La Revista Valenciana de Filologia dedica el seu últim número a Maria Beneyto i inclou un article sobre Saó

La Revista Valenciana de Filologia (reeditada pel projecte Alfons el Magnànim) ha publicat el seu últim número  -el volum 9 de la segona època- amb un dossier central dedicat a la figura de Maria Beneyto (1920-2011), declarada Escriptora de l’Any 2025 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El gruix del volum analitza la seua trajectòria, l’obra i el seu llegat literari i l’integren un conjunt d’articles que, en bona part, són fruit de l’esforç de Carme Manuel, professora de la Universitat de València i una de les dones fortes de l’Acadèmia.

L’objectiu d’aquest dossier és explorar i fer valdre la trajectòria literària de Beneyto, la seua producció poètica i narrativa, així com el seu paper com a referent cultural dins de les lletres valencianes. Així, explora noves parcel·les de l’obra i la biografia de Maria Beneyto: els anys passats a un poble de Còrdova, les relacions amb altres autores valencianes i la reconsideració de la seua poesia i obra narrativa. Per acabar, tanca aquest monogràfic un document inèdit valuós: la transcripció d’una de les moltes converses entre Beneyto i Rosa María Rodríguez Magda, l’1 de desembre del 2004, que s’ha mantingut en castellà per guardar la màxima fidelitat a les paraules de Beneyto, qui gràcies a l’amistat amb l’estudiosa, ens ofereix records i vivències mai abans relatades i que la dibuixen des d’una perspectiva més íntima i sincera.

El número inclou també altres articles que aborden temes de lingüística, filologia i història cultural valenciana, tot combinant recerca acadèmica amb perspectives crítiques i documentades.

 

Saó, objecte d’estudi filològic

L’article del professor Francesc Martínez Sanchis, titulat “Vista de Saó, quaranta-nou anys de periodisme actiu en valencià”, obri la secció ‘Miscel·lània’ d’aquest número de la Revista Valenciana de Filologia. Es tracta d’un treball que analitza la trajectòria de Saó i el paper que ha tingut en la societat valenciana com a referent del periodisme en valencià. Aquest treball combina dades, anàlisis crítiques i reflexions, amb taules i gràfics que mostren com Saó ha combinat periodisme, cultura i rigor acadèmic al llarg de gairebé cinquanta anys.

“Saó no va caure en una terra en saó, però de segur que ha contribuït a assaonar eixa terra” recorda l’autor citant Francesc-Andreu Martínez Gallego. Aquesta frase resumeix la funció activa de la revista: sembrar consciència, debat i cultura valenciana.

“Saó ha estat i continua sent una eina imprescindible per a la defensa i la promoció de la nostra llengua i cultura”

Francesc Martínez assenyala: “Saó s’ha convertit en una veu insubstituïble dins del periodisme en valencià, un testimoni crític i constant de la vida política, cultural i social del País Valencià”. També subratlla la capacitat de la revista per resistir en un context mediàtic difícil: “Ha sabut mantenir-se viva malgrat les dificultats econòmiques i les crisis del sector periodístic, consolidant-se com un espai de reflexió i de construcció col·lectiva”. L’article recull com la revista ha superat etapes complicades, combinant la fidelitat als seus valors amb la voluntat d’adaptar-se als nous temps i canals de comunicació i ha reflectit les principals transformacions socials, amb especial atenció als debats sobre llengua, educació i identitat col·lectiva.

Finalment, l’autor posa l’accent en la dimensió cultural i patrimonial de Saó: “La continuïtat d’una publicació en valencià durant quasi mig segle és una fita que transcendeix l’àmbit periodístic i esdevé patrimoni cultural”. L’anàlisi conclou que la revista no és sols un mitjà de comunicació, sinó també una peça clau per a entendre la història recent del País Valencià i els esforços de normalització lingüística i cultural. Més enllà de la informació, la revista Saó és un espai de memòria, debat i construcció d’identitat, testimoni del compromís cívic i cultural dels valencians.

“La continuïtat d’una publicació en valencià durant quasi mig segle és una fita que transcendeix l’àmbit periodístic i esdevé patrimoni cultural”

Al llarg de quaranta-nou anys, Saó ha publicat més de 500 números i centenars de col·laboradors han participat en la seua trajectòria. La revista continua essent un referent del periodisme en valencià, un projecte col·lectiu que combina rigor, compromís i servei a la comunitat: “Saó ha estat i continua sent una eina imprescindible per a la defensa i la promoció de la nostra llengua i cultura”. Cada número i cada Quadern són parts d’una història viva, la història d’un poble que parla, pensa i es reconeix en la seua llengua i cultura.

Llegiu l’article complet ací: Vista de Saó, quaranta-nou anys de periodisme actiu en valencià.