Resar per altres realitats

15/10/2020

Pel setembre tot sembla recomençar, però en aquest any de pandèmia tot recomençar tapola amb «la nova realitat» que no sabem massa bé com adoptar i adaptar-nos-hi. Als col·legis torna l’activitat un tant en precari, però a les parròquies és difícil trobar les condicions sanitàries per començar la catequesi d’unes primeres comunions que s’estan celebrant ara a la tardor en moltes parròquies, amb molts pares amb l’ensurt al cor perquè no saben si ens tornaran a confinar. Les activitats amb grups de xiquets i joves –especialment centrades en júniors i escoltes– tampoc saben molt bé per on començar. Massa locals no tenen condicions sanitàries per recomençar activitats en el nou curs.

Si mirem la diòcesi valentina stricto sensu, ens trobem amb el Sínode Diocesà ajornat sine die ja que no es poden fer les assemblees sinodals generals per aprovar i manar posar en pràctica les decisions que sʼhi puguen prendre. Tampoc es veuen els diocesans amb moltes expectatives pel que respecta al sínode; més aïna sembla que tenen ganes d’acabar-lo els presidents dels diversos apartats temàtics del sínode i els pares sinodals, que volen tindre clar quin cap de setmana tindran més entrebancs pastorals entre la parròquia i fer-se presents a les assemblees sinodals.

Allò que no ha quedat suspés és l’Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze de la Passió, perquè, suposem, no comportarà concentracions de gent. Rebrem informació de com celebrar el seu inici el proper 25 d’octubre.

Allò, però, que més ocupa les capelles clericals i laïcals del bisbat és el calendari. El Sr. Cardenal farà 75 anys el proper 15 d’octubre, data en què ha de posar en mans del Papa el seu càrrec com a arquebisbe de València. No sabem el temps que tardarà el Vaticà a acceptar-ne la renúncia, però, amb tot, comença un període amortitzat per l’espera i condicionat per la presència de quatre bisbes auxiliars alguns dels quals més que auxiliar es troben entre nosaltres com un refugi per no saber on exercir el seu ministeri i hagen estat recollits pel Sr. Cardenal.

I enmig de tot el problema polític desfermat per les activitats de l’anterior monarca amb la crítica generalitzada de tota la premsa i mitjans de comunicació, ens apareixen diversos escrits del Sr. Cardenal en la premsa diocesana defensant les virtuts patriòtiques i cristianes de l’actual monarquia i valorant els seus serveis a la pàtria tan ben demostrats des dels reis visigòtics fins als actuals borbons. Ja sabem que sant Pau ens diu que resem per les autoritats, i bé que ho fem, però això no ens torna cecs i ens costa admetre un monarca o uns monarques que s’aprofiten econòmicament del seu càrrec o que no donen l’exemple de comportament familiar cristià que es podria esperar d’ells. Lloar, o com diu el Sr. Cardenal en un dels seus escrits «donar suport a la Corona» és fer política i no mantenir-se en una neutralitat i en una exigència de comportament exemplar que cal demanar a la primera autoritat civil del Regne d’Espanya. També podrem pregar perquè arribe la República, si eixa és la voluntat de Déu.