La revista degana en valencià

Salvem les Rebaixes

11/01/2021

L’escàndol va omplir les portades dels mitjans de comunicació com feia temps que no passava: aglomeracions en la plaça de l’Ajuntament de València en la rebuda de ses majestats de l’Orient. Les fotos varen córrer com la pólvora. Periodistes i opinadors de les principals capçaleres valencianes demanaven dimissions. Una imprudència temerària. Un focus de contagis. No s’hauria d’haver produït. Ximo Puig reprenia Joan Ribó. Ana Barceló, la consellera de Sanitat, posava el crit en el cel i en un tuit. Levante-EMV editorialitzava en termes contundents i explicava que la líder del PSOE del cap i casal, Sandra Gómez, havia demanat que se suspenguera l’acte, però que no li havien fet cas.

L’alcalde d’Alcoi, Toni Francés (PSOE també), tenia paraules molt dures contra el seu homòleg capitalí: ell havia fet el dur esforç d’anul·lar els actes de Reis contra la poca solidaritat d’altres batles. Que ho haguera fet només unes hores abans d’escriure el tuit i després d’una pressió insistent de l’agrupació local de Compromís, eren detalls que no podien embrutar una acció heroica. Aquesta contundència i exemplaritat era felicitada també a Twitter per Paco Piera, actual cap de premsa de la conselleria de Sanitat i exdirector de Levante TV, amb unes tres dècades al llom de militància periodística en Prensa Ibérica, editora de l’esmentat Levante-EMV, Información i ara també Mediterráneo, capçalera de la qual, a propòsit, el mateix President de la Generalitat en persona posseeix un 1,1% de les accions. 

Lydia del Canto no és una persona massa activa a Twitter, però no va desaprofitar el moment per carregar contra l’acte dels Reis a València. Del Canto va nàixer a Torrent en 1985 i es va incorporar a la plantilla de Levante-EMV en 2008, entenem que amb el títol de Periodisme acabadet d’eixir del forn. En 2014 va passar a ser la directora de Comunicació del PSPV-PSOE. En 2015, amb l’arribada de Ximo Puig a la Presidència de la Generalitat, s’hi va incorporar com a Secretària Autonòmica de Comunicació. Un any més tard, en 2016, tornava a Prensa Ibérica, i en 2018, era nomenada directora de Levante-EMV. 

Amb aquestes pinzellades breus agafades al vol podríem parlar d’unes portes giratòries ben clares i cridaneres, si no fos perquè no hi ha cap porta: no ens hem mogut de lloc en cap moment. No hi ha porta giratòria entre Isabel i Fernando, que tanto monta, monta tanto. Però sí que és interessant focalitzar l’enemic a batre: Compromís. 

És evident que la coalició taronja els ho va deixar fàcil, ja que l’error de programar un acte el dia de Reis va ser flagrant i de principiant. Tot i això, per molt que Levante-EMV s’encabote a titular i editorialitzar amb el terme “cavalcada, és evident que no n’hi va haver. Això no era una “cavalcada”, era la mateixa recepció que hi va haver a Alcoi, però organitzada pitjor.  ÀPunt havia de retransmetre un acte de Reis. Havia de ser el de València. Les tanques que envoltaven l’Ajuntament eren molt cridaneres i prova d’això és que varen cridar l’atenció dels vianants, que s’hi van amuntonar. L’esmentada Sandra Gómez i Aarón Cano, regidor de Policia de la corporació capicasalina, varen preveure aquest perill, tal com ens explicava Levante-EMV, que no ens aclaria, però, com és que no tancaren tota la plaça com es va fer en cap d’any. Hauria dit el mateix l’editorial d’aquest diari si aquesta regidoria hagués estat en mans de Compromís? De què fan olor les coses que no fan olor?

Al remat, tot aquest sainet no té importància, perquè la història ens és coneguda des de fa molt de temps i és tan transparent i cristal·lina que no té cap misteri. La qüestió rellevant, però, és una altra. I és que el focus mediàtic s’ha instal·lat en la plaça de l’Ajuntament de València, però, al mateix temps, ens ha despertat a alguns desficiosos i queferosos dotors i inquilins del safareig l’atenció per algunes coses que passen molt a prop d’allà on ens volen explicar que s’ha produït la gran irresponsabilitat. Així, per exemple, a poc més de 100 metres d’aquest centre neuràlgic del cap i casal, hi ha el carrer de Pintor Sorolla, on tenim un flamant edifici d’El Corte Inglés. 5 de gener, vespra del dia de Reis. No cal tindre massa imaginació per a visualitzar que, a més de stock de les delícies més preuades d’arreu del món, també estaria ben carregat i assortit d’aglomeracions. O és que hi havia menys gent i amb més separació que en la plaça de l’Ajuntament? I ausades que un espai tancat és molt més segur que un espai a l’aire lliure, veritat que sí? Perquè -recordem tot siga dit de passada- que la recepció dels Reis a l’Ajuntament de València es va fer tot seguint fil per randa el decret de la conselleria de Sanitat, la mateixa que dirigeix l’escandalitzada tuitera Ana Barceló. 

Ana Barceló, sí, la mateixa que eixe mateix dia confinava les poblacions d’Alfafar, Sedaví i Massanassa, però no el macrocentre comercial que hi ha en aquells termes municipals. Hagueren de ser els alcaldes d’aquests pobles de l’Horta Sud els qui afirmaren que Ikea & co. també venien inclosos en el Decret. 

Parlem -sí, parlem- dels centres comercials i les grans superfícies, aquells baluards en la lluita contra l’emergència sanitària i social de la Covid-19. Si no és així, com s’explica que tots aquests governants tan preocupats per una aglomeració per a veure un teatret de ses majestats d’Orient no els tanquen amb pany i forrellat? El Corte Inglés és essencial que estiga obert per poder combatre el microbi cos a cos i braç a braç amb l’exèrcit espanyol. El virus no entén de territoris; però, si no queda satisfet, li torna els diners. 

Durant el confinament dur, la grandíssima majoria del xicotet comerç hagué de tancar. Les grans superfícies que tenien secció alimentària es varen considerar essencials. Mercadona va ser la cadena que més va pujar els preus, sense haver de necessitar una crisi de desabastiment per a fer-ho. Ja ho sabeu: la mà invisible d’Adam Smith, que el senyor Roig sap interpretar tan bé com sap manifestar-se amb els seus amics de Vox contra la voluntat totalitària i liberticida del gobierno social-comunista. Amazon, per la seua banda, tenia encara més monopoli del que ja gaudia en l’era prepandèmica. Tots els dies eren dilluns, per als soldats del front de batalla. Però tots els mesos eren agost per als de sempre. 

Per què no es tanquen els grans centres comercials i les grans superfícies? Això va proposar el conseller d’Economia de la Generalitat, Rafa Climent, membre de Compromís, i va rebre la resposta negativa dels seus companys socialistes en el Consell. Calia salvar el Nadal i ara cal salvar les Rebaixes. I mireu si això és important, que podem tindre un acte de Reis en cada Corte Inglés cada dia durant l’horari d’obertura comercial mentre continuem batent rècords de contagis. Diumenges inclosos, a poc que els deixes, que el dia del senyor és important, però no tant, i encara no poden fer caixa en tots. Mireu si no se sacrifiquen i santifiquen les festes.

El País Valencià ha passat de ser un dels territoris amb menys incidència de la Covid19 a un dels que més. No serà perquè no hi ha hagut veus que advertien que calia posar en marxa mesures més dures i restrictives, per aturar l’increment de contagis. “Desatada, en va dir El Mundo de Mónica Oltra quan va gosar alçar la veu, ara fa quasi dos mesos. “Mi mujer también quiere que se cierre noséqué, ens va explicar el síndic del PSOE a les Corts valencianes, Manolo Mata. 

Ja sabeu, coses de dones, que no hi entenen. Les deixes manar i  l’endemà potser t’alces que t’han tancat El Corte Inglés i han declarat essencial la botiga del cantó, el comerç del barri. Allà on -per pura i dura volumetria- les aglomeracions són menors i potser acaben guanyant els que sempre perden. La política i el poder és cosa d’hòmens, on anem a parar. Juan Roig ho va explicar perfectament: ens havíem preocupat massa de la salut i poc de l’economia, que veges a veure la quantitat d’insolidari que hi ha pel món, que s’encabota a no morir del bitxo i, per culpa d’això, la fundació Hortensia Herrero no pot fer donacions més milionàries i altruistes. 

A Alemanya hi ha hagut confinament durant les vacances de Nadal, amb una incidència prou menor. La seua economia es basa en la indústria; l’economia espanyola es basa en els serveis. Si tanques la gent en les cases, no pot consumir. És l’economia, estúpid, que va dir aquell. I sí, sempre ha sigut l’economia. Però és que, a més, ací és concretament l’economia dels de sempre.