Ressaca electoral balear (II)

22/07/2019

Els partits progressistes de les Illes Balears podran continuar governant en la majoria d’institucions de les Illes Balears. Aquest hauria de ser el titular de l’article. Sabut això, que per primera vegada era previsible, gratem una mica més en els resultats.

Per començar, la participació va ser baixíssima, només un 55,75 % dels illencs votaren. Dos punts menys que fa quatre anys i 12 punts menys que fa un mes, a les generals. És un símptoma clar del centralisme mental de molts, que es mobilitzen per votar al Congrés, però no per a qui dirigeix l’ajuntament o l’educació, la sanitat, el transport… Són molts de segles de centralisme que costa trencar.

Pel que fa als resultats, el PSOE ha estat el gran vencedor, ja que ha guanyat quasi per tot: Parlament Balear, Consells de Mallorca i de Menorca, Palma i la majoria dels ajuntaments de més població de les Illes, excepte a Manacor, Ciutadella, Santa Eulàlia o Sant Antoni.

Al Parlament Balear, Francina Armengol aconsegueix 19 escons (+5), el PP, 16 (-4), Podem, 6 (-4), Ciutadans, 5 (+3), Més per Mallorca, 4 (-2), Vox, 3, el Pi, 3 (=), Més per Menorca, 2 (-1) i Gent per Formentera conserva l’escó. En suma, l’esquerra aconsegueix 32 diputats i la dreta, 27. Els tres partits de dreta espanyola assoleixen 24 escons, només dos més que fa quatre anys.

Als consells insulars, si fa no fa, tenim la mateixa història. A Mallorca tots els partits han obtingut la mateixa representació que aporten al Parlament, per tant, el pacte d’esquerres es podrà reeditar. A Eivissa, el PP manté els sis consellers i hi entra ciutadans amb un, per tant, la dreta recupera el Consell. El PSOE manté els 4 consellers, però Podem en perd un. A Menorca, el PSIB augmenta un escó que pren a Podem i Ciutadans hi entra amb un escó que pren al PP. Aquí la data curiosa és que Més per Menorca ha aconseguit tres consellers, però només dos diputats al Parlament, mentre que Podem fa un conseller, però dos diputats.

A Palma, on teníem la gran batalla, el PSOE guanya les eleccions amb 9 regidors (+3), els quals, sumats als tres de Podem (-2) i als tres de Més (-2), sumen la majoria per a governar. El PP baixa de nou a sis, Ciutadans manté els quatre que ja tenia i Vox entra amb 4 regidors i com a tercera força.

Després de les eleccions, han de venir les reflexions. Tant de les victòries com de les derrotes. El PP, gràcies a la seva forta implantació territorial i fent un discurs de vot útil per a concentrar el vot de la dreta, ha aconseguit evitar que Ciutadans el superi. Però ha baixat i per primera vegada no és el més votat a Balears. Ciutadans, amb un pèssim candidat, just aconsegueix sumar un diputat a Mallorca i entrar a Menorca i a Eivissa gràcies a l’onada de les generals. I Vox, amb un altre pèssim candidat que ha viscut tota la vida de la seva catalanofòbia, entra al Parlament amb tres diputats, però ha deixat pel camí quasi la meitat dels vots que aconseguí a les generals.

Dins l’esquerra, el PSOE es recupera. Després del seu pitjor resultat de la història el 2015, amb 14 diputats, ara retorna als seus resultats habituals. El seu èxit rau en l’efecte Sánchez, ja que, com tots els partits estatals beuen molt de la seva situació a l’estat —és curiós recordar que enquestes abans de la moció de censura donaven com a guanyador el PP i just després de la moció ja hi donaven el PSOE. A la gent li agrada ser dels que guanyen— i, també, al caràcter i tarannà de Francina Armengol, tan correcta, tan calladeta, fins i tot per a reivindicar inversions que beneficien els seus ciutadans governi qui governi… Podem ha perdut quatre escons i la causa principal és la situació de Podemos. L’any 2015 generaren moltes expectatives que no han pogut dur a terme, l’enfrontament amb el PSOE també els ha passat factura, ja que molts dels seus votants són exvotants del PSOE, amb el qual estaven decebuts, però això no vol dir que en volguessen la destrucció, i les disputes internes. També hi podríem afegir un quart factor, el buit mediàtic, ja que moltes de les seves propostes eren silenciades en molts mitjans, mentre que tots els melodrames ocupaven titulars.

La qüestió de Més per Mallorca ja és una altra història. El sobiranisme progressista mai havia tengut tanta responsabilitat institucional, amb moltes batlies, entre elles dos anys la de Palma, o la presidència del Consell de Mallorca i, dos anys, la de Menorca, l’illa on ha aguantat millor.

Més per Mallorca ha fet els segons millors resultats de la seva història, però ha perdut dos diputats, dos consellers al Consell i dos regidors a Palma i es troba en la mateixa situació que el 2011, només que ara l’esquerra podrà continuar al govern i el 2011 passà a l’oposició. Aquesta decepció dins el mallorquinisme progressista ha de ser analitzada fredament per poder veure què ha passat per perdre 20.000 vots. Evidentment, molts han retornat al PSOE, que torna a ser vist com un partit fort (entre Podemos i Més perden uns 40.000 vots, més o menys els que augmenta el PSOE). Però no tot pot ser efecte Sánchez, també s’han de veure les polítiques que s’han fet per què no han seduït una part del teu electorat, per què les expectatives que es dipositaren en Més en molts ajuntaments i a nivell insular no s’han complert per a gent que els votà.

S’hauran de mirar els resultats municipi per municipi i barriada per barriada, s’haurà de parlar amb gent que coneix aquests llocs, fins i tot amb votants que ara han tornat al PSOE, detectar els errors polítics, com les tres dimissions que hi va haver i que poden haver generat la sensació que tanta responsabilitat els venia gros. Tot això per poder corregir el que faci falta per, des de dins de les institucions, continuar treballant i demostrar que una força autocentrada en les Illes és beneficiosa per a la població.

A Menorca, Més aguanta al tipus amb una gran victòria a Ciutadella, però la coalició Ara Maó haurà de cedir la batlia al PSOE Veurem com es reparteixen el govern del Consell, si Maite Salord i Susanna Mora el presideixen dos anys cada una com fins ara o no. A Eivissa, la dreta recupera el consell i l’experiment d’Ara Eivissa no ha tornat a funcionar. L’eivissenquisme, progressista o liberal, no aconsegueix entrar a les institucions insulars. A Formentera, victòria de Gent per Formentera, però perd la majoria absoluta i haurà de governar amb el PSOE.

Ens esperen quatre anys de batalla amb la dreta i de fer molta feina perquè les bases que s’han posat en aquesta passada legislatura fructifiquin.

 

Article publicat a la revista de juny 449