Salvem els nostres arbres

En 2006 es va aprovar la Llei de Patrimoni Arbori Valencià, aquesta norma naixia amb voluntat de conservar eixa part bastant rellevant del nostre patrimoni, en gran part, creada al voltant de  l’activitat agrícola i ramadera, aleshores formant part del paisatge també urbà, puix els nostres pobles o ciutats, que igualment tenen un valor patrimonial urbà, es troben envoltats per camps i zones arbòries. Municipis com Morella, la Jana, Sant Mateu, Vilafamés, Culla, Xàtiva, Sogorb, Sagunt, Oriola, Gandia, Llíria, Catí… i molts altres més, formen un paisatge lligat al seu entorn botànic. La norma era necessària, això no obstant, la seua aplicació real i efectiva encara presenta molts buits a cobrir.

El tronc, l’alçada, el perímetre, la copa, els valors botànics, en són les característiques concretes per considerar un arbre com monumental, a tals efectes hi ha un inventari que gestiona la conselleria competent en la matèria, la qual està mans d’un senyoret especial, per cognom Barrachina. El catàleg publicat a març 2023, donava compte d’un llarg llistat dels exemplars inscrits al registre. Si fem, però, una lectura encara que siga curta, ens n’adonem com en alguns llocs s’han fet els deures, en tant que en molts altres no, doncs, amb pocs arbres inscrits, malgrat que sabem que n’hi ha molts que haurien de gaudir de la protecció tal com marca la llei. Precisament aprovada la norma, a Vilafamés, una colla de gent acompanyats per un expert, l’erudit i escriptor Josep Miralles, férem un recorregut al voltant del poble comprovant les mesures de les oliveres centenàries, cosa que ens donà un balanç de més de cinquanta oliveres que reunien els requisits exigits.

En línies generals, pel que conec directament i per les notícies que he escoltat, molts ajuntaments passen del tema, en alguns casos situen per endavant els interessos expansionistes a costa dels arbres, o siga del paisatge com patrimoni. Igualment, ens trobem a camps com és el cas, terrenys amb garrofers, ametllers, o oliveres abandonades. La Conselleria, per la seua banda, edita un full amb un model de petició per a encetar la via escaient, també, no fa gaire, ha assenyalat un augment sensible de declaracions a la Província de València, el mateix òrgan, per l’any 2025 calculava fer 181 inscripcions al catàleg en 2016. No fa gaire, amb ocasió de la reconstrucció per Dana s’ha declarat monumental l’arbre de Paiporta que li va sobreviure. Gestos, o avanços? Els nostres representants, aquells i aquelles que se situen en línia de fer país, tenen a parer meu ocupat tot el seu temps en la brega del dia, qüestions com aquesta, però, haurien de ser incloses a la seua agenda.

Doncs, en aquesta mena de matèria, no haurien d’existir diferències polítiques, la conservació del patrimoni incloent-hi arbori, per tant, la tasca hauria d’avançar de forma sensible, aplicant una llei votada al seu dia per uns i altres sense problemes.