Estat i evolució de la salut mental a la Comunitat Valenciana després de la pandèmia COVID-19

La pandèmia de covid-19, més enllà de les seues conseqüències immediates sobre la salut física, ha deixat una petjada profunda i duradora en la salut mental de la població. Els experts coincideixen en el gran impacte que va comportar el confinament, la crisi socioeconòmica i les restriccions socials, i com aquests factors han modelat la realitat de la salut mental.

L’evolució de la salut mental a la Comunitat Valenciana després de la pandèmia ha estat un procés multifacètic que ha afectat tots els sectors de la societat i ha exposat la fragilitat dels sistemes sanitaris en situacions de crisi. En els primers mesos de la pandèmia es van afrontar una sèrie de desafiaments psicològics provocats per la por al contagi, el confinament, la incertesa, la interrupció de la vida quotidiana i la crisi derivada del tancament d’empreses i de reducció de l’activitat laboral.

El confinament, que va ser una mesura necessària per a frenar la propagació del virus, va afectar especialment alguns sectors de la població. Les restriccions de mobilitat i la impossibilitat de mantindre el contacte social habitual van produir un augment de trastorns psiquiàtrics –especialment ansietat i depressió– i trastorns del son. Grups com les persones majors, els adolescents i els treballadors en situació precària, van ser especialment vulnerables a les conseqüències psicològiques de la pandèmia.

Segons un informe de l’Institut Valencià de Salut Mental (IVAFME), el nombre de consultes relacionades amb aquests problemes va augmentar un 40 % durant els primers mesos posteriors al confinament estricte. Aquesta tendència, encara que s’està estabilitzant, segueix per damunt dels nivells previs a la pandèmia. Aquest augment en la demanda va posar en evidència la necessitat urgent d’enfortir l’estructura sanitària en Salut Mental per tal d’atendre adequadament les persones afectades.

El fenomen del doomscrolling, o la tendència a consumir grans quantitats de notícies negatives a través de les xarxes socials, també va contribuir a agreujar la situació. Encara que les xarxes socials van servir com una eina de connexió en un moment d’aïllament social, també van fomentar una sobreexposició a informació negativa que va incrementar la sensació d’angoixa i desesperança. Els efectes d’aquesta sobreexposició informativa van ser especialment notables en els joves, els quals van passar una gran part del seu temps consumint continguts digitals durant el confinament.

Com he comentat adés, l’impacte de la pandèmia no va ser homogeni en tota la població, i certs grups van experimentar de manera més aguda les conseqüències psicològiques. Les persones majors, especialment les que vivien soles o en residències, es van veure greument afectades per l’aïllament social, sobretot aquelles amb patologies prèvies. El confinament va restringir les visites de familiars i amics, fet que va incrementar la sensació de soledat i vulnerabilitat entre els ancians. Per a molts, la falta de contacte físic i emocional amb els seus éssers estimats va accelerar la deterioració cognitiva i agreujà els símptomes de depressió i ansietat. Els ancians van experimentar un augment notable en aquests símptomes a causa de l’aïllament prolongat, la soledat i la por al contagi.

Així mateix, els estudis assenyalen que les dones han sigut un altre dels col·lectius més afectats. Elles han patit nivells més alts d’estrés i ansietat que els homes, sobretot les que es troben en situació de desocupació o precarietat laboral.

En paral·lel, xiquets, joves i adolescents són, potser, dels col·lectius que han generat més preocupació entre els professionals de la salut mental. Aquests van experimentar una disrupció significativa en la seua vida. El tancament dels centres educatius, la transició i adaptació a l’educació en línia, la cancel·lació d’activitats extracurriculars, socials i esportives i la impossibilitat de socialitzar amb amics van generar un entorn d’aïllament i desconnexió emocional que va exacerbar els problemes de salut mental en aquest grup, amb un notable augment de símptomes d’ansietat, estrés i desmotivació.

