La revista degana en valencià

Saó ja compta amb una tesi doctoral que analitza els seus orígens i evolució entre 1976 i 1987

Saó ja compta amb una tesi doctoral que analitza la publicació en profunditat. El passat 13 de desembre va tindre lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de València la lectura i defensa de la tesi doctoral “La revista Saó (1976-1987): La construcció de la premsa democràtica valencianista i de la identitat valenciana progressista”, realitzada pel periodista i historiador Francesc Martínez Sanchis, qui es també professor d’aquesta universitat i membre del consell de redacció de Saó des de 2001.
El treball va obtenir la qualificació màxima, excel·lent cum laude, donat pel tribunal format per Antonio Laguna com a president, Estrella Israel com a vocal, i Dolors Palau en qualitat de secretària. La tesi ha estat dirigida pels professors de la Universitat de València, Josep Lluís Gómez Mompart (catedràtic de periodisme) i Francesc Martínez Gallego.
La tesi s’endinsa en la primera època de Saó, els anys 1976-1987, sota la direcció de Josep Antoni Comes, l’etapa més decisiva on s’assenta la línia editorial de la revista que perdudarà fins avui: cristianisme progressista, valencianisme democràtic i socialisme humanista.
En la tesi es veu a Saó com una revista inspirada en el Concili Vaticà II i el nou valencianisme que sorgix en els anys seixanta del segle XX basat principalment en el pensament de Joan Fuster sobre la identitat del País Valencià, l’obra més representativa del qual és Nosaltres els valencians. Saó és, per tant, una publicació cristiana i valencianista progresista d’encuny fusterià. En esta dualitat radica la seua originalitat, ja que Saó ha estat un fet insòlit en la història de la premsa valenciana.
A més a més, la tesi incorpora una exhaustiva anàlisi de l’altra premsa escrita en valencià i la premsa de proximitat coetània a Saó. Un sector de la comunicació que l’autor anomena “premsa identitària”. El resultat ha sigut un catàleg de 142 publicacions, entre les que figuren 112 escrites totalment o preferentment en valencià que conformen la primera premsa valencianista de la democràcia. És el primer estudi que es fa d’este sector de la premsa valenciana amb criteris de classificació, ja que s’apunten la seua organització, finançament i difusió i el seu paper en Batalla de València.