Rita: la caiguda de la deessa

Vicent Boscà. Periodista

El roig és un color amb el qual sempre s’ha identificat unes idees situades al marc ideològic de l’esquerra. Ara bé, si aquest color el passem a la roba d’una persona, la cosa canvia molt. I si a més a més acotem un parell de termes més: vestit, alcaldessa i roig, clar, ens ix la fotografia de Rita Barberà la qual va aconseguir que es parlara del color “roig alcaldessa”. Cert és també que a alguna roda de premsa, a la qual hagué d’anar obligada, lluïa un vestit blanc, immaculat.

Doncs, a partir d’avui també podem parlar de Rita Barberà i de la “cara roja” que li acaba de posar la sala segona de lo penal del Tribunal Suprem, no perquè faça joc amb la roba. I podrà abaixar-se’n de l’AVE a la parada de Conca quan anava cap a Madrid, amb la qual cosa es demostra que aquesta parada que és útil per a alguna cosa i més rendible que el tren de Gandia a Dénia. Em quede més tranquil.

Però la sort està de cul per a aquesta dona que ho ha sigut tot com a alcaldessa i com a membre del PP. Quina llàstima més gran que les persones que estan dedicades a la política no sàpiguen anar-se’n a temps. A Rita li han sobrat 4 com a mínim o 8 anys. Hauria passat a la història com la faraona valenciana. Però, no. Ella necessitava més, necessitava superar tots els rècords i veure’s tots els èxits del món mundial. I arribà el seu “caloret” personal i la vergonya que ens va provocar a les valencianes i valencians. I cal no oblidar que els seus amics i companys van fer un reclam publicitari per a “donar suport” a la jefa i posar-se’l just al costat del cor a aquelles falles que iniciaren la davallada de la deessa, de l’amiga de Rajoy.

El PP sembla que havia arribat a la conclusió que tot es podia fer, que tot es perdonava, que la justícia era cega i ximple, que tot s’oblidava i continuaven votant-los eleccions darrere d’eleccions: “gratis total”. I mira per on, just el dia que anava a ocupar la seua plaça de senadora a la Comissió Constitucional i a la Comissió d’Economia (no hi havia altra??) se’n baixa del tren per a poder estudiar la seua nova situació. Em pregunte com és possible que aquesta dona continue de senadora i Rajoy continue, clar, essent el seu amic polític.

I em provoca una certa tristor que al final de la correguda, igual que li va passar a un conegut gàngster americà, et pillen per una qüestió de frau fiscal o per una quantitat insignificant de diners. No hi ha res més?

Rita, avui t’han cardat el teu futur.