Tens 0 productes a la teua cistella
«Espanya no vol teatre; vol espectacle, vol veure’m a mi». Així parla Don Roberto, o Roberto Hoyo, ja que persona i personatge es barregen i confonen l’espectador, que no sap a qui odiar. La provocació del text de Roberto és permanent, i més en un espectacle gairebé autobiogràfic amb referències constants a la seua exparella, als pares, al germà…, però tot barrejat amb ficcions del personatge de Don Roberto, alter ego que el converteix en el Don Juan de les arts escèniques valencianes, i amb qui comparteix l’amor/odi que provoca en el públic. Però també, si baixem i reconeixem els nostres instints més primaris, Don Roberto ens provoca admiració i enveja a parts iguals, i aquesta ambivalència i provocació abasta tot l’entorn: nucli familiar i d’amics més pròxims, polítics, i fins i tot el sector escènic, al qual ataca i tracta amb superioritat, però sembla que la professió entén bé el missatge: el dia de l’estrena va aconseguir ajuntar tantes persones de l’escena valenciana com pocs podrien fer, i l’aplaudiment fou unànime i sincer.
Roberto Hoyo és un dels màxims exponents de la nova dramatúrgia valenciana: actor, escriptor, director, músic i raper. El 2019 creà amb Sofía Zaragoza la companyia Leamök (‘merda’ en cambodjà) amb la idea de combinar teatre amb disseny, música urbana, etc., amb una filosofia clarament definida: «L’artista, com un escarabat, s’alimenta de la merda del món per al qual treballa i a vegades aconsegueix desvelar la bellesa d’aquest menyspreable aliment».
La primera producció, Lázaro, es presenta com a peça curta al Festival Russafa Escènica. Es tracta d’una adaptació molt lliure d’El lazarillo de Tormes, amb una gran interpretació de moments recitats, hip-hop, monòleg, interacció amb el públic i, sobretot, amb una càrrega social i d’actualitat que mereix el Premi de la Fundació SGAE al millor text, però sobretot obté tal èxit de públic que en poc de temps està actuant a Madrid i que el porta a ampliar i fer una versió llarga per poder girar pels teatres del circuit valencià, dirigida per Xavo Jiménez de La Teta Calva. Roberto passa a ser un referent i exemple del fet que és possible innovar, i amb qualitat, el teatre. I, a més, combinant el text amb el hip-hop i altres tendències artístiques actuals. A banda del premi SGAE, obté també el Premi Avetid i el de millor actor en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes.
A partir de l’èxit, Roberto actua en pel·lícules i sèries de televisió, i en teatre proposa fer una trilogia de clàssics del teatre universal però sempre amb el seu to superb, de superioritat i en ocasions groller. La segona proposta, Hanle, basada en Hamlet, passa més desapercebuda, possiblement perquè encara dura l’eclipsi causat per Lázaro i pels molts treballs que ocupen a Hoyo.
I possiblement per això, la tercera part, Don Roberto –basat en el mite de Don Juan– té una preparació d’un any. D’una banda, Roberto crea el canal de Youtube PlayLab, on proposa dirigir escenes a actors i actrius ben coneguts. El resultat és un grapat de vídeos amb entrevistes excel·lents i amb un Roberto com a director entrant ja en el seu paper de Don Roberto. Durant aquests anys de preparació, Roberto prepara també el seu cos amb moltes hores de gimnàs i arts marcials, com demostra ja en l’espectacle, on mostra un cos d’atleta impressionant i una tècnica depurada de boxa o altres modalitats de lluita que ajuden enormement a la tensió.
El producte resultant no podia ser més conseqüent i de més qualitat: acompanyat d’uns excel·lents Toni Misó i Tania Fortea, uns vestuaris cridaners i una escenografia que recorda un quadrilàter, una il·luminació sorprenent, algun rap i altres músiques, i sobretot, l’actitud de perdonavides de Roberto, s’estrena amb gran èxit Don Roberto. Els dies que ha estat en cartellera (pocs, pensem) han atret sobretot un públic jove, i possiblement aquesta siga la major aportació de Leamök a les arts escèniques: aire fresc i jove, nous llenguatges, atreviment i provocació. No renovarem la nostra escena si no renovem públic.
«Vaig passar de tindre amos a ser el puto amo» (Lázaro, Roberto Hoyo)
I recorda que la Cultura és segura, i cura!
Revista número 502, pàgs. 52-52. Maig 2024.
