La revista degana en valencià

La gentrificació de Russafa fa mudar-se l’històric Judokan

El periodista Xavier Aliaga va dir un dia que la crisi del capitalisme no feia presoners; una de les cares d’aquesta, la que ara anomenem gentrificació dels barris, tampoc no en fa. Quaranta-tres anys després de la seua obertura, l’històric tatami de Russafa es veurà obligat a tancar les portes, afectat per les dinàmiques d’elitització i turistització que afecten el popular barri valencià i la consegüent espectacular pujada en els preus dels lloguers.

I és que Russafa està de moda, atrau visitants, desplega les ales del seu oci nocturn, multiplica el nombre dels lloguers de vacances i el preu dels habitatges alhora que desplaça a molts dels seus antics veïns cap a altres barris on els preus siguen una mica més assequibles. Més o menys així funciona el tan repetit procés de gentrificació.

Aquest mes de setembre serà l’últim en què es faça judo en la instal·lació del carrer Cadis, que trasllada la seua seu al proper barri de Montolivet, al carrer Godofredo Ros. La família de ‘judokaners’ estrenarà les seues noves dependències el 2 d’octubre. Després de quatre dècades en Russafa.

Era l’any 1975, un any de canvis indubtables a Espanya, i s’iniciaven els processos d’esportivització de la societat valenciana. Els primers gimnasos de barri començaven a florir pels diferents municipis, i els clubs de judo van suposar un espai pioner d’esport de proximitat, inserit en una ciutat encabotada en abraçar ràpidament la modernitat europea.

Judokan va formar part d’aquesta avantguarda de clubs i s’ha mantingut com un referent de l’esport educatiu i de salut, amb vocació de servici al barri i als seus habitants. Però també ha estat un club d’èxits esportius, amb molts medallistes a nivell estatal i internacional, entre els quals destaquen les valencianes Ana Carrascosa (que va arribar al número u del rànquing mundial, i va ser diploma olímpic a Pequín) i Mónica Merenciano (medallista en els Jocs Paralímpics d’Atenes, Pequín i Londres).

El tatami, ubicat al número 40 del carrer Cadis, ha patit diverses transformacions al llarg d’aquests anys. Als seus inicis com a club de judo es van anar sumant diverses activitats que el van transformar en un centre multiesportiu d’allò més variat, en el qual es van exercitar milers de veïns del barri. Les sàvies mans del seu fundador, el Dr. Ramón Gómez-Ferrer, descendent d’una família d’il·lustres metges valencians però també notable judoka i mestre de judo, van saber compaginar en aquest mateix espai del carrer Cadis el tatami de judo, les modes físiques vingudes d’Europa i Estats Units i una clínica de rehabilitació sota la seua direcció tècnica i la incansable ajuda de la seua dona, Viti Cairòls.

Judokan significa “escola de judo” i, amb el canvi de segle i davant la ferotge competència dels nous macrogimnasos, el centre russsafenc reprendria els seus orígens -sota el guiatge de Vicente Rochela, Mario Pregonas i Ramón Gómez-Ferrer fill- i es dedicaria en exclusiva a potenciar la pràctica del conegut llegat japonès al món de l’esport.

Per a aquesta última etapa, plena d’èxits esportius, ha estat clau la direcció tècnica de Rochela, exseleccionador de l’equip olímpic espanyol i un apassionat docent del judo; així com el fantàstic equip humà, capitanejat per Ramón Gómez-Ferrer -mestre de judo i doctor en Sociologia-, que ha estat darrere dels programes socioeducatius que ha desenvolupat el club; un vessant en què Judokan ha estat també pioner a nivell valencià i estatal.

De fet, durant vora cinc anys, Judokan va desenvolupar un programa d’integració social a través del judo per a joves del barri de Russafa, pel qual van passar prop de 200 xiquets i adolescents del barri, i que va estar coordinat per un altre judoka de la casa, José Manuel Rodríguez Victoriano, investigador del departament de Sociologia de la Universitat de València, que ha donat una notable dimensió acadèmica als projectes. En un barri que estava marcat per la multiculturalitat, Jorge Moral i Sara Rochela van portar al tatami un gran espai de convivència ciutadana, marcat pels valors educatius del judo.

Aquesta temporada passada també vam rebre el premi Emprén Esport, que atorga la Fundació Trinidad Alfonso per la iniciativa “Ajudo”, d’integració de deficients visuals en les dinàmiques educatives del club. I vam llançar el programa “Judo for the blind”, que es desenvolupa a Anantapur (Índia), en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer. Tots dos programes estan coordinats per Paco Campos.

Tot això es mudarà aquest dimecres 27 de setembre, dia en què tancarà les portes el Judokan de Russafa i obrirà les portes el nou Judokan, en un altre barri, això sí. No, la gentrificació tampoc fa presoners.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top