Restaurar la xarxa d’assessors de valencià

Zequi Castellano. Mestre i periodista

Tot i que han passat més de vint anys, encara recorde aquell temps en què hi havia assessors i assessores de valencià escampats per les comarques valencianes i ara que tot just s’ha restaurat el sender i respecte de la sensibilitat del govern valencià en relació a la llengua, fos un bon moment per reivindicar la necessitat de recuperar-les, per poder contribuir a l’augment de l’ús escolar i social de la llengua.

Encara recorde com, aquestes assessories, van ser cercenades durament pels governs del PP de la consellera Català i del conseller Font de Mora, tot i que complien un paper ben important pel que fa a la valoració, promoció i suport didàctic del valencià a les aules. Però a més d’això, les assessories maldaven per fer de nexe i pont entre els centres i la formació del professorat, sense oblidar el que suposava la seua existència per a la inspecció educativa.

Mentre van existir aquestes assessories, s’observà una evident revalorització del valencià en el món educatiu, degut a l’existència i promoció de jornades, estatges, aplecs i sessions d’intercanvi de les experiències més capdavanteres pedagògicament i didàctica. Des de les assessories, se suggeria qüestions metodològiques als centres per tal de millorar la qualitat educativa i es promovia plans de normalització lingüística.

No dubte a subratllar l’aspecte fonamental de la seua intervenció davant les famílies, pel que fa a informació sobre els avantatges dels programes més òptims del sistema educatiu valencià, una de les accions més importants en la promoció de la llengua.

Així les coses i si el que realment volen els nostres governants és apuntalar l’ensenyament com a eina de futur per al nostre poble, s’ha de reclamar amb insistència la recuperació d’aquesta figura, que aprofita per fomentar la qualitat i implantació social del valencià, més encara quan cal un model d’assessoria que ajude a tornar a situar-lo en el lloc que li correspon i que acompanye el professorat, especialment en les zones castellanoparlants, on es pateix una situació d’infravaloració de l’àrea de valencià i els programes plurilingües.

No ens podem permetre l’existència de ciutadans de primera i de segona i és per això que el valencià ha de figurar com a base d’un nou projecte que ha d’arribar a tot l’alumnat del sistema educatiu i on, l’assessoria de valencià, esdevé la clau en l’acompanyament i aplicació d’aquest projecte que ha d’ocupar terreny malgrat les manifestacions i concentracions que es facen o per molts sermons que ens conviden a la desobediència.