La revista degana en valencià

Sant Pere de les Puel·les

22/09/2020

Entrar a Sant Pere de les Puel·les, una comunitat de monges benedictines presents a Barcelona des del 945, és endinsar-se en un espai amerat de pregària i de treball, de silenci, d’acolliment, de compromís amb el nostre poble.

Les benedictines de Sant Pere, amb una tradició de més de mil anys a la ciutat de Barcelona, és una llar on l’Esperit va treballant unes dones que, tot seguint la Regla de Sant Benet, viuen l’Evangeli, per així anar construint cada dia una comunitat viva i arrelada a la terra. Ho vaig comprovar quan vaig acompanyar aquestes germanes en un recés.

Aquestes monges, amb un tarannà marcat per la gratuïtat i la generositat, per l’alegria i l’amor sol·lícit, són unes dones que, amb la pregària, revifen, recreen i renoven cada dia l’esperança, un do preciós de l’Església, que naix i que creix de l’experiència amb Jesús. I és amb l’esperança que aquestes dones saben arriscar, caminar i avançar enmig de la nit, amb valentia i gosadia, amb la pau al cor i el compromís amb els més desvalguts, per viure així, obertes a la novetat de l’Esperit que tot ho fa nou. Crec que les benedictines de Sant Pere, com digué el Papa dels Joves en el seu viatge a Tailàndia, són «el terreny fèrtil i nou que Déu regala» a l’Església i a la nostra societat. Amb l’abadessa Esperança al capdavant d’aquesta comunitat mil·lenària, l’acolliment, sempre sol·lícit i amatent d’aquestes monges, fa d’aquest monestir un espai obert a tothom, ja que monjos i religioses, preveres o laics, podem compartir amb elles la bellesa de la fraternitat i de la joia d’aquestes dones.

Tot i que la tradició situa Sant Pere de les Puel·les al segle IX, el monestir fou fundat amb la protecció dels comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, en la primera meitat del segle X. Fins al segle XIII, el monestir estava fora de les muralles de Barcelona. Finalment, les benedictines de Sant Pere, que van deixar l’antic monestir, es traslladaren al barri de Sarrià, on són presents des del 13 d’agost de 1879. Aquestes monges benedictines viuen obertes al vent de l’Esperit, que fa d’elles unes dones amb els braços, les ments i els cors oberts a tots el qui s’atansen a aquesta comunitat tan estimada.

Aquest 2020, a més, estan de festa, ja que enguany en farà 1.075 que el bisbe de Barcelona, Guilarà, consagrà la primitiva església que acollí la primera comunitat femenina de tradició benedictina que existí a Barcelona. A més, aquest mateix any, en fa 75 de la dedicació de l’actual església, on aquestes monges benedictines s’apleguen en la pregària per l’Església i pel món. I això, evidentment, és un motiu d’acció de gràcies a Déu, que continua vessant el seu amor per mitjà d’aquestes monges.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top