Tens 0 productes a la teua cistella
Després de dibuixar l’articulació del sector i de cartografiar el mosaic sonor d’aquesta edició, la Fira Valenciana de la Música obri el seu espai més intens: la relectura feminista del folklore al Teatre Principal de la mà de Sandra Monfort, Anna Ferrer i Noelia Llorens ‘Titana’, i la tornada de Feliu Ventura amb una renovada poètica d’electrònica i resistència.
Els pròxims 12, 13 i 14 de novembre, Castelló de la Plana reimagina el folklore des d’una perspectiva feminista i com es reactiva la cançó de combat en un temps de desorientació col·lectiva.
El Teatre Principal de Castelló acollirà les jornades del 13 i 14 de novembre tres propostes que sintetitzen una transformació irreversible en la música tradicional. Ja no parlem d’executar cants ancestrals amb pulcritud acadèmica, sinó d’habitar la tradició com una matèria viva, política i performativa.
En primer lloc, el divendres 13 de novembre, Sandra Monfort desplegarà Terra de Guapes. L’artista de Pedreguer ha traslladat a l’escenari el rigor d’investigació iniciat durant la seua etapa a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en descobrir la Fonoteca de Materials de la Generalitat Valenciana. Lluny de la reconstrucció folklòrica innocent, Monfort proposa un recorregut simbòlic on convergeixen les malaguenyes, els cants de batre, la dansa de La Moma, la Muixeranga d’Algemesí, el ball del vetlatori, el Misteri d’Elx i el brogit de dolçaina i tabal. Després d’haver esgotat entrades al Teatre Principal de València i d’inaugurar la Fira Mediterrània de Manresa, Terra de Guapes es confirma com un espectacle on la bellesa sonora no amaga la tensió de la memòria.
L’endemà, dissabte 14 de novembre, serà el torn d’Anna Ferrer amb Pa, una peça sorgida de ‘L’Obrador d’arrel’ (el programa d’impuls a la creació tradicional de la Fira Mediterrània i la Generalitat de Catalunya). La cantant menorquina converteix el gest domèstic i la decisió vital de trencar amb la tradició familiar de forners en una al·legoria performativa sobre el treball, la renúncia i l’artifici artístic. Pastar la música com es pasta el pa implica reflexionar sobre el cos, el temps i les eines que heretem.
Completa aquest tríptic d’avantguarda la cantaora Noelia Llorens ‘Titana’ amb la presentació de Llum, el seu segon treball discogràfic. Juntament amb la dolçainera Susana Díaz, ‘Titana’ realitza un exercici d’arqueologia sonora que no es limita a rescatar peces desconegudes o cants oblidats, sinó que els sotmet a una relectura des d’una òptica profundament femenina i feminista. En restituir les veus i els relats de les dones que la història oficial va invisibilitzar, ‘Titana’ demostra que el cant d’estil valencià pot ser l’eina més punyent de subversió contemporània.
L’altre gran eix d’aquesta darrera tanda de confirmacions recau en la cançó d’autor i en el retorn d’una de les seues figures més coherents. El dijous 12 de novembre, a les 18.30 h, la Sala de Cambra de l’Auditori de Castelló serà el testimoni de la tornada als escenaris de Feliu Ventura amb el seu nou àlbum: Tot el que hem guanyat perdent (Propaganda pel Fet, 2026).
El cantautor de Xàtiva torna després d’uns anys de silenci discogràfic amb una proposta que fuig conscientment de la nostàlgia complaent. Si l’arrel de Ventura ha estat sempre el folk-pop acústic de combat, en aquest nou treball la textura sonora es dilata gràcies a la producció de Genís Ibáñez, qui hi aporta paisatges electrònics i una dimensió gairebé cinematogràfica.
El disc s’articula entorn de la premisa feminista i política que allò personal és inevitablement col·lectiu. Ventura canta a la pèrdua, a les derrotes i als desencerts, però no per a recrear-s’hi en el dolor, sinó per a extreure’n una lliçó de dignitat: la certesa que el desig de perdurar i de construir comunitat s’alimenta precisament de les renúncies compartides. En un panorama musical sovint dominat per la immediatesa i la superficialitat dels algoritmes, la veu de Feliu Ventura recorda que la cançó continua sent una eina d’abraçada, de pensament crític i de futur.
La 14a edició de la Fira Trovam no es limita a oferir un diagnòstic de la indústria o un llistat atractiu de concerts; es consolida com l’espai on la cultura valenciana avalua la seua pròpia maduresa. La confluència de la recerca tradicional de Monfort, la recerca performativa de Ferrer, el feminisme d’arrel de ‘Titana’ i la maduresa poètica de Ventura dibuixa un panorama on la música ja no demana permís ni demana perdonar la seua existència, sinó que s’imposa per la seua qualitat i el seu rigor. Una invitació formal a escoltar, pensar i habitar els escenaris de Castelló els pròxims dies.
