Sant Jerònim de Cotalba

29/12/2022

Des l’any 2005 el Monestir de San Jerònim de Cotalba és visitable, es tracta d’un cenobi de gran valor arquitectònic i de gran significació històrica, que a diferència d’altres conjunts de les mateixes característiques, no va sofrir roïna ni espoli a conseqüència de la desamortització de béns de l’Església, la qual fou introduïda pel ministre d’Hisenda Mendizabal allà pel 1836. Sant Jeroni, doncs presenta eixa particularitat, una excepcionalitat per una causa molt concreta: el Monestir fou comprat en diferents subhastes pel comerciant d’origen irlandès, vingut al nostre país sobre el 1820, Thomas Trenor Reating, qui introduiria certes millores en la propietat convertint-la en una explotació agró pecuària, orientada cap a l’exportació al Regne Unit. Des d’aleshores, la família Trenor ha conservat el Monestir, passant per alguns moments difícils, essent segona residència dels descendents d’aquell burgés emprenedor. No fa gaire al Centre Cultural la Nau tingué lloc una exposició que incidia en la rellevància que la família Trenor ha tingut al País Valencià, tant des del punt de vista econòmic com polític.

Tornant el punt inicial d’aquest paper, aquest monument ha estat segona residència dels Trenor, tradicionalment a la pinada que existeix la gent de Gandia i la comarca a Pasqua solia acudir a menjar la “mona”, la visita, però, no era pública, ja que com he dit sols els seus titulars privats la gaudien, aleshores va anar generant-se un desig que tal monument pogués ser conegut per la ciutadania. quin problema hi havia? Quins obstacles existien? El cas és que el tema va arribar al Consell Valencià de Cultura a finals dels anys noranta, en eixe moment em vaig comprometre a informar i estudiar el tema. La veritat és que la història del Monestir i també la circumstància de com el salvà del picot o l’espoli, em sorprenguérem. El primer contacte amb la família fou per telèfon, en concret amb el seu representant don Federico Trenor, aleshores lletrat de les Corts de l’Estat, des del primer moment es manifestà com “conservador” i em demanà que li fera arribar alguns dels informes en el que hi havia participat, això ho vaig fer, passades unes setmanes parlaren de nou i quedarem en trobar-nos a San Jerònim en un dia de gener, sense presència de “polítics ni periodistes” com condició.

El dia assenyalat El Senyor Trenor en va ensenyar les dependències, quedant bocabadat, al final parlarem sobre opcions i possibilitats, en concret la família demanava suport en relació amb la conservació i manteniment, amb el detall de poder fer pública la visita de les parts més monuments, deixant la segona planta com a part reservada a la família. El Consell Valencià de Cultura va emetre un informe i, tanmateix, va celebrar una visita i una reunió de treball al mateix Monestir. Des d’aquest moment, van anar donant-se circumstàncies favorables a l’obertura al públic d’aquest bé d’interès cultural tan excepcional, i tan representatiu de la vida pública i cultural dels valencians i valencianes. Un cas, doncs, que obria possibilitats com a exemple de col·laboració entre allò públic i allò privat, sense el cost que pot representar la compra de conjunts monumentals com aquest.

Gaudir de la visita i conéixer allò que ha restat, com a resultat de segles d’ús d’un element com és San jerònim de Cotalba, és sense cap dubte una opció de turisme cultural que tenim ara a l’abast i que cal aprofitar.