Tens 0 productes a la teua cistella
19/10/2021
Enguany es commemora el cinc-cents aniversari de l’inici de la Germania de Mallorca. L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la societat illenca, en la primera meitat del segle XVI, està d’aniversari. Aquest alçament, que durà vint-i-cinc mesos, capgirà el funcionament del Regne de Mallorca i és considerada per alguns historiadors com el darrer alçament de l’illa.
Ara bé, fou la Germania la darrera revolta dels mallorquins? En cas de considerar-ho així, s’estaria afirmant que des de fa cinc-cents anys no hi ha hagut cap alçament a la Gimnèsia Major i es validaria el famós mite de l’«illa de la calma» atorgat al segle passat per Santiago Rusiñol. El que està clar és que és totalment impensable que al llarg del darrer mig mil·lenni no s’hagi produït cap alçament a l’illa. Ara bé, tal vegada no de les dimensions de la Germania, però considerar que Mallorca ha estat i és una bassa d’oli és totalment erroni.
En aquest sentit ha treballat i ho continua fent la Comissió Cívica Germanies 500 sota el lema «500 anys de Germanies, 500 anys de lluites compartides». Aquesta comissió, creada al febrer del 2020, s’ha encarregat de dinamitzar un seguit d’actes com ara presentacions de llibres, conferències i exposicions sobre la Germania de Mallorca. A més a més, ha estat la promotora d’actuacions com la del passat 7 de febrer. Aquest dia, es commemorà el cinc-cents aniversari de l’inici de l’alçament agermanat i s’aconseguí que a tots els pobles de l’illa a les 12 del migdia es llegís un manifest en favor de la commemoració de l’efemèride.
Desgraciadament, avui en dia la Germania mallorquina encara és un fet del nostre passat molt desconegut en la societat. Enguany, que es compleixen els cinc-cents anys del seu inici, s’hi ha de posar remei i recuperar la seva voluntat de justícia i el seu entusiasme comunitari per imaginar a principis del segle XVI que un nou ordre era possible.
L’alçament agermanat a Mallorca s’ha de contextualitzar en una època molt convulsa per a la Monarquia hispànica. El jove monarca i emperador Carles V, tot just arribat al tron, va haver de fer front a tres alçaments pràcticament simultanis: la Germania valenciana (1519-1521/22), les Comunidades castellanes (1520-1521) i la Germania mallorquina (1521-1523), que s’inicià quan aquests dos anteriors estaven ja pràcticament en declivi. És important destacar, però, que, malgrat que foren alçaments més o menys simultanis, responen a tota una casuística pròpia de cada territori tot i que és indubtable la relació entre ells. De fet, els contactes entre els agermanats mallorquins i els valencians els trobem des dels inicis dels aixecaments. Pel que fa als contactes amb els comuneros castellans, se sap també que un cop derrotats a Villalar, hi va haver comuners que varen venir a Mallorca i lluitaren en el bàndol agermanat, concretament en el setge a la vila d’Alcúdia, que restava antiagermanada o mascarada.
La Germania mallorquina esclatà a Ciutat el 7 febrer d’ara farà 500 anys, fruit d’un cúmul de problemes sense resoldre i acumulats durant segles. De fet, al llarg dels segles XIV, XV i XVI al Regne de Mallorca s’anaren reunint un seguit de condicionants que establiren les bases d’unes reivindicacions i demandes que es repetiran i s’ampliaran en tres moments clau per a la història baixmedieval i moderna de l’illa: la Revolta de 1391 (coneguda com l’Assalt al Call), la Revolta Forana de 1450 i la Germania en el 1521.
Entre la múltiple casuística que, com hem dit, ve d’enrere i es va acumulant perquè no es resol, trobem: els conflictes pràcticament endèmics entre ciutat i la part forana, l’augment constant de la fiscalitat, l’èxode cap a la ciutat, l’expansió del deute que provocà que la Universitat demanés constantment préstecs i la hisenda mallorquina hagués de pagar cada vegada més censals. Aquest és un petit tast de la varietat de factors que provocaren aquests alçaments, però si n’hem de destacar un de principal seria el fet de com els sectors més humils de la societat mallorquina es trobaven fora de l’aparell administratiu i en reclamaven formar-ne part. Així com les demandes constants de depuració d’aquesta administració dominada per una oligarquia corrupta.
A més a més, quan els agermanats mallorquins aconseguiren el poder intentaren aplicar unes polítiques favorables als sectors més humils de la societat illenca, i fins i tot durant el govern de Joanot Colom s’alliberaren molts d’esclaus. Tot i les intencions dels agermanats de millorar la situació dels sectors humils que habitaven a Mallorca, els seus anhels foren frustrats així com passà també al Regne de València amb la seva particular Germania. Finalment, el 7 de març del 1523, els agermanats que restaven a l’interior de Ciutat es rendiren i capitularen davant la impossibilitat de vèncer les tropes reials de Carles V.
