Salari mínim i territori

Portem una temporada amb discussions sobre l’increment del salari mínim i la seua incidència en l’activitat econòmica. El debat s’ha centrat principalment sobre si els augments tan forts com en els que han tingut lloc en l’economia espanyola tenen efectes negatius sobre la contractació. L’evidència empírica mostra clarament que no ha sigut així. Fins i tot el Banc d’Espanya, organisme tradicionalment en contra de la pujada del salari mínim, en un estudi recent indica l’aportació significativa que ha tingut l’increment en el creixement econòmic, amb l’impuls de la demanda interna.

El nivell en què es situa el salari mínim és més que una qüestió laboral. És el sòl salarial d’una societat i té un impacte directe sobre les rendes més baixes. Pensem que els increments no han fet sinó posar els mínims salarials al nivell del llindar de pobresa (60 % de la mitjana dels ingressos). És, per tant, també un mecanisme que afecta la distribució primària de la renda, de lluita contra la pobresa i la desigualtat.

Un aspecte que no ha entrat en el debat i que pense que és significatiu és la incidència territorial de l’increment del salari mínim. Els salaris no són iguals en tots el territoris, ni tampoc les desigualtats salarials. Per exemple, amb dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial de 2020 (l’últim any amb informació), la mitjana salarial a Espanya era de 25.165,51 €, en el cas valencià 22.856,70 € i en el País Basc (on els salaris són més alts) 30.224,16 €. Però tampoc les desigualtats són iguals. En el cas valencià, la diferència entre el 10 % de la població que té els salaris més alts i el 10 % que té els més baixos és de 4,8 vegades, un grau de desigualtat que a l’Estat espanyol sols el supera Astúries. Quan analitzem amb detall aquestes diferències, en el cas valencià l’explicació ve més pels baixos salaris i la seua elevada presència que pel fet que els salaris alts siguen massa alts. És a dir, la mitjana salarial és baixa i hi ha més desigualtat perquè hi ha un gran nombre de persones que tenen un salari molt baix.

En aquest context és fàcil entendre que els territoris com el nostre, on la presència de baixos salaris és major, la pujada del salari mínim tindrà una repercussió més intensa sobre les condicions de vida i treball d’una gran part de la població. En un estudi recentment publicat per CCOO s’estima que la pujada del salari mínim en el cas valencià repercutirà positivament sobre un 13,5 % de la població ocupada a jornada completa. Xifra superior si considerem també la població ocupada a temps parcial, tot i que no en tenim dades.

En definitiva, una mesura positiva si tenim en compte que no resta ocupació i millora les condicions de vida d’una part significativa de la població. No podem deixar de banda que la societat valenciana tenia en l’any 2020 un 30,6 % de població en risc de pobresa o exclusió social, un valor superior a l’àmbit nacional (27,8 %) i gairebé el doble que en comunitats on els salaris són més alts i les desigualtats menors, com és el cas del País Basc, amb un risc de pobresa o exclusió social del 16 %. Encara és prompte per fer una avaluació en termes de renda i pobresa de la pujada del salari mínim, però caldria considerar-lo un instrument important per a fer front a aquest problema que la societat valenciana pateix amb intensitat.