En els últims anys, l’ús de serveis de salut mental per part dels adolescents ha continuat augmentant. Més de la meitat presentaven símptomes d’ansietat o depressió després del confinament. Aquest augment ha sigut impulsat per la intensificació dels problemes de salut mental postpandèmia, com la depressió crònica i els trastorns d’ansietat. La reducció de les interaccions socials i l’ús de les xarxes en una etapa crítica per al desenvolupament emocional dels joves va ser devastadora i, en molts casos, va desencadenar comportaments autodestructius com l’autolesió, les idees suïcides o l’abús de substàncies. Les dades mostren una tendència preocupant cap a un augment continu dels problemes de salut mental en aquesta franja d’edat. Aquesta tendència es va amplificar, però ja s’observava en els anys previs a la pandèmia.

Quant a la població adulta, una anàlisi recent revela que aproximadament el 15 % ha experimentat símptomes de trastorns mentals greus des de 2020, en comparació amb el 9 % d’abans de la crisi sanitària.

Els informes indiquen que les àrees rurals i menys urbanitzades de la Comunitat Valenciana presenten una bretxa significativa en l’accés a serveis de salut mental. Encara que s’han implementat equips mòbils d’intervenció, la disparitat en la cobertura continua sent un desafiament important. Les zones rurals, sovint, manquen de suficients professionals de salut mental, la qual cosa limita l’accés oportú a l’atenció especialitzada.

La Generalitat Valenciana va implementar una sèrie de mesures per fer front a la crisi de salut mental, impulsant la creació de noves infraestructures sanitàries i l’ampliació dels serveis d’atenció amb la contractació de més professionals, la creació d’hospitals de dia especialitzats en l’atenció de persones amb trastorns mentals greus, així com la posada en marxa d’equips mòbils d’intervenció. L’augment en la plantilla de professionals de la salut mental va ser una mesura molt important adoptada per la Generalitat. Es va incrementar el nombre de psicòlegs clínics, psiquiatres, infermeria especialista en salut mental, terapeutes ocupacionals i treballadors socials, contractats per fer front a la creixent demanda d’atenció. Però encara persisteixen desafiaments significatius quant a l’accés equitatiu als recursos.

Un dels majors reptes actuals continua sent l’estigma associat als problemes de salut mental, que constitueix un obstacle important perquè moltes persones cerquen ajuda. Encara que la pandèmia ha incrementat la consciència sobre la importància de la salut mental, hi ha barreres culturals i socials que impedeixen que les persones accedisquen als serveis que necessiten. Moltes vegades, els problemes de salut mental es continuen veient com una debilitat personal, cosa que retarda la cerca d’ajuda i l’accés a tractaments adequats.

La sostenibilitat dels recursos de salut mental a llarg termini és un altre repte clau. És fonamental que el seu increment no siga vist com una solució temporal a la crisi actual, sinó com una part integral i permanent del sistema de salut pública, que ha de continuar implementant-se.

Si bé la crisi de salut mental desencadenada ha estat important, els experts mantenen una perspectiva optimista sobre la capacitat de la societat d’adaptar-se i recuperar-se, tot i que també adverteixen que la recuperació serà lenta i requerirà un esforç sostingut en el temps. Per garantir que tots els sectors de la població reben el suport necessari, és fonamental continuar invertint en recursos, infraestructura i formació especialitzada, i mantindre la salut mental en l’agenda pública com una prioritat innegociable. Només així serà possible construir una societat més sòlida, resilient i saludable.

El Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 preveu aquesta necessitat i pretén aconseguir un important increment en els recursos, sobretot els més deficitaris, principalment per al tractament del Trastorn Mental Greu. També està previst col·laborar amb el sistema educatiu per tal d’abordar els problemes des d’edats primerenques. L’enfocament preventiu a les escoles serà un punt fonamental d’aquest Pla.

Francisco Pérez Prieto. Cap de la Secció de Psiquiatria del Departament de Salut Clínic-Malva-rosa.