La revista degana en valencià

Ressaca electoral balear (I)

Com molt bé ja sabeu, el passat 28 d’abril votàrem qui enviàvem al Congrés dels Diputats de Madrid. El titular és que el PP ha descobert la injustícia de la Llei d’Hondt, tan bona quan els beneficiava, tan dolenta ara que no els ha anat bé. I és que el PSOE ha guanyat, sobretot, perquè Podemos s’ha desinflat i la dreta s’ha presentat dividida i la llei electoral l’ha castigada. Si tot el vot de dretes hagués anat al PP, Casado hauria tret majoria absoluta.

Parlem dels resultats a les Illes i, sobretot, del que implica de cara a les eleccions de maig. La primera notícia és l’augment de la participació: un 67,58 % dels illencs anaren a votar, quasi un 7 % més que el 2016. La segona notícia és que l’esquerra ha tret cinc dels vuit diputats. El PSIB, guanyador, n’ha tret tres, i Unides Podem, 2, en segona posició. Per tant, la por d’un govern de dretes ha activat els ciutadans. El principal damnificat és Veus Progressistes, la coalició sobiranista d’esquerres que només ha aconseguit 25.000 vots i queda molt lluny de l’escó.

Pel que fa a les dretes, Ciudadanos ha quedat per davant el PP i quasi ha tret dos diputats. El totpoderós PP ha fet quart i Vox ha aconseguit entrar amb 58.000 vots i un 11,2 %.

Si comparam els resultats de Balears amb els estatals, veim que les diferències són mínimes; per tant, el comportament electoral dels illencs ha anat en consonància amb la resta de l’Estat: PSOE té un punt menys a les Illes; UP en té 3,5 més, potser són els votants de Veus que l’han inflat una mica; Ciudadanos també té un punt i mig més a les Illes que a l’Estat; el PP té el mateix percentatge, mentre que Vox té un punt més a Balears que a l’Estat. Si fa no fa, tot igual.

Què pot implicar això de cara a les municipals i insulars de dia 26? Per començar, hem de veure la participació. A les del 2015, votaren un 58,72 % dels ciutadans. Pràcticament igual que el 2011. Bastant menys que a les generals, per tant. Ara bé, hem de tenir en compte una cosa: l’any 2011 hi va haver una gran desmobilització de l’esquerra, mentre que al 2015 hi va haver una gran mobilització de l’electorat progressista (veníem dels quatre anys de Bauzá) mentre que part de la dreta quedà a casa. En aquestes generals, la dreta s’ha mobilitzat (té quatre mil vots més que el 2016) i l’esquerra també.

Després, hem de tenir en compte els moviments dins els diferents blocs. Per la dreta, el PP ja comença a fer campanya pel vot útil per treure el pacte de progrés. Hem de tenir en compte que és el partit més estès al territori, així que difícilment serà sobrepassat per Ciudadanos, però li pot fer a prop en llocs com Palma, Calvià, Llucmajor… Després veurem l’efecte Vox, per molt que ho dissimulin, esperaven més i això els pot desmobilitzar una mica, a més que ara en les eleccions hi ha quatre circumscripcions, una per illa, i que les candidatures locals arrosseguen vots cap a les insulars. Així i tot, entraran per Mallorca i veurem per Eivissa. També pot passar que fragmentin encara més el vot i evitar que la dreta creixi a Menorca i a Eivissa, on el 2015 només el PP presentà candidatura. Ara, n’hi haurà dels tres partits.

A això, hi hem d’afegir el PI, partit liberal autonomista bastant arrelat a la part forana de Mallorca que traurà, com a mínim, tres diputats, com els que té ara, i que difícilment s’entendria amb Vox i Ciudadanos. Tampoc amb Podemos…

Pel que fa a l’esquerra, el vot útil de PSOE i UP tornarà, en part, cap a Més per Mallorca i Més per Menorca, partits molt forts als municipis. Veurem en les grans ciutats quin resultat tenen; han tengut la batlia de Palma, Marratxí, Llucmajor o Ciutadella, per exemple. Amb quasi 70.000 vots, el 2015 s’aconseguí el millor resultat del sobiranisme illenc. Veurem si els votants del 2015 aproven la seva gestió i repeteixen. I, per altra part, si la coalició Ara Eivissa aconsegueix entrar al Parlament Balear. De moment, l’illa és la gran tasca pendent del sobiranisme illenc.

El PSOE, que anava a l’alça i que ha tengut un mandat plàcid amb Francina Armengol de presidenta, té opcions de convertir-se en la primera força del Parlament, arran de la divisió de la dreta, i sumar uns quants escons als 14 actuals (la majoria en són 30). Així i tot, a les generals sempre rep vot útil, i potser la pujada que esperen no serà tanta.

UP ha rebut molt de vot útil procedent del sobiranisme. Haurem de veure si la força que els haurà donat la segona posició els ajuda a minimitzar la caiguda i el desgast de la formació. L’any 2015 aconseguiren 10 escons i ara podria quedar en la meitat.

A Formentera, seria una gran sorpresa que Gent per Formentera, en coalició amb el PSOE, no aconseguís l’escó en joc a la menor de les Pitiüses.

Si la mobilització de les generals es manté, sumat a la fragmentació del vot de la dreta, és molt possible que es reediti, per primera vegada, un govern d’esquerres. També seria factible en els quatre consells. Si alguns ho donen ja per fet o lleven importància a la gestió local i insular per una mentalitat centralista, el trifachito tendrà opcions de sumar. La gran batalla serà l’Ajuntament de Palma, on veurem quin dels dos blocs s’imposa i si el PP és capaç de ser la força més votada dins la dreta i en el consistori. Veurem si Ciudadanos aprofita la crescuda a les generals i s’imposa al PP, i quina entrada tendrà Vox amb el general Fulgencio Coll de candidat. Veurem si el PSOE puja molt o poc i si li serveix per ser el guanyador a la ciutat, si el batle Antoni Noguera aguanta el resultat, baixa o si torna a sorprendre millorant els resultats, i si la caiguda de Podem no és excessiva. Veurem quin bloc en suma 15…

Inscriu-te al nostre butlletí

Top