Sant Tomàs d’Aquino

El 7 de març de 1274 moria al monestir de Fossanova Tomàs d’Aquino, frare de l’orde dels dominics, que va nàixer al castell de Roccassecca, a prop de la ciutat d’Aquino el 1225, ara fa 800 anys.

Els seus pares van enviar el menut Tomàs, com a oblat, al monestir benedictí de Montecassino. El 1235, Tomàs deixà l’abadia benedictina i a Nàpols començà els estudis universitaris. El 1244 decidí entrar a l’orde dels predicadors, tot i que sa mare preferia que fora benedictí i que haguera arribat a abat de Montecassino.

Segons la tradició, de camí a París, dos germans seus, seguint l’ordre de la mare, assaltaren l’expedició i s’emportaren Tomàs a Montesangiovanni, un castell de la família, on li exigiren que deixara els dominics. D’ací el conduïren al castell de Roccasecca, on el van pressionar de nou perquè abandonara l’orde. Al final, veient que no podien amb ell, sa mare i els germans li deixaren seguir la seua vocació.

Arribat a París el 1245, Tomàs començà els estudis de Teologia. Després anà a Colònia, i després de nou a París, on es doctorà. Una obra important de Tomàs és la Summa contra els pagans, que escriví amb la idea d’establir un diàleg amb els seguidors de les religions no cristianes. A Viterbo començà a escriure la seua obra més coneguda, la Summa teològica.

Com digué Guillem de Tocco, «Fra Tomàs proposava en el seu ensenyament, problemes nous, trobava nous mètodes, introduïa raons noves». I és que l’ensenyament tradicional transmetia el que havien dit els Pares de l’Església inspirats en Plató. Però Tomàs, sense trencar amb la tradició, s’atrevia a pensar pel seu compte i a repensar la fe amb categories inspirades en la filosofia aristotèlica. La novetat de Tomàs no va ser el canvi d’orientació, sinó el fet de substituir la simple lectura, per la introducció de qüestions a discutir. No es tractava de racionalitzar la fe, sinó de posar la raó al servici de la Paraula de Déu. Per això, a un que defensava la pura obediència i l’autoritat, Tomàs li digué: «Amb l’autoritat tindràs la veritat, però te n’aniràs amb el cap buit». Així, en la Summa teològica, després de la pregunta inicial, presenta els arguments en contra i a favor de les possibles respostes, desenvolupa les raons que avalen l’opinió que manté l’autor i, finalment, dona resposta a les objeccions.

Sant Tomàs va ser canonitzat per Joan XXII el 1323 i proclamat Doctor de l’Església el 1567. Era tan gran la seua fama de teòleg que, al Concili de Trento, la Summa teològica s’entronitzava a l’altar major, al costat de la Bíblia.

L’herència de Sant Tomàs, tingut pel «més savi dels sants i pel més sant dels savis», és encara hui molt gran en l’estudi de la Teologia i, per això, és el patró dels filòsofs i dels teòlegs.

Revista Saó Núm.511, pàg.8. Març 2025.