La revista degana en valencià

Saviesa ecològica

Via lliure per al venerat vehicle privat o preservació de la salut pública. Aquest 2016 finalitza amb un gran debat ambiental a Madrid, però amb projecció a tot l’Estat: la restricció de trànsit a fi d’evitar la contaminació atmosfèrica. La polèmica no és aïllada a Europa, ja que el problema del trànsit també ha esclatat enguany a ciutats emblemàtiques com ara París i Londres. La limitació a la mobilitat en cotxe particular no respon a motius ambientals, malgrat la necessitat de reduir les emissions d’efecte hivernacle del sector transport, ni tampoc a raons ideològiques –com denuncia l’oposició al govern municipal de la capital espanyola–, sinó per la necessitat de protegir la ciutadania del focus de pol·lució que causa importants problemes mèdics fins a generar morts prematures.

Les xifres són preocupants i conviden a prendre consciència de la situació, tot i que prohibir l’ús del volant en determinades àrees puga ser interpretat com un atac a una llibertat fonamental de la ciutadania, en detriment d’una causa fonamental com és garantir un entorn saludable. Tres quartes parts de la població europea viu en entorns urbans, i entre el 87 i el 90 % dels habitants de les zones metropolitanes de la Unió Europea estan exposats a nivells que superen els llindars establerts per l’Organització Mundial de la Salut. Aquesta entitat, de fet, atribueix a la pol·lució al voltant de 30.000 morts prematures per any a Espanya i unes 400.000 al continent europeu.

Un dels principals reptes de les zones urbanes comunitàries es trobar l’equilibri entre densitat compacta –enfront de l’urbanisme dispers– i la qualitat de vida en un medi saludable. La Unió Europea ha posat en marxa tot tipus d’iniciatives i normatives per protegir els entorn urbans; tanmateix, el repte ambiental de les ciutats, des de la mobilitat a la gestió dels residus, és immens. De fet, l’Agència Europea de Medi Ambient ha avançat en els seus diagnòstics i ha passat d’avaluar components urbans individuals com ara la qualitat de l’aire o l’ús del sòl, a estudiar el metabolisme urbà. Aquest concepte molt més integrat permet, en primer lloc, descriure les funcionalitats de les ciutats i analitzar els impactes ambientals de patrons urbans o processos d’urbanització en curs. I, a més a més, aporten documents integrals per inspirar polítiques globals de gestió i màxim aprofitament dels recursos als entorns metropolitans.

Precisament, el fenomen de l’expansió urbana arreu del món és un dels camps ambientals que l’ecòleg Joandomènec Ros assenyala com un àmbit que presenta «problemes molt seriosos», però són «relativament poc tractats» en comparació amb altres com ara el canvi dels usos del sòl, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, les invasions biològiques o els incendis forestals. Ros, en el seu darrer assaig de divulgació d’ecologia i ciència, La saviesa combinada, editat per la Universitat de Barcelona, recorda que el prestigiós mestre Ramon Margalef mostrava en el seus darrers anys de vida una gran preocupació per l’expansió urbana i el que anomenava «inversió topològica del paisatge».

«Els ecosistemes urbans tenen característiques molt especials, una dinàmica vertiginosa i contribueixen enormement a les emissions de gasos d’efecte hivernacle»; tanmateix, en proporció a la seua incidència en l’evolució del conjunt de la biosfera, «són pocs els ecòlegs que s’hi dediquen, probablement perquè el seu estudi, per la importància dels aspectes socioeconòmics i culturals, requereix la col·laboració d’equips multidisciplinaris», assenyala críticament Ros. El desafiament ambiental de les ciutats requereix, doncs, potenciar una aliança estratègica amb la saviesa ecològica.

Article publicat al nº 422 (gener 2017). Ací pots fer-te amb un exemplar 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top