; o el Reformatori d’Adults d’Alacant. A més, tots els partits judicials tenien la seua presó a disposició del Tribunal de Responsabilitats Polítiques i demés òrgans repressius franquistes, el mateix que les instal·lacions municipals.

Per la Presó Model de València van passar més de 35.000 persones entre 1939-1942, i entre 16.000 i 22.000, a Albatera; totes en condicions infrahumanes. A Sant Miquel dels Reis, per exemple, una cel·la individual va arribar a estar ocupada per 17 persones, mentre al camp d’Albatera els interns no van gaudir ni d’un metre quadrat cap a l’inici del seu funcionament. I la situació no era millor a la resta de centres reclusius.

El cas del nostre país és palès atès que, en ser tallat el camí cap a França, els que van intentar escapar ho van provar de fer per uns quants ports, sent el d’Alacant el de major rellevància i on es van viure jornades terribles que obrien la porta a un terror tan pertinaç com demolidor.

Vicent Sampedro Ramo i Ricard Camil Torres Fabra. Universitat de València

Article publicat al nº 353, corresponent a octubre de 2010. Ací pots fer-te amb un exemplar