Tens 0 productes a la teua cistella
Entre la poesia de la tradició oral, les complicitats de la música contemporània i els escenaris multitudinaris, Pep Gimeno ‘Botifarra’ torna a demostrar per què és una institució col·lectiva. Amb l’estrena de «La petenera quan canta» al costat de Rozalén —segon avançament del seu esperat disc El Poble Mana—, el cantaor de Xàtiva reafirma que la música popular no és el batec d’un poble que reivindica el seu origen i la seua dignitat.
«La petenera quan canta»: la memòria oral en la veu de Botifarra i Rozalén
Després d’haver descobert «Carrer el Ravalet (U de Moixent)», Pep Gimeno ‘Botifarra’ presenta «La petenera quan canta», el segon senzill del seu nou treball discogràfic El Poble Mana (editat per El Mico Entertainment), que veurà la llum el pròxim 11 de desembre. En aquesta composició, el cantaor s’aplega amb l’artista albaceteña Rozalén, qui sorprèn el públic cantant en valencià en una interpretació de gran sensibilitat i força expressiva.
La peça s’endinsa en l’estil tradicional de la petenera —històricament envoltat d’un alè de tragèdia i misteri— per a transformar-lo en un símbol de vida, aprenentatge i continuïtat col·lectiva. La lletra evoca la transmissió oral entre generacions: quan la petenera canta, el poble aprén la seua pròpia veu; quan ella ja no hi és, el seu ressò roman arrelat en la memòria de qui l’ha escoltada.
Aquest nou projecte tindrà les seues primeres de posada en escena en grans espais culturals: el 9 de gener de 2027 al Palau de les Arts de València, els dies 29 i 30 de gener al Gran Teatre de Xàtiva, i el 17 d’abril al Teatro Albéniz de Madrid.
La publicació d’aquest single arriba en un moment d’intensa connexió popular. Fa només uns dies, Botifarra va ser un dels protagonistes indiscutibles del comiat de La Fúmiga al Roig Arena de València. Davant més de 18.000 persones, el cantaor va encarnar el nexe d’unió entre la tradició secular i les noves generacions de la música en valencià.
En un dels moments més viscerals de la nit —recreant una sobretaula tradicional amb mantells de ganxet i la companyia de veus com Jonatan Penalba i Noelia Llorens ‘La Titana’—, Botifarra va posar l’estadi d’empeus interpretant «La Malaguenya de Barxeta» i regala a l’audiència el vol sonor de les seues albaes.
«Botifarra és Xàtiva, Botifarra no es toca»: la cultura d’arrel davant el soroll de l’extrema dreta
Tanmateix, la rellevància social de Pep Gimeno ha tornat a situar-lo en el centre d’atenció per motius aliens a la creació artística. La declaració del representant de Vox a Xàtiva, Francisco Suárez —qui va qüestionar la contractació pública de l’artista per part de l’Ajuntament per als dos concerts de gener al Gran Teatre i va suggerir que el cantaor hauria de pagar un cànon per actuar a la seua pròpia ciutat
—, va deslligar immediatament una onada massiva de suport social, institucional i cultural en defensa del músic.
Des del govern municipal, el regidor de Cultura, Alfred Boluda (Xàtiva Unida), va recordar que la contractació segueix els procediments habituals de la gestió cultural pública i va assenyalar que les crítiques no responen a xifres burocràtiques, sinó a allò que Botifarra representa: «el patrimoni dels valencians, la dignitat de la nostra llengua i l’amor per la nostra cultura». En els mateixos termes es van pronunciar la resta de forces del consistori (PSPV i Compromís, aquest últim amb el lema «Botifarra és Xàtiva, Botifarra no es toca!»), així com entitats culturals i figures com l’humorista Xavi Castillo o l’exdirector de la Casa de la Cultura, Josep Sanchis, qui va ressaltar que «no l’ataquen pel diner, sinó per ser la veu i el sentir de tot un poble».
Més de quatre dècades recorrent pobles i llogarets amb una gravadora a la mà per a salvar de l’oblit el patrimoni oral dels nostres iaios avalen una trajectòria reconeguda amb els principals guardons del País Valencià. En un temps de soroll i immediatesa, la figura de Pep Gimeno ‘Botifarra’ recorda una veritat fonamental: les arrels són la memòria que ens manté dempeus.
