Tens 0 productes a la teua cistella
La Veu del País Valencià parla amb Vicent Boscà, director de Saó, pels 40 anys de la revista
F. Javier Argente / València.
2016 és un any de celebració per a la revista Saó. Durant 40 anys ha complit, puntualment, amb la cita amb els seus lectors. Ara, en un moment en què tota la premsa està mutant cap a altres formes de presència informativa, Saó també canvia i mamprèn la seua adequació al món digital, però sense perdre les arrels. Els canvis són externs, com la nova imatge de la revista, i també interns. De moment, segons ens explica el seu director, Vicent Boscà, “volem seguir la línia que ens ha dut a celebrar 40 anys però adaptant-nos a les noves realitats”
Com comenta Boscà a preguntes de La Veu del País Valencià, Saó compleix anys però no perd els orígens. “L’essència és la mateixa. No hem renunciat als dos pilars fonamentals que van donar lloc al naixement de Saó. Si que és cert que han passat quaranta anys i que hi ha hagut una evolució natural i normal. En aquests moments, si comparem una revista de fa trenta o quaranta anys amb una revista d’ara, la diferència és molt gran, però en les essències ni hem renunciat ni és el nostre interès renunciar a res”.
Altre dels trets definitoris d’aquesta publicació ha estat la seua independència respecte del poder. “El que sí que està clar –ens comenta Boscà– és que Saó, en aquests 40 anys, ha sigut un mitjà absolutament lliure per a fer i dir el que ha estimat convenient, tant de cara a un palau (de la Generalitat) com de cara a un altre (de l’Arquebisbat). També és cert que així ens ha anat. Si hi ha una característica fonamental de Saó és la seua llibertat, a la qual mai hem renunciat ni tenim l’objectiu de fer-ho”.
Des de la revista, s’ha treballat per a fer, durant quatre dècades, periodisme en valencià i això ha estat una gran aportació a la societat del nostre País. Com aclareix Vicent Boscà “és cert que nosaltres hem dit la nostra durant més de 400 números i la hem dit en valencià. Què podem dir que hem aportat? No sé si és una flama, una flameta o què és, però sí que puc dir que, en aquests moments, Saó, per a un grup de persones, tal vegada siga un referent de llibertat, d’honestedat i de compromís en la societat en què hem viscut”.
A llarg d’una vida de quaranta anys, s’han superat moltes dificultats i s’han viscut moltes alegries, però la major alegria és poder estar, a hores d’ara, cada setmana en mans dels lectors i fer-ho superant un i mil problemes financers.
“Moments difícils n’hem tingut molts i molt diversos. Fins ara, els hem superat. I, fins i tot, aquests moments, que són moments de celebració, són moments difícils per a nosaltres. Estem subsistint, el nostre objectiu és arribar a desembre, en aquests moments, no sé si arribarem a desembre, espere que sí. Saó és un projecte que té dificultats, mes a mes, de poder eixir a estar amb els nostres lectors. Aquesta és la realitat. M’agradaria dir que és un altra, però aquesta és la realitat. Nosaltres portem 40 anys intentant consolidar el sistema comunicatiu en valencià, si això és motiu o no que donen medalles i reconeixements, no ho sé. Però, el que sé és que no ha estat una tasca fàcil, que ja m’agradaria a mi que Saó no fóra la revista degana de la premsa en valencià, o en català, però ho som perquè el País té el que té.”
Però, com ens comenta l’actual director de la publicació, al llarg d’aquestes quatre dècades de vida, també han viscut molts bons moments. “La veritat és que hi ha hagut molts perquè, en el pas pel desert, Saó ha estat una revista que ha rebut reconeixements públics de col·lectius molt diversos, des de col·lectius de pobles fins a premis de col·lectius professionals. Hem tingut el premi Vicent Ventura… Realment, Saó ha tingut molts reconeixements i això sempre és un motiu d’alegria. Però, hui per hui, el moment més bonic és arribar al 30 de desembre i dir que tenim un altre any, perque aquest és l’objectiu”.
Però, parlem de futur. A preguntes de La Veu al voltant de com afronta Saó el repte del món digital, Boscà ens diu que “en aquests moments, a Saó, estem combinant la pàgina web amb el paper. Hui fem servir la plataforma de la pagina web per a penjar informació i opinions que no van en paper; això ens permet ser un poquet més immediats. Estem combinant el paper en les possibilitats que dóna l’Internet i la pagina web i la veritat és que estem contents del resultat”.
Boscà afegeix que “Saó seguirà sent humil però seguirà sent un mitjà de comunicació”
Felicitacions a Saó i que seguisca, com a mínim, quaranta anys més.
