Tens 0 productes a la teua cistella
07/04/2021
A l’estiu de 2001 les darreres religioses del Convent de Santa Clara van abandonar l’immoble, i ho feren carregant en un camió la quasi totalitat dels béns mobles patrimonials que hi havien estat durant segles al convent. Davant el fet esmentat, la Corporació Municipal prengué el dia 7 de juny l’acord plenari de demanar al Consell Valencià de Cultura un informe sobre les accions legals possibles a emprendre per recuperar els béns que havien estat traslladats a un lloc no conegut, puix els esmentats objectes formaven part del patrimoni del poble de Xàtiva.
Doncs aquest fet, possiblement producte del desconeixement de la legalitat per part de les religioses, va encetar tot un recorregut que com hem vist s’ha traduït en la creació d’un important projecte d’espai museístic. Tanmateix, aquest esdeveniment va alertar a les autoritats i a la ciutadania del perill que podia reproduir-se en altres llocs, com efectivament va ocórrer. Es donava la circumstància de què en el CVC portava ja un temps estudiant la situació els béns de l’Església catòlica, i en concret, dels problemes de conservació que es podien generar. Donada la meua feina en l’esmentada entitat consultiva com jurista, em vaig ocupar de la matèria, i el cas del Convent de Santa Clara seria el primer cas.
Partíem d’un treball d’investigació que havia fet el director del Museu, el Sr. González Baldoví, inventariant un per un tots els béns que existien al Convent, sense el qual no s’haguera pogut fer gran cosa. També resultava evident l’interès de tota la Corporació, que en aquell moment va actuar unida, amb la qual cosa davant d’instàncies superiors podia existir més força.
L’informe nostre fou aprovat el 28 de setembre, i elevat al Govern de la Generalitat. En ell les conclusions posaven de manifest que el trasllat s’havia produït incomplint totes les normes d’aplicació, que calia localitzar la seua ubicació, es demanaven mesures cautelars, i que s’encetés l’expedient per declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) del Convent de Santa Clara, cal assenyalar que a l’any 2003 el CVC informaria favorablement la seua declaració com BIC, i els béns van estar localitzats a un magatzem de Canals.
Nous problemes van sorgir a finals del 2006, puix van circulars noticies sobre la venda del Convent a una entitat privada, crec recordar hostalera, aleshores. De nou haguérem d’intervenir, aquesta vegada, però, fou a instàncies l’entitat cívica xativina Fundació Isidre Escandell, la qual en 18 de gener de 2007 ens demanà per escrit que ens ocuparem de la qüestió. En març de 2007, el CVC va emetre l’informe corresponent, segons el qual la venda no s’havia ajustat a les regles legals que es devien haver seguit, per tant, s’instava a la Conselleria de Cultura a què adoptarà les mesures adients.
Des d’aleshores, s’han fet moltes i efectives gestions, i com hem comprovat la corporació municipal ha fet els seus deure, conciliant col·laboracions d’institucions i d’entitats privades. El resultat és, doncs, que ara el Convent és de titularitat pública, per tant el poble de Xàtiva i la societat valenciana tenen al seu abast un bé de gran vàlua. Per altra banda, aquest cas ha creat un precedent i va alertar sobre un problema real existent, el del patrimoni dels béns de titularitat eclesiàstica, el qual deu estar sotmés a les normes per ser un patrimoni protegit i del qual podem gaudir tots els ciutadans.
Satisfacció, puix el meu poble ha sabut i ha pogut recuperar un bé que era seu.
