Rondalles de no-ficció

«Un pòdcast d’històries: xicotetes, properes, sense importància. Del passat i del present, de l’absència i de la presència». Així es presenta Rondalles de no-ficció, una troballa recent de la podcastera valenciana elaborat amb gust i precisió d’orfebre per Mateo Martínez Monfort, en la idea original, direcció i producció; Irene Klein Fariza a les locucions; Daniel S. Torres en la gravació, edició i mescla; Sr. Merryweather en el disseny sonor, i Eixa Isa i Laia Erre amb les il·lustracions i imatge gràfica del projecte. Diuen que volen contar històries amb les quals mentir bé la veritat. «Històries que ixen de tot allò que sona al nostre voltant i al voltant de tot allò que sona». Es mouen entre el documental sonor i l’experimentació dels formats narratius des d’una perspectiva gens productivista, ja que no té cap tipus de periodicitat ni duració predeterminada: «amb la calma, quan puguem, farem». Al cap i a la fi, pretenen contar històries pel gust de contar-les, i pel gust d’escoltar-les. Els vam conéixer el passat mes de novembre al FestivalPod que organitza Tresdeu a València i no parem de recomanar-los. De fet, enguany ja estan nominats en la categoria de millor pòdcast d’innovació als Premis Sonor, els guardons del pòdcast en català, que organitzen La Mira, Catalunya Ràdio i La Xarxa Audiovisual Local.

De moment, podem escoltar els tres primers episodis «Algunas cosas vivían», i la seua continuació, i «Els penúltims», on alternen el valencià i el castellà, com en la vida quotidiana dels nostres barris i ciutats. Als dos primers per a contar-nos històries soterrades, ocultes o senzillament oblidades com les de Lola i Amparín que vivien juntes: una era vídua, l’altra fadrina. Quina relació tenien? I si eren parella, com podia ser la seua realitat? L’escriptor Christo Casas els ajuda a llegir aquesta història amb la seua novel·la El Power Ranger rosa i amb el seu assaig Males pècores. I continuen amb la segona part amb Paquita, una xiqueta del Cabanyal enviada al centre de la ciutat de València a viure amb la tia Lola, i una amiga d’aquesta, Amparín. Elles, dues dones que vivien juntes en ple franquisme, són les protagonistes d’aquesta història que conta Paca. Com va viure aquella xiqueta el canvi de context? Què passava amb les dones que no matrimoniaven en un moment en què l’imperatiu era casar-se? En aquesta ocasió els acompanyen per a respondre aquestes preguntes Carles Fenollosa, autor d’Irreductibles, i Raquel Ferrero.

Finalment, en «Els penúltims» ens narren una història coral d’un barri qualsevol de la ciutat de València que conta la seua transformació a través dels sons i les veus que l’habiten o l’habitaven. Llogaters que han hagut de marxar del barri; una veïna que ja hi vivia de xiqueta, la consciència de la qual ha canviat amb els anys; una mare que es va veure expulsada del pis en què vivia. I sobretot la propietària d’una tenda de banderes que ens guia com a partícip i observadora dels canvis que l’envolten. Aquest capítol és també una exploració del paisatge sonor, amb els sons que es volen conservar i els sorolls que el posen en perill.

Potser no siguen històries tan xicotetes i sense importància com els autors defineixen aquestes Rondalles de no-ficció; potser són de les grans, tenen importància i ens expliquen què som i d’on venim per tal d’entendre on volem anar.

Revista número 513, pàg. 49. Maig 2025.