Sant Joan, per què ara?

07/07/2020

«A lʼestiu tot lo món viu». Amb aquesta cançó, els xiquets alacantins celebraven tradicionalment la Nit de Sant Joan botant sobre una foguera. La Nit de Sant Joan, siga la nit prèvia o la posterior del dia 24 de juny, celebra el solstici estival i, per tant, lʼarribada de lʼestiu. És una festa molt estesa al món, particularment per molts països dʼEuropa, i molt antiga. És, també, la festa popular més important de la ciutat dʼAlacant. Les fogueres són la característica principal dʼaquesta festa, ja que en origen representen lʼintent dʼallargar per tota la nit la llum del Sol des que es pon fins a lʼalba.

La tradicional festa pagana del solstici dʼestiu, que celebra la nit més curta de lʼany des de temps immemorials, va ser cristianitzada fa molts segles com la festa de Sant Joan. Açò és una obvietat, però de vegades nʼhi ha qui relaciona les dues festes com si açò fora un secret o una gran descoberta, quan la realitat és que lʼEsglésia mai va negar que la festa de Sant Joan era precisament açò: la cristianització del solstici dʼestiu. La qüestió que ens interessa ací és explicar per què es va triar sant Joan, i no un altre sant, per a celebrar-ho. Aquesta és la pregunta a què intentarem donar resposta.

En primer lloc, cal recordar que el sant del solstici és sant Joan Baptista, nom que popularitzem els valencians amb la forma Batiste. És un sant totalment diferent de sant Joan lʼEvangelista, encara que puguen coincidir casualment al mateix temple, com passa a lʼEsglésia dels Sants Joans al Mercat Central de València. Sant Joan Baptista és un personatge històric coetani de Jesús, amb qui va coincidir en una mena de vida paral·lela. De fet, el naixement de Joan també va ser anunciat per un àngel a sa mare, Isabel, tal com passaria sis mesos més tard, i aquesta diferència dʼedat serà significativa, amb Maria. Segons narra lʼevangelista Lluc, lʼanunciació de Joan va causar certs problemes. Son pare, Zacaries, va dubtar de lʼanunciació del futur fill, ja que eren una parella dʼancians, i va demanar una prova divina: aquesta prova va consistir en el fet que Zacaries, per descregut, va quedar sord i mut. Aquesta prova, o més bé càstig diví, desapareixeria més tard quan Zacaries va acceptar la proposta dʼIsabel de posar al xiquet un nom inusual en la seua família: Joan.

Els paral·lelismes entre les vides de Joan i de Jesús en són molts. Joan tenia els seus seguidors i predicava un missatge que, des del punt de vista cristià, podria considerar-se precursor del missatge de Jesús. Aquest paral·lelisme dʼambdós personatges conflueix en una escena en què els dos, ja adults, i cadascú amb els seus deixebles, coincideixen al riu Jordà. Lʼencontre dels dos personatges farà que hagen de confluir tots en un sol grup i, per tant, en un sol mestre o líder. La preponderància de Jesús va quedar clara quan Joan va reconéixer la seua inferioritat i va demanar a Jesús que el batejara, petició a la qual Jesús respon amb el prec que fora Joan qui el batejara a ell; i aquest, hi accedeix. Aquesta escena causaria per sempre entre els cristians el nou epítet de Joan, el Baptista. Els seguidors de Joan van tenir dubtes sobre el futur del grup i van preguntar-li a qui havien de seguir a partir dʼara: a Joan, com havien fet fins aleshores, o a Jesús, que semblava superior. La resposta de Joan va ser clara: els va dir que calia que ell minvara i que Jesús cresquera. Era una forma poètica de cedir tot el protagonisme a Jesús.

La festa del naixement de Jesús no era celebrada pels primers cristians, ja que els evangelis no expliquen en quina època de lʼany va nàixer. Més tard, sempre dins del primer cristianisme, va passar a celebrar-se al gener. Però un poc més tard, ja en el segle IV, lʼEsglésia va decidir cristianitzar les populars festes dels solsticis dʼhivern i dʼestiu i els va assignar la celebració de Nadal –que no tenia data definida– i Sant Joan. Per què? Primerament, com que es tractava de festes molt populars, calia assignar festes de personatges cristians de primera rellevància, com són el mateix Jesús i el seu paral·lel sant Joan. Però, a més a més, es va seguir una justificació especialment interessant basada en una escena evangèlica: les paraules de Joan a Jesús en què li cedeix el protagonisme en la trobada al riu Jordà. Sant Joan, recordem-ho, havia dit que calia que ell minvara i que Jesús cresquera, i això és exactament el que fa el Sol a les festes dels solsticis. A partir del solstici dʼestiu, el Sol comença a decréixer i cada dia dura un poc menys sobre el cel. A partir del solstici dʼhivern, el Sol comença a créixer i cada dia dura un poc més. Lʼescena en què sant Joan decreix i Jesús creix es va aplicar sobre el calendari solar, coincidint amb els dies en què el Sol decreix (Sant Joan) i creix (naixement de Jesús). Si sumem que Joan havia nascut sis mesos abans que Jesús, lʼelecció de les festes és idònia.

A partir de la Nit de Sant Joan, el Sol començarà a decréixer a poc a poc en un llarg procés que arribarà fins al solstici dʼhivern i fins a Nadal, i un Sol que reviscola cada any, tal com, segons lʼEvangeli, la importància de sant Joan Baptista va decréixer per a cedir el protagonisme a un Jesús que torna a nàixer cada any al desembre.