La revista degana en valencià

Royo Gómez, palentòleg i polític

07/05/2021

Sovint quan s’esmenten noms d’importants personatges valencians, s’obliden alguns. Aquest seria el cas de José Royo Gómez, nascut a Castelló. Es tracta d’un reconegut científic de rellevància mundial, el nom del qual porten els Museus Nacionals Geològics de Colòmbia i Veneçuela. Cal, doncs, que els valencians recordem la seua figura, la qual té també un vessant política com voreu.

Aquest castellonenc va nàixer a 1895, i va morir a l’exili a Veneçuela el 1961. Va estudiar Geologia a Madrid, i des de ben aviat va destacar per la seua dedicació a l’esmentada matèria i la Paleontologia, disciplines que, durant molt de temps, van estar unides, fins que posteriorment es dividiren en dues titulacions acadèmiques. Professor de Ciències Geològiques va participar en moltes troballes, efectuant rellevants treballs que encara hui continuen essent obligada referència pels actuals investigadors, per la qual cosa és considerat un important renovador dels estudis geològics i paleontològics.

En la dècada dels anys vint i trenta del passat segle va desenvolupar la seua tasca a l’Estat Espanyol, havent de marxar a l’exili a febrer de 1939, concretament amb el mateix cotxe on viatja, des de les proximitats de Figueres amb Antonio Machado. De la seua estada a Amèrica ha restat viu un gran nombre d’activitats, estudis i investigacions, i gaudeix d’un reconeixement indiscutit.

Al Museu de Ciències Naturals de València, la seua ex-directora, recentment jubilada, Margarita Belinchón, sempre mostrava als visitants una vitrina dedicada a José Royo Gómez, en la qual, entre els diversos objectes que és podíem veure, hi era el diari que ell portava de la seua estada a València durant la Guerra Civil, on donava fe d’allò que passava. Durant eixe període de conflicte bèl·lic va ser director del Museu Nacional de Ciències que es va instal·lar a l’edifici de l’Antic Hospital de Sacerdots del Carrer Trinquet de Cavallers.

La seua dedicació científica va anar acompanyada del seu compromís amb la República, essent diputat per Castelló a les Corts Constituent pel partit Acció Republicana, dins del qual mantenia una estreta amistat i col·laboració amb Azaña. Com gran part dels dirigents republicans, formà part de la maçoneria fins als finals dels seus dies.

La figura de Royo Gòmez va ser ignorada totalment durant la dictadura. Fou a patir dels actes commemoratius del centenari del seu naixement el 1995, quan va haver-hi un relatiu reconeixement, amb actes que es van celebrar al Museu Nacional a Madrid, i Castelló, efemèrides que va donar peu a un llibre que va editar el Consell Valencià de Cultura l’any 2004.

Doncs, ja he dit allò que està al meu abast. Que aquestes notes siguen útils per mantenir viu el reconeixement a aquest científic i polític republicà de les comarques del nord, mort a l’exili imposat pel franquisme.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top