La resistència al canvi

Fernando Sapiña. Professor de Química a la UV, investigador i divulgador

Una piulada de l’amic Joan Llinares em fa assabentar-me que un dels eixos de la campanya d’En Comú Podem és la política energètica. Comence a llegir la notícia pensant que parlaria del canvi climàtic, però se centra en la pobresa energètica. Sospite que, en un entorn empresarial, adaptaran el discurs: l’alt cost de l’energia elèctrica és un factor que afecta la competitivitat de les empreses i, per tant, la recuperació econòmica.

El sistema elèctric a l’Estat espanyol té els seus orígens en els inicis del procés d’electrificació, al segle xix, però la seua naturalesa actual potser estiga encara arrelada en el funcionament durant el franquisme, quan la confluència d’interessos entre les companyies elèctriques i el règim va ser total. Fins a l’any 1997, el mercat elèctric va estar estructurat com un sistema regulat: el govern establia el preu de l’electricitat. La liberalització va implantar quatre activitats dins del sistema: generació, transport, distribució i comercialització. El transport i la distribució quedaren com a activitats regulades, mentre que la generació i la comercialització foren parcialment liberalitzades. En el cas de la generació, les renovables i la cogeneració, les centrals de carbó nacional i la generació dels sistemes insulars quedaren com a activitats regulades.

Segons els experts, hi ha diverses causes que reten compte de l’elevat preu de la llum. El sistema està dissenyat per una generació basada en combustibles fòssils, amb un mètode de conformació de preus referenciat al preu de les energies més cares, com el gas i el carbó, i hi ha una falta de competència entre les cinc empreses que concentren la major part de la producció d’electricitat.

Altres aspectes del sistema fan que estiga molt present als mitjans de comunicació: la moratòria a les primes i les reduccions d’incentius a les energies renovables, i l’anomenat impost al Sol amb què es vol tancar el mercat a l’autoconsum.

L’autoconsum és la capacitat dels ciutadans i de les empreses de produir i consumir la seua electricitat, mantenint una connexió a la xarxa elèctrica per tal de completar el subministrament o per injectar l’energia excedent. En aquests moments, les empreses elèctriques tenen por, pel que sembla, de l’energia fotovoltaica. La maduració i l’abaratiment de les energies renovables ha estat espectacular en el cas tant de la tecnologia fotovoltaica com en el de les bateries per a emmagatzemar-la, la qual cosa ha obert a tot Europa la porta a l’autoconsum, una opció que en un futur pròxim serà molt atractiva des del punt de vista econòmic. Això comporta un canvi radical en el sistema elèctric, tant pel que fa a la descarbonització com per la seua descentralització. Els panells solars generen electricitat, les bateries l’emmagatzemen i els productors-consumidors l’empren a casa o als cotxes híbrids o elèctrics; si en algun moment fa falta electricitat, es pren de la xarxa, i si hi ha un excés de producció s’aboca a la xarxa i es paga o es cobra en funció del balanç net entre l’energia consumida i la injectada.

En qualsevol cas, el sistema energètic de l’Estat espanyol haurà de reestructurar-se. D’una banda, els experts consideren necessari fer una auditoria per a conéixer quin és el preu real de l’energia produïda amb les diverses tecnologies. D’una altra banda, part de la normativa desenvolupada en els últims quatre anys incompleix les directives europees. Així, les traves a les energies renovables i a l’autoconsum es poden considerar un intent de defensar un model de negoci del passat i, en aquest sentit, la situació canviarà tard o d’hora. Però, en el camí, l’Estat espanyol ha arruïnat el seu mercat interior i el seu prestigi internacional, i ha fet que estiguem exclosos de les noves tecnologies de generació. Una intervenció que comporta, i comportarà, una enorme pèrdua de competitivitat de la nostra economia.

Pel que fa al nostre entorn, a mitjan novembre es va constituir la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana. Un grup de treball està revisant l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic, elaborada per l’anterior govern, amb l’objectiu de tindre una nova estratègia al febrer de 2016. A l’estiu, després de ser discutida per la comissió, s’obrirà un període de 6 mesos per tal de promoure la participació dels agents socials i disposar abans de finals del 2016 d’un projecte definitiu de consens.

Article publicat al nº 411 (gener 2016), dedicat a les polítiques ambientals valencianes. Ací pots fer-te amb un exemplar