Rumors i fets

16/11/2022

En el moment en què molts seglars treballen en la preparació del Sínode que el papa Francesc vol que siga una trobada de tots els creients per tal d’actualitzar el paper de l’Església en un món que, almenys a l’Occident, sembla molt secularitzat i allunyat dels principis que la jerarquia catòlica pot donar-li, ara, dic, es presenta una malaltia que obliga a operar el papa d’un genoll que està impedint-li caminar i aguantar-se dret. Aquesta malaltia ha fet disparar els rumors d’una possible dimissió de Francesc. També es parla com a símptoma d’una possible dimissió la reunió a què ha convocat a Roma a tots els cardenals per al proper mes d’agost, temps ben oportú per una reunió en ple Ferragosto.

He de reconéixer que l’Església la formem tots els batejats, i caldria parlar més d’allò que fan els seglars per viure la seua fe en un món on ho tenen difícil, però –què hi farem?– els seglars, almenys a l’Església catòlica, no estan acostumats a portar endavant iniciatives eclesials, ans millor a ser obedients i complir allò que manen o desitgen o esperen aquells que som jerarquia. Per això ens preocupa la imminent substitució del nostre cardenal Antonio Cañizares i, a més, la necessitat de trobar substituts als bisbats de Granada i Santiago, i també trobar substitut al secretari i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola i possible substitut del cardenal de Valladolid o també candidat a ocupar una de les seus vacants, entre elles la nostra de València. Un altre indici de la imminència del canvi a la diòcesi valentina l’aporten els darrers canvis més significatius que va fent el nostre cardenal, com ara el nomenament de tres canonges que afecta els tres rectors dels seminaris diocesans (Montcada, la Presentació i el Patriarca), així com el canvi de rector de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats en el moment de començar a celebrar l’Any Sant amb motiu del centenari de la coronació de la Patrona. De moment sabem que no es prepararà una corona nova –cosa sensata– i que es vol revitalitzar l’aspecte misericordiós de l’advocació amb més i millor atenció per als desemparats. Com a nou rector de la basílica ha nomenat el vicari episcopal d’Alcoi-Ontinyent i rector plebà de Santa Maria, que podrà necessitar altres preparacions però no amor a la Mare de Déu, després de presidir i millorar la devoció a la Puríssima d’Ontinyent.

Pel que respecta al nou bisbe d’Oriola-Alacant, monsenyor José Ignacio Munilla, no se sent dir que haja fet cap barbaritat; sols es pot llegir que ha deixat mig morta Sant Sebastià –vull dir, la diòcesi– i en espera de substitut que no busque ressuscitar el nacionalcatolicisme. Per aquests dies viurà per primera vegada les festes de Sant Joan, amb tot el seu barroquisme i la cremor de la pólvora i el foc de les Fogueres; que ho disfrute i que aviat siga un foguerer més.

Podem acabar aquesta presentació de rumors i nomenaments amb el conjunt de canvis de rectors en tota la Diòcesi de València. El rector de Santa Maria d’Ontinyent, nomenat capellà major de la Basílica dels Desemparats és substituït pel seu veí, fins ara rector de la Nativitat d’Albaida, i el fan rector de Santa Maria d’Ontinyent i també de Sant Carles Borromeu; també canvia el rector de Benetússer i arxipreste i és enviat a Santa Marta de Puçol; el rector de Sant Bertomeu de Xàbia es jubila i li nomenen un successor. Hi ha molts altres nomenaments, però no són de grans parròquies o són regides per un adscrit –dels estudiants estrangers que han vingut a València–, i també cal destacar que, en un cas concret, un d’eixos estudiants, en acabar els estudis, ha tornat al seu bisbat.