Tens 0 productes a la teua cistella
Saó va celebrar ahir un debat amb motiu de la presentació del seu número 500. Els participants van coincidir en afirmar que Saó ha sigut un espai de llibertat obert a la tolerància i ha fet de pont entre diferents sectors de la societat
L’acte va tindre lloc en el Col·legi Major Rector Peset i en ell van participar Vicent Boscà, director de la revista, els sociòlegs Antoni Ariño i Vicent Flor i el periodista Francesc Martínez. El director del Rector Peset, Carles Xavier López, va ser l’encarregat de presentar el debat, el qual va ser moderat per Irene Manclús, arxivera de la Universitat de València i membre del Consell de Redacció de Saó.
Irene Manclús va començar plantejant quin ha sigut el paper de Saó des del seu naixement en juliol de 1976. Vicent Boscà va destacar que la revista “ha sigut un espai de llibertat obert a la tolerància i ha fet de pont entre diferents sectors de la societat”. Per al director, “Saó sense llibertat no és Saó, seria una altra cosa. Saó sense tolerància no seria Saó”.
Segons Antonio Ariño, sociològicament, es poden fer dos segmentacions respecte al paper de Saó. Per una part, de cara a l’església, la revista era una “talaia”, va exercir una funció molt important “per a molts retors que volien una reforma i no hi havia res que els servira de complicitat”. Per l’altra, en aquells moments existia “una intel·lectualitat moderna laïcista que s’entenia molt bé amb aquest sector de l’Església i Saó va poder unir tota la diversitat que hi havia a la societat valenciana”. A més, la Comunitat Valenciana “deixava de ser una societat agrària i en els anys 80 Saó va ser portadora d’eixe canvi”, va afegir.
En aquest sentit, Francesc Martínez va destacar que Saó va suposar una revolució en el seu moment i va servir perquè aquest sector laic entenguera millor a l’Església: “Saó fa un ‘miracle’ i és aconseguir que els catòlics progressistes i els esquerrans acaben escrivint al mateix lloc i s’arribe a eixe moment de confluència”. El periodista va destacar també el paper de la revista retrobant el passat del País Valencià: “serveix per a fer memòria, que no la teníem. Saó va ser de les primeres publicacions a seguir eixa línia de retrobament i és la que més ha durat fins ara. El que representa és eixa confluència de molts corrents, entre elles, l’església i la laïcitat nacionalista”.
Per la seua part, Vicent Flor va destacar que Saó va representar la constància d’un país, eixe canvi polític i “una part del que ha transcorregut ha sigut possible gràcies al paper de Saó, perquè els intolerants sempre han volgut reduir el valencià a espais folklòrics”.
Pluralisme i llibertat
La segona qüestió que es va plantejar és el que ha permés a Saó arribar als 500 números. Per a Boscà, “Saó no és una revista còmoda, requereix un esforç, has de voler llegir Saó. El nivell de la gent que ha participat en la revista porta a un nivell en els seus articles i d’això no podem estar més orgullosos”. El director va destacar que Saó sempre ha sigut un espai obert a la tolerància i al respecte, “que, la veritat, ens fa falta”. “Probablement, haguera fet falta molta més ‘saó’ per a no arribar a la situació que estem arribant”, va afegir.
Antonio Ariño va destacar que Saó ompli un buit que en la societat és necessari: “és una revista molt amigable per a tot un sector de la societat, amb independència que siga o no catòlic, i la complicitat que existeix amb la direcció de la revista fa que la cooperació amb ella siga molt fàcil”.
El sociòleg va assenyalar que la societat catalana és una societat molt articulada, hi ha una sòlida base que pertany a un sector social que està àvid de coneixement i té capacitat de mantindre els seus òrgans d’expressió. En canvi, “en la societat valenciana, això no és gens fàcil, com és el cas de la televisió pública o les emissores de ràdio, perquè si alguna cosa ha perdurat des que va nàixer Saó és l’anticatalanisme. Està present i ignorar-lo és un perill”. En aquest sentit, Saó tenia un avantatge respecte a altres per a sobreviure “tenia el paraigua eclesiàstic i era molt difícil per a una autoritat eclesiàstica carregar-se-la, no s’atreviren”, va explicar.
D’altra banda, segons Francesc Martínez, “que et donen l’espai que et donen per a escriure a Saó fa que els articles siguen xicotets assajos i això atrau una gran part de la intel·lectualitat”. El periodista també va voler destacar “eixa qualitat humana dels directors de la revista que és molt important, perquè és la part més complicada”, fent un reconeixement a tots els directors que ha tingut Saó i, en especial, al seu director actual des de fa 14 anys, Vicent Boscà. A més, el periodista va subratllar el pluralisme i la llibertat d’expressió a Saó i que es tracta del mitjà “on més llibertat he tingut”.
Per la seua part, Vicent Flor va afegir que Saó també contribueix “a fer una lectura positiva d’aquest país”. “Estem en una societat molt plural on tota la gent fa i diu coses que tenen interés i crec que Saó va a la recerca de què tota eixa gent tinga la seua tribuna, des de la llibertat absoluta i pluralitat, va explicar. Segons el sociòleg, “jo crec que ací està un poc la gràcia, que escriguen persones de generacions distintes, que exposen els seus projectes. I Vicent (Boscà) té eixe punt d’activisme, però també eixe punt important de creure que no ho sap tot i busca ajuda i col·laboració i quan hi ha molta col·laboració, eixa nòmina impressiona”.
Futur de Saó
L’última qüestió que va plantejar Irene Manclús va ser quin futur albiren per a la revista. Francesc Martínez va assenyalar que “ho té complicat, però com tota la comunicació en valencià, però em pararia a donar un missatge optimista i és eixa participació de més de 3.000 autors que han escrit a Saó, de confluència de la gent més preparada en la seua àrea per a escriure de tota classe de temes i això no ho ha fet cap periòdic en la història de València”. Per això, va remarcar que “fa falta eixa Saó aglutinadora, de confluència de tots els sabers”.
Antoni Ariño va destacar que “com en els mitjans de comunicació hi ha corrents i grups que volen controlar, Saó dóna una estabilitat important”. A més, “crec que tota la gent que hem col·laborat estem disposats a seguir col·laborant”. Per a Vicent Flor, “l’èxit de Saó és continuar sent plural, continuar obrint-se a tots i us anime que ho continueu fent”.
Vicent Boscà va subratllar la il·lusió, l’esperança, la capacitat de treball i també de saber de les persones que escriuen a Saó i va assegurar que, de moment, “enguany arribem al 31 de desembre, fet que és un èxit important”. Va afegir també que “el nostre compromís i la nostra voluntat és continuar fent Saó. No vaig a descobrir-vos que no bufen bon temps però, així i tot, volem continuar”. En aquest sentit, va assegurar que “el que sí que sé és que Saó, estiga el Botànic o no estiga, el que no fa és vendre’s com han fet altres”.
A més, el director va explicar que un dels objectius de la revista des de fa temps és augmentar la presència de les dones en els articles. De fet, el pròxim Quadern de la revista 502 de maig està dedicat al Feminisme al País Valencià en l’actualitat. Un altre dels objectius de Saó és “fer coses amb la gent jove, és un sector que està ahí i, hui per hui, la veritat és que, a nivell de valencià, de música en valencià, som un referent”, va assenyalar.
