La revista degana en valencià

Sanchis Sivera, viatger

30/11/2021

FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: Viatge a Escandinàvia (1911)
Autor: Josep Sanchis Sivera
Editorial: Institució Alfons el
Magnànim
Any: 2021

Rafael Roca Ricart ha fet una nova i interessant aportació al coneixement sobre la vida cultural i social valenciana de finals del XIX i la primera part del XX, en recollir i publicar, sota el títol Viatge a Escandinàvia (1911), les cròniques que l’historiador Josep Sanchis Sivera (València 1867-1937) va donar al diari Las Provincias arran d’una llarga excursió per Dinamarca i Suècia.

La lectura del llibre ofereix un seguit d’efectes satisfactoris. Des de l’inici, ens trobem seduïts per una narració amena i àgil, documentada, subtilment farcida d’informació i d’opinions, que constitueix ella mateixa un viatge. El relat estava oblidat en les pàgines d’un periòdic i ara, gràcies a les recerques de Rafael Roca i a una molt solvent traducció del castellà a càrrec de Carles Fenollosa, ens duu per Europa en el temps –a més d’un segle de distància–, Nord enllà, travessant la França i l’Alemanya anteriors a la Gran Guerra de 1914-1918. És a dir, quan no calien passaports i trens i vaixells eren els grans mitjans de transport per a excursionistes com Sanchis Sivera –a més de les cames, que el nostre admirat expedicionari reconeixia tenir «fortes i infatigables»–, assedegats de paisatges, costums i menjars distints, temperatures més benignes i, en molts casos, ambients ben diferents dels que rutinàriament havien d’habitar de manera quotidiana.

Sanchis Sivera, canonge de la seu de València des de 1904, erudit acostumat a viure entre papers polsosos arxivats amb més o menys rigor en locals inhòspits, a quatre passes de sa casa si és que ja vivia a la plaça de l’Almoina, mirava de viatjar quan podia. Publicacions anteriors havien donat compte d’anades seues a França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya, Holanda o Bèlgica. Escandinàvia li proporcionà noves descobertes.

Repassant pàgines i etapes no és difícil veure l’autor abans i després de l’aventura. En els mesos previs, a l’hivern i la primavera, traçant itineraris possibles, amb mapes i volums de Baedeker damunt la taula: viatjant amb la imaginació. En els posteriors, recordant llocs i situacions, aprofitant notes preses sobre la marxa, redactant un resum atractiu de l’experiència i projectant viatges futurs. L’últim important que degué fer va ser a lʼEgipte i quedà reflectit a El país de los faraones (1914). El conflicte mundial començat llavors va interrompre sens dubte moltes esperances del nostre excursionista.

Viatge a Escandinàvia (1911) és un nou episodi en el treball de recuperació literària que Rafael Roca va emprendre fa anys, amb encert sempre fàcil de reconèixer, a partir dels seus treballs sobre Teodor Llorente. De manera més immediata, reprén el projecte encetat per ell amb l’edició de Memorias de un viaje a Italia (2019), d’Eduard López-Chavarri, com el volum que ara hem comentat, dins la Institució Alfons el Magnànim. És una proposta de recobrament al qual s’ha de donar el màxim suport. Hi ha molts textos i molts autors del nostre passat recent, diguem-ne d’abans de 1939, que cal rescatar de l’oblit. Amb iniciatives com aquesta.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top