Retrat psicològic de Trump

A tot arreu s’han fet diversos retrats de Trump, dient que li falta un bull o que en lloc de cervell té bonyigos, que està com una cabra boja, que és la Bèstia de l’apocalipsi, que és prepotent, pedant, coent, analfabet…Vicent San Ramon i jo volíem fer alguna cosa pareguda. Però hem pensat, recórrer a la psicologia per descriure’l amb terminologia apropiada. I per això hem demanat a un amic del ram, que ens done la seua opinió i ens ha enviat unes notes, que són les que exposem en aquest article.

L’amic ens adverteix que les malalties mentals no poden usar-se per a qualificar cap persona i que no està bé usar els termes relacionats amb la malaltia mental de manera pejorativa, perquè suposaria travessar una línia ètica que cal tenir sempre present. Li assegurem que serem discrets i justos, malgrat que Trump no ho és gens. Coincidim que Trump és tan excepcional, que no és cap disbarat subratllar els seus trastorns, perquè resulten perillosos per a la humanitat. Al llarg de la història podem trobar més d’un mandatari que patia trastorns mentals, però el poder i la capacitat d’influència de Trump és superior al de qualsevol altre. El nostre amic creu que Trump presenta una sèrie de símptomes tan clars que no és un desencert afirmar que pot patir un trastorn de la personalitat i ens fa una relació de trastorns, perquè els analitzem, pensant en Trump.

Tenim on triar i començarem pel trastorn de personalitat antisocial perquè Trump té molta mancança a experimentar respostes emocionals, com l’empatia o la compassió. Aquest trastorn es caracteritza pel menyspreu dels drets de tothom i per la indiferència a les conseqüències de les seues pròpies accions. Ho hem vist amb la qüestió dels aranzels, o amb la manifestació dels seus objectius imperialistes d’ocupació de terres i països que no són d’ell (Canadà, Groenlàndia, canal de Panamà, etc.), o amb els pactes que manté amb Netanyahu pel destí de Gaza, amb cap preocupació pels gazatins.

Continuem amb el trastorn egòlatra o narcisista, que es manifesta en l’èmfasi a cercar escenaris de grandiositat. En el cas de Trump la seu dels seus negocis a Nova York, la segona residència a Miami, la decoració daurada del despatx oval de la Casa Blanca on el color groc dels seus cabells és un contínuum de la decoració daurada que domina tot l’espai, cortinatges i detalls decoratius… La necessitat que té d’adulació fa que tothom que el rodeja l’haja d’exaltar. I la seua autopercepció és summament exagerada i de superioritat, que es tradueix en la presa de decisions sense consultar cap assessor (aranzels, expulsió dels immigrats, atac a l’Iran…). Envia l’exèrcit a “controlar” Califòrnia i la ciutat de Los Angeles, sense capacitat legal per a fer-ho, ni comptar amb el governador de l’Estat ni amb l’alcaldessa de la capital. La seua morbosa inclinació a considerar-se com un monarca, o emperador, que ja han detectat i rebutjat molts ciutadans i alguns mitjans de comunicació… Evidentment, no li agrada que li recorden que els seus pares foren immigrants, especialment sa mare, escocesa.

Hi ha el trastorn de la personalitat histriònica, que es manifesta en voler ser sempre el centre d’atenció, amb cops d’efecte grandiloqüents, com fer la signatura dels decrets davant de la televisió i rodejat d’invitats en el despatx oval, amb una signatura grossa dels documents que ell mostra ufanós i ridícul. Finalment, el fet d’utilitzar un discurs teatral i poc rigorós amb una retòrica i una veu extravagants, el situa i retrata definitivament en l’histrionisme.

I finalment, se li poden trobar també trets d’un trastorn de la personalitat paranoide, perquè bàsicament és un individu que desconfia de tothom i pensa que tothom és el seu enemic. Des de la seua òptica, la gent del seu voltant o el decep o ja no li mereix confiança, cosa que li ha passat amb el mateix Elon Musk, amb el qual ha acabat renyit. A més, mostra rancor de manera persistent i pensa que la major part de les persones volen atemptar contra ell, cosa que motiva respostes basades en l’enuig i la violència. Si s’analitza el seu comportament habitual, la major part del temps el dedica a la denúncia de la gent, sense reserves ni deixar cap espai a la possibilitat d’incórrer en un error d’apreciació. Fins i tot arriba a l’extrem de tractar violentament els seus invitats, com feu, entre altres, amb Zelenski i amb el president de Sud-àfrica. Aquest trastorn el condueix a la mania persecutòria sistemàtica.   

Per acabar aquest retrat de Trump podem fer un repàs de la seua conducta, des dels valors acceptats normalment en la nostra societat. Podem assenyalar desviaments de les normes generalment consensuades. Pel que fa a les dones, és misogin en grau extrem, fins al punt que té assumptes judicials d’abusos de prostitutes i també de caràcter pedòfil i ha manifestat sempre i de manera displicent, que el concepte que té de les dones és clarament masclista i censurable; també és xenòfob, odia els estrangers i creu que la seua arribada als USA s’ha de controlar i/o impedir i de fet està procedint a la cerca i expulsió automàtica d’estrangers sense la documentació en regla; és clarament elitista, com demostren els seus amics, que són persones amb grans fortunes; conseqüentment és aporofòbic i manifesta un fort rebuig als pobres. Culturalment, és extremadament limitat, un dels presidents dels USA més limitat de la història, cosa que no l’impedeix, sinó al contrari, menysprear la ciència, el coneixement i la Universitat, començant per la de Harvard, que ha declarat “desafecta” per haver-se negat a expulsar els estudiants que han tingut participació activa en les protestes antiisraelianes pel genocidi que estan duent a terme a Gaza… La Universitat Harvard i en general la majoria de les universitats nord-americanes estan en total desacord amb les mesures de “control” ideològic que Trump està practicant, per exemple depurant políticament les sol·licituds per a estudiar en les universitats, que ha encomanat a la CIA i a l’FBI.

Resulta difícil trobar un únic concepte per definir Trump. Pot ser que és una persona poli-trastornada i extremadament perillosa pel poder que acumula. Hi ha una altra possibilitat que ja s’està considerant: que potser Trump és la personificació d’una errada evolutiva en la humanitat. Aquesta alteració o mutació al genoma humà la pateixen, amb diferent grau, els presidents i presidentes de la ultradreta arreu del món, sent els més afectats el mateix Trump, Netanyahu (Israel), Milei (Argentina), Putin (Rússia), Bolsonaro (Brasil)… No és estrany, doncs, que el partit feixista de VOX s’haja declarat entusiasta de Trump.