La recuperació d’una revista escolar de 1933 a Benissa

Fitxa bibliogràfica

Títol: Educación. Revista infantil mensual. Benissa, 1933

Autors: Alfred Ramos, Pere Cabrera i Manuel Juan

Editorial: Ajuntament de Benissa

Any: 2024

La investigació en història de l’educació compagina el rigor en la recerca de documents dipositats en arxius, amb la verificació dels testimonis procedents de fonts orals. En ocasions, però, s’afegeix un tercer element imprevisible, la sort, que la dota d’un atractiu especial.

Aquest és el cas del descobriment d’Educación, la revista editada en 1933 i 1934 pels xiquets de l’escola de Benissa i de la qual, durant més de 90 anys, no s’havia aconseguit cap exemplar malgrat l’obstinació d’Alfred Ramos que, coneixedor de la seua existència, ens l’havia compartit en el seu excel·lent i imprescindible llibre Mestres de la impremta. El moviment Freinet valencià 1931-1939.

Educación havia existit. Era una revista confeccionada cooperativament, seguint les tècniques Freinet, pels alumnes d’un mestre, Francisco Medina, que havia exercit a Benissa en els il·lusionants anys republicans. El suport dels subscriptors i l’ajut d’una multicopista l’havien reproduït de manera que hi havia exemplars suficients per tal que cada xiquet el gaudira i pogueren intercanviar-los amb els d’altres escoles.

Però sorgeix la pregunta: com és que no se n’havia conservat cap ni un? La tossuderia d’Alfred va convertir la recuperació en un repte en el qual es van implicar tot un conjunt de persones desconegudes, que, col·laborant entre elles, unides per l’entusiasme per un mestre i una escola, aconseguiren trobar els números que s’han reproduït de manera facsimilar en aquest llibre que cal llegir en clau de la política educativa de la II República, resumible en dues paraules: més escoles i millors mestres.

Al llarg de les seues pàgines, les revistes ací incloses narren la inauguració del nou edifici escolar en 1936, la creació de la cantina on menjarien junts rics i pobres ―Rodolfo Llopis dixit―, el treball dins de l’escola a través de l’experimentació, el coneixement del medi natural i social amb excursions per a recollir plantes i insectes i visitar les fàbriques, com es compagina el treball manual i l’intel·lectual, com es fomenta la lectura gràcies a la biblioteca de Misiones Pedagógicas, com es practica la democràcia, tal com dia Dewey, elegint els càrrecs, aprenent els valors cívics i donant la veu als alumnes. Tot un programa de formació de ciutadans que es completa amb les classes d’adults.

I, per damunt de tot, es fa notar la figura del mestre. Francisco Medina és el mestre republicà que ensenya als seus alumnes els valors de treball: «justícia, llibertat, solidaritat i tolerància», com recorda Conchi, la filla de Juan Ortolà, l’alumne que, com Pardal i D. Gregorio en A lingoa das volvoretas, van anar plegats a la cerca de papallones i el va ensenyar a volar. És per això que va conservar les revistes com un tresor, malgrat haver de creuar amb elles l’oceà. Perquè la passió, el compromís i la modernitat que li va ensenyar el seu mestre van regir la seua vida.

Amb aquest llibre, Alfred aporta un gra més a la recuperació de quaderns Freinet al País Valencià, que cal afegir als coneguts Sembra, Pensamiento escolar, Ibèria... La lectura és especialment recomanable per a l’alumnat de Magisteri i de Pedagogia, però també per a totes les persones que vulguen endinsar-se en el coneixement de la realitat d’una escola republicana de poble i del poble.

Revista núm. 513, pàg 58. Maig 2025.