La revista degana en valencià

Saó rep la Medalla de l’AVL 2026: mig segle de compromís amb la llengua i el país

Fotografia de Carlos Gonzalo Gil x Autèntik.

A la Revista Saó estem vivint un dels moments més emocionants i significatius de la nostra història recent, ja que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha decidit atorgar-nos la seua Medalla 2026. Aquesta distinció no és un reconeixement qualsevol, sinó que representa la màxima condecoració que la institució normativa del valencià pot concedir a una entitat o personalitat. El fet que la proposta haja obtingut el suport unànime de tot el Ple de l’AVL ens omple d’orgull i referma el valor del nostre treball diari pel país.

Per a nosaltres, rebre aquesta medalla significa entrar a formar part d’una llista d’honor que inclou figures i col·lectius essencials per a la nostra cultura. En els darrers anys, aquest guardó ha estat lliurat a referents com Vicent Pitarch i el grup Zoo l’any 2024, Emili Rodríguez-Bernabeu el 2023, o personalitats històriques com Rosa Serrano, Rafael Ninyoles, Germà Colon i Pere Maria Orts. Veure el nom de Saó al costat d’aquests gegants de la nostra llengua i societat ens ajuda a comprendre la magnitud d’un guardó que premia la defensa constant del valencià, el compromís social i la contribució decisiva a la creació de la identitat valenciana.

De fet, l’AVL recorda que la història de Saó s’inicia en els últims anys del franquisme, un període marcat per la repressió lingüística i cultural:

«Publicar en valencià no era només una opció editorial, era un acte de resistència. Saó es va posicionar com una veu valenciana que apostava per la normalització del valencià en l’àmbit del periodisme escrit. La seua aparició va contribuir a trencar el silenci imposat durant dècades i a obrir espais de debat en una societat que començava a despertar».

Aquest reconeixement ens arriba en un moment d’una càrrega simbòlica extraordinària, ja que aquest mes de juliol celebrem oficialment els nostres cinquanta anys de trajectòria. La història de la Revista Saó és, en essència, una crònica de la Transició i de la democràcia al nostre territori, ja que vam nàixer el juliol de 1976, en plena efervescència social i política, quan publicar en valencià no era només una decisió editorial sinó un autèntic acte de resistència contra la repressió lingüística del franquisme. Des d’aquells inicis, ens hem consolidat com la revista degana de la premsa en la nostra llengua, mantenint el valencià com a eina vehicular fins i tot en les èpoques més complicades per a la sostenibilitat econòmica del projecte.

Al llarg d’aquest mig segle, hem treballat per ser molt més que una publicació periòdica; hem volgut ser un arxiu viu de la producció artística valenciana i un espai de reflexió on totes les veus tinguen cabuda. Hem dedicat milers de pàgines a visibilitzar creadors de la literatura, la música, el teatre o les arts plàstiques valencianes que sovint no trobaven lloc als grans mitjans dominants, construint així un relat propi i plural que reconeix la diversitat del nostre país. Aquesta fidelitat a les arrels és la que ens permet mirar al futur amb la certesa que el nostre compromís no ha caducat. Cinquanta anys després, la nostra brúixola continua sent la mateixa que va marcar el primer rumb en aquell editorial fundacional de juliol de 1976, unes paraules que avui ressonen amb la mateixa urgència que el primer dia:

«Per a moltes coses entranyablement estimades, tantes voltes negades en la societat i en l’Església, aquest és el temps oportú, el punt i l’hora de dir-les, potenciar-les i coordinar-les. SAÓ vol ésser l’obra de tots, una crida a no desaprofitar aquesta ocasió particularment propícia per a afermar-nos com a poble».

Vicent Boscá, actual director de la Revista Saó. Fotografia de Carlos Gonzalo Gil x Autèntik.

Tanmateix, som plenament conscients que aquest reconeixement no seria possible sense el fil invisible que uneix totes les persones que han fet bategar aquesta revista des del primer dia. Aquest premi pertany a als milers de col·laboradores i escriptores que, número rere número, ens regalen el seu pensament i la seua creativitat per a construir aquest relat plural de la nostra terra. Igual d’important ha estat la tasca de totes aquelles persones que, amb la seua sensibilitat i art, han donat forma física a les nostres idees, maquetant les nostres portades i la revista en paper, una tasca que actualment realitza amb tanta cura l’Estudi Grafema.

Aquesta Medalla és, en definitiva, un homenatge a una memòria col·lectiva feta de paper i tinta, una abraçada de tot cor a tots aquells i aquelles que han caminat al nostre costat. Però, per damunt de tot, aquest premi és gràcies a vosaltres: els lectors i subscriptors que sou el nostre motor i la nostra raó de ser. No hi ha millor reconeixement ni millor garantia per al futur que la vostra fidelitat. Perquè Saó continue sent aquest espai de llibertat durant cinquanta anys més com a mínim, us demanem que continueu formant part d’aquesta aventura; subscriure’s és l’acte de suport més gran que ens podeu oferir per a mantenir viva la flama de la cultura en la nostra llengua. Moltes gràcies per fer possible que el país tinga una veu pròpia; seguim treballant, amb més força que mai, pel futur que els valencians ens mereixem.

Qui no siga encara subscriptor, que fase el pas!