Sant Antoni Abat, un sant polifacètic

 09/12/2019

«Sant Anton(i) abat no està lligat tan sols a l’inici de l’ascens tèrmic i al fotoperíode apropiat»

 

EL SANT HIVERNAL

Tradicionalment, s’ha considerat que els extrems tèrmics de l’any són Sant Anton (o Sant Antoni, 17 de gener) i Sant Llorenç (10 d’agost).[1]

Per Sant Anton fredà,

i per Sant Llorenç, calorà.

Aquest sant Anton(i)[2] hivernal és adjectivat sovint com «abat» o «el del porquet» per diferenciar-lo d’uns altres homònims, com el primaveral sant Antoni de Pàdua[3] (13 de juny). El sant Antoni Abat, representat com un home major amb barba, va acompanyat en el santoral catòlic d’uns altres sants icònicament barbuts la festivitat dels quals se celebra la mateixa setmana, la més freda de tot l’any: sant Pau Ermità (15 de gener), sant Maur abat (Maure[4] o Mauri, el 16) i sant Fructuós o Fruitós (el 21), patró de Tarragona.

En la setmana dels barbuts,

tos, constipats (o catarros) i esternuts.

Si és la setmana més freda, això vol dir que a partir d’aleshores comença a millorar la sensació tèrmica, a fer més calor, o almenys menys fred. I si l’ascens de la temperatura es combina amb un fotoperíode adequat, en ascens lineal des del solstici d’hivern («Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu el solet»), alguns animals s’animen a enllestir les properes generacions: «Por San Antón, los huevos a montón», o «San Antón, gallinica pon», o «Per Sant Anton tot ocell pon». És aleshores quan entren en zel molts animals domèstics i alguns de salvatges, com la rabosa o les perdius: «Por San Antón busca la perdiz al perdigón».

Però sant Anton(i) abat no està lligat tan sols a l’inici de l’ascens tèrmic i al fotoperíode apropiat; al voltant del sant s’han articulat uns altres temes d’origen antropològic i religiós tan diferents com interessants.

EL SANT SANADOR

Alguns dels temes etnogràfics associats al sant es troben reflectits en els atributs que l’ornen o acompanyen: el bàcul abacial i l’hàbit de l’orde dels Antonians o seguidors de la regla del sant, marcat amb la lletra grega i hebrea tau o creu de sant Anton; un porc (amb o sense més animals domèstics) que sovint duia una campaneta al coll per identificar els propietaris antonians (i que figura com a atribut del sant) i el foc.

També uns altres elements culturals han acompanyat el sant: els dimonis, els rotllets blancs, les temptacions que va patir i que han quedat reflectides en obres literàries (Flaubert) i pictòriques (el Bosco, Brueghel, Dalí…), cançons i tradicions gastronòmiques pròpies, porrats on adquirir poncils (o poncems, Citrus medica) i pa de nóvia (crispetes, blanques, amb mel), les fogueres que es cremen el dia del sant…

Molts d’eixos temes (i els atributs corresponents) semblen incoherents entre si, inconnexos, quasi arbitraris. Però no és així. I gran part dels temes lligats al sant tenen un rerefons comú: les al·lucinacions, les gangrenes i els tractaments aplicats als malalts d’una mena d’epidèmia toxicoalimentària freqüent a l’edat mitjana, l’ergotisme, ignis sacer o foc de sant Anton. Una intoxicació produïda per la ingesta de pa negre fet amb sègol (Secale cereale, el centeno castellà) contaminat d’un fong que el parasita; un fong (l’esperó, sègol banyut o cornezuelo del centeno) que conté una substància similar a l’LSD i que produïa escalonadament al·lucinacions («temptacions» endimoniades), vasoconstriccions, gangrenes ardents i finalment la mort.

Els monjos antonians es van especialitzar en la curació d’eixe mal, i feien servir pa blanc i greix de porc entre altres remeis. Problemes i remeis que han quedat recollits simbòlicament en els atributs del sant. De nou, una intersecció de religió, natura i ciència, que podem ampliar amb la consulta dels següents enllaços a articles o youtubes dels autors d’aquest article:

* Sant Antoni, el sègol banyut i les al·lucinacions:  http://espores.org/oci-verd/de-sant-antoni-al-cel-ergotisme-i-psicod%C3%A8lia.html

* Benedicció dels animals: https://www.youtube.com/watch?v=LBIphlVoeTw

* Temptacions de sant Antoni: https://www.youtube.com/watch?v=3V5SCwieOQ0&t=49s

* Festa i foc en Sant Antoni: https://www.youtube.com/watch?v=ozeHT79G858&t=6s

* Sant Antoni, atributs: https://www.youtube.com/watch?v=AXKSXB59gwE&t=1s

* Sant Antoni, en un retaule de carrer: https://www.youtube.com/watch?v=wIOsX_RIDQA

* Sant Antoni, LSD i al·lucinacions: https://www.youtube.com/watch?v=jeyJArCORsk

* Sant Antoni, protector de porcs: https://www.youtube.com/watch?v=fIbnBUdQjWU

[1]https://daualdeu.wordpress.com/2013/10/24/les-llagrimes-de-sant-llorenc-i-la-canicula-estival/

[2]No està clar que Anton i Antoni siguen el mateix nom, ni en català ni en castellà o en gallegoportugués (Antón/Antonio). Molts barris antics duen el nom de sant Anton (San Antón, a Alacant, Elx, Oriola, Villena…).

[3]Sobre els dos sant Antoni: https://www.youtube.com/watch?v=ncRIoXAtX48

[4]No s’ha de confondre amb sant Maure màrtir, patró d’Alcoi (junt a sant Jordi) i protector contra els terratrèmols, i també patró de València (junt a sant Vicent màrtir), la festivitat del qual se celebra el 3 de desembre.

 

Article publicat al número de gener de 2018