Sanitat o Defensa?

26/07/2022

Si alguna cosa positiva podem traure d’aquesta pandèmia, és que hem redescobert i valorat el magnífic (tot i que millorable) sistema sanitari, que ha fet front a les cinc onades del coronavirus que hem patit. I això, gràcies a la professionalitat i al sacrifici del personal mèdic, d’investigació, de farmàcia i d’infermeria, els bons samaritans del nostre temps.

Fa uns mesos, diversos metges feien un crit d’alarma, perquè amb la cinquena onada de la covid-19 i la variant Delta, els centres d’atenció primària (CAP) estaven col·lapsats. Per això, el personal sanitari no podia atendre com calia la primària, ja que els professionals de la salut es dedicaven a la covid-19 al 100 %. A més, infermeria i metges estaven esgotats, i per això alguns d’ells, per la duresa de la feina, estaven de baixa amb estrés i ansietat. Fins i tot alguns d’aquests professionals optaven per altres treballs, degut a la precarietat que tenien als CAP.

I és que, malgrat la gravetat del moment, no hi ha hagut un reforç de les plantilles, ni tampoc els recursos necessaris per enfrontar-se a la variant Delta del virus, que va disparar els contagis. Degut a això, per exemple, hi ha hagut tumors diagnosticats massa tard.

A Paraules d’Arcadi, el llibre que ens acompanya als monjos del Miracle a l’hora del dinar, el seu autor, Arcadi Oliveras, diu que «en el món actual la sanitat és un bé prioritari», i per això demana «dotar el sector sanitari amb una infraestructura més forta». Oliveras diu també que, davant l’escassetat de mitjans econòmics i de personal, «no s’hi val a dir que no hi ha recursos», perquè «si n’hi ha per a l’exèrcit, que per a mi no serveix per a res, com pot ser que no n’hi hagi per a sanitat?».

Cal recordar (i crec que en això les persones de seny hi estem d’acord) que la Sanitat salva vides, mentre que la despesa destinada a armes no en salva. Com a bons samaritans, els professionals de la salut haurien de disposar dels mitjans necessaris per poder atendre els malalts, ja que no poden continuar treballant com fins ara, amb una manca de recursos i amb un personal insuficient als hospitals i a l’atenció primària. Per això l’Estat, amb valentia, hauria de traspassar a les comunitats autònomes els diners destinats a Defensa. Un país ha de saber prioritzar entre invertir en Sanitat o en Defensa; és evident que els diners s’haurien de destinar a la Sanitat, per millorar les condicions de treball dels professionals de la medicina (que fan una feina heroica) i l’atenció als malalts.

Per això, el papa Francesc, intervingut fa uns mesos d’un problema de còlon, ha defensat una sanitat pública que puga garantir un bon servei, que siga accessible a tothom i que mai no hauria de patir retallades econòmiques.