«Sant» Paco Camps, i oleee!!!

«No és ètic, no es estètic, no és moral que aquest senyor continue essent el que és. El poble valencià no es mereix passar la vergonya de personatges com aquest»

Sempre pots trobar indicis, pensar amb quins diners es pagaven aquelles campanyes electorals, aquells macros, mega, súper mítings a la Fira de València, a la plaça de bous. Eren dies de roses i vi, però vi del millor. A les nostres terres no es nugaven els gossos amb llonganisses, no.

Algunes persones, humils i sempre xicotetes davant el poder, pensàvem que això no podia pagar-se amb els diners «normals» que rep un partit. I dèiem que si això un dia petava, hi hauria molta destrossa. Ara sembla, casualment quan alguns presumptes delictes estan a punt de «caducar» o ho han fet ja, que entre els propis membres del partit, els ha entrat «l’ànsia» de cantar tot el que han callat fins ara.

I entre la realitat i la ficció estem. Després d’escoltar a Ric, entre la ràbia, la impotència i la vergonya, ens tornem a retrobar amb el senyor que sembla que no s’assabentava de cap cosa, que ell no hi era, que no hi estava, que creia en el «manà» que queia del cel. Ell, el sant que no ha trencat mai un got, que sempre s’ha esmunyit, aquell que va dimitir -que es va sacrificar- per a fer-li un favor al seu partit perquè continuara governant al País Valencià i a Espanya.

El més dur és que si una persona ha comés un, o milers de delictes, «caducats» o no, que la justícia caiga sobre ell. Sí, val. Però el problema és que el nostre «sant» particular, encara té l’honor i el títol de ser Molt Honorable President, de tindre un salari un poquet més alt que el salari base, de tindre cotxe i xofer, de tindre secretària…. I ser membre, clar, del Consell Jurídic Consultiu. Fins ací!!!

Un poble, una comunitat autònoma no es pot permetre tindre a un personatge com aquest. I ho dic abans que la justícia puga dir el que diga -si alguna vegada arriba a dir alguna cosa sobre ell-. No és ètic, no es estètic, no és moral que aquest senyor continue essent el que és. Si no ha fet cap malifeta, per babau. El poble valencià no es mereix passar la vergonya de personatges com aquest.