República

01/07/2020

Als darrers temps puja l’opció republicana. Les informacions que circulen sobre les comissions milionàries rebudes pel  monarca emèrit, així, com  altres novetats que abunden sobre els possibles negocis de la família reial han generat indignació en contra de la institució. Tanmateix, la recuperació de la memòria històrica es centra en la reivindicació de la tasca de la II República Espanyola, així com de la indefensió en què es va trobar aram de la sublevació militar de 1936.

​Vaja per endavant la meua preferència per la república en tant que regim polític, puix a parer meu implica un superior grau de democràcia si ens atenim a l’elecció del cap de govern, amb el que això implica d’igualtat dels governants envers els ciutadans. Ja l’any 1978 vaig estar detingut per participar en una mesa a la Plaça de l’Ajuntament, en la qual arreplegàvem signatures per fer un referèndum sobre la monarquia o la república. A més a més, la instauració de la monarquia vingué de la mà del dictador, i durant la transició fou una qüestió imposada i fou acceptada pels partits majoritaris, en tractar-se d’un fet inqüestionable, al seu parer clar.

​Pel que fa al tema concret de la II República, crec que existeix una idealització, en gran mesura com resposta a la versió franquista del que fou aquella curta II República. Certament, l’arribada de la República significà un moment de gran eufòria i esperança per a gran part de la ciutadania. Igualment al seu haver cal apuntar: fer unes reformes, com va estar l’educativa, de gran rellevància, encetant, no sense dificultats, l’agrària, rellevant i decisiu fou el vot de les dones juntament amb la laïcitat, en quant a les autonomies, assumpte condicionat per la pressió catalana i la basca, no estaria més que un primer pas.

​La República, però, estigué afectada per les circumstàncies internacionals, així, com per unes lluites socials dirigides per les grans organitzacions obreres que volíem un pas revolucionari i no limitar-se a les simples reformes. La història està doncs, present almenys la que fan els investigadors. Cal, però, tindre en compte que aquesta República, que a la seua Constitució es declarava “democràtica i de treballadors de totes classes”, va reprimir als jornalers amb aquella matança de Casasviejas, o que, igualment, envià la legió contra els miners d’Astúries, tancant a la presó, pels fets de 1934, a Lluís Companys i al seu govern.

​Tanmateix trobe una certa idealització en el tractament d’alguns fets de la guerra civil positius, però, silenciant-ne d’altres, puix, va haver-hi heroisme, resistència davant del colp, i moltes iniciatives exemplars tant en el camp més estrictament polític, com en el cultural, com van estar les Missions Pedagògiques. En altre àmbit de consideracions, hem de tindre en compte errades, com van estar els conflictes entre les esquerres, alguns injustificables assassinats de gent conservadora o sacerdots, les “xeques”  o el cas del segrest i assassinat d’Andreu Nin.

​Cal, doncs, no simplificar. Dels encerts i errors, passats i més recents, es pot aprendre. Allò que voldria destacar estaria en veure les perspectives del present amb una càrrega de desig i seny. I com ja he dit, la fórmula republicana forma part dels meus desitjos